“La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990”, Mariona Lladonosa Latorre, Edicions de la Universitat de Lleida, 2013.
Aqueix llibre és fruit del treball de recerca de l’autora en vistes a la tesi doctoral sobre aqueixa matèria que té el coratge d’abordar amb una pretensió panoràmica des de la Renaixença a la darreria del segle XX. La qüestió de la catalanitat com a identitat nacional dels catalans és un tema blasmat des de l’espanyolisme assimilador i els seus còmplices autòctons fins als multiculturalistes pretesament progressistes que rebutgen les identitats concretes (tant les individuals com les nacionals) per acceptar acríticament com un fet consumat la coexistència desigual -i conflictiva- de subjectes col·lectius en un mateix territori.
En el cas dels Països Catalans a l’actualitat per tractar des d’una perspectiva nacional catalana la qüestió de la pròpia identitat i de les múltiples que s’entrecreuen entre la ciutadania del nostre país cal partir de la potencialitat devastadora del l’estat-nació espanyol per crear una identitat d’adhesió a aqueix projecte inacabat encara tot i els tres segles de dominació política, genocidi cultural i espoliació econòmica sobre la comunitat nacional catalana que ha subsistit de manera cohesionada fins fa gairebé cinquanta anys. Trobo que el llibre no fa prou èmfasi en aqueix aspecte clau.
Mariona Lladonosa acaba el seu estudi l’any 1990, justament quan s’inicia una altra gran onada immigratòria cap a terres catalanes procedent aqueix no pas de la resta de l’Estat espanyol sinó d’altres estats europeus i -sobretot- de fora de la UE amb civilitzacions també diverses. Una realitat social complexa enmig de la qual mira de reformular-se una nova catalanitat que emergeix de la fallida del sistema d’integració espanyol i el conflicte que provoca les condicions colonials a les quals ha arribat la discriminació estructural de l’ordre estatal espanyol contra la població catalana, en tingui consciència o no.
El pòrtic del llibre és a càrrec de Joaquim Capdevila i Capdevila, professor de la Universitat de Lleida que ha dirigit la recerca menada per l’autora, que és per si mateix un compendi ben estructurat de les concepcions bàsiques de la nació catalana que s’han donat en les diverses etapes històriques que s’han succeït des de la Renaixença fins a l’actualitat: romanticisme patiròtic, nacionalisme cívic burgès, nació social republicana, progressisme d’arrels totalitàries i la nació tardo-moderna del present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!