Jaume Renyer

Ramon Sargatal, columnista habitual del Punt entre moltes altres activitats,  hi ha publicat avui aqueix breu article d’opinió titulat “(Des)ànims de Farners” en el qual hi expressa un seguit de reflexions sobre l’actual moment polític català que comparteixo. Li he d’agrair, a més, que endut més per amistat que per mèrits meus, ha inclòs una referència personal en l’escrit:

“Farners per la Independència-ANC ha enviat als colomencs una circular convocant-los aquest vespre a l’ajuntament: “Estimats companys, ara toca defensar la nostra presidenta…” Aquest columnista hi anirà, i tant que hi anirà. Amb la moral per terra, això sí… Considera que, amb independència o sense, el futur de la política catalana és desolador.

Quin és el foc amic? Una CUP abraçant un comunisme tronat que veu rics per tot arreu i un internacionalisme incoherent amb una única peça al punt de mira de l’escopeta: Israel. Una casta només centrada a escampar antisionisme i idees socials de bunyol de vent, sense cap aportació sòlida a la construcció d’una esquerra catalana oberta al món del segle XXI.

També dispara perdigonades ERC, que ja és una ombra d’aquell partit de la generació de Rovira i Virgili, amb una idea clara del fet nacional i de la reconstrucció de la pàtria. Els dirigents actuals, que s’han quedat amb la puta i la Ramoneta ara que se senten els primers de la classe, ja no semblen voler construir una nació sobre la base de la llengua, la cultura, el rigor i el pensament propi. ERC se sent avui estupenda perquè té un noi castellanoparlant tan enginyós escrivint un tweet com incapaç d’elaborar teoria política profunda.

A rebuf de la CUP, els republicans s’apunten a una manifestació clixé contra la islamofòbia, a una gracieta antisistema o al que els doni quatre vots més. I el PDECat? La camisa no els toca a la pell. Per això no gosen articular una força desacomplexadament nacionalista i liberal, que promogui una societat oberta i es deixi estar de falsos progressismes.

Pels sotracs dels tres viatges al no-res han quedat cervells tan ben endreçats com els de López Tena, López Bofill, Jaume Renyer… No eren simpàtics, deien alguns. Doncs bé, aquest articulista anirà a la concentració, primer, perquè creu en els joves patriotes i generosos de FxI. També perquè considera que s’ha acabat la simpatia i la festa. Ara la coherència interpel·la la tropa anònima. No ens ho passàvem tan bé a les cadenes i manis d’estiu? Doncs ara toca passar fred perquè els represaliats tinguin l’escalfor que es demana a la circular. Siguin del partit desastrós que siguin. Al capdavall els soldats rasos hem respost sempre, sense fer càlculs electorals i aguantant estoicament moltes ximpleries.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!