Aqueix és l’encapçalament del manifest promogut pel Col·lectiu Catalans Lliures que s’ha fet públic avui a l’Ateneu Barcelonès i al qual m’he adherit perquè sense la hegemonia ideològica dels partidaris de la llibertat de les persones i els pobles no hi ha veritable independència.
El progressisme nostrat, abstracte i banal, d’arrels totalitàries, en les seves successives versions (PSUC-PSC-CUP-Podemos) ha estat, i és, el pensament predominant de fa cinquanta anys ençà. El patriotisme republicà no ha recuperat el paper capdavanter que va tenir durant l’etapa de la Generalitat republicana ja que ERC ha optat per ser un component subaltern d’aqueixa majoria política i CDC i UDC no han aspirat realment durant l’etapa autonòmica a recuperar la vigència de la tradició jurídica i política anterior a 1714.
Catalunya només pot tornar a ésser ella mateixa si retroba l’esperit de la llibertat que va ser el moll de l’os de la mentalitat que ens va fer emergir com a poble ara fa mil anys i esdevenir un component més de les societats obertes europees, ferm bastió front als vells i nous totalitarismes :
La declaració “Per una Catalunya lliure i liberal” és un text impulsat pel Col·lectiu Catalans Lliures (CCL), un grup independent de ciutadans de diferents àmbits de la societat civil. Som un col·lectiu absolutament transversal, i sense cap compromís amb partits i entitats polítiques; el que ens uneix i ens ha esperonat a escriure aquesta declaració és un compromís ferm amb l’articulació d’una societat lliure i pròspera en una Catalunya independent. Som liberals i independentistes, gent esperançada amb el procés polític que viu el nostre país, però a la vegada preocupada pel profund desconeixement que la societat catalana té dels postulats liberals. Per aquest motiu, ens mostrem disposats a expressar les nostres propostes de cara al futur.
Històricament, han estat valors liberals els que impulsaren el comerç pel Mediterrani, el dret civil català i la revolució industrial, fomentant així el progrés del nostre país. Pensem que el liberalisme a Catalunya està viu en la societat, en el dia a dia de milions de ciutadans, però que necessita una empenta per aflorar i per convèncer a una majoria que a dia d’avui es troba desconcertada pel que fa als principis fundacionals del nou Estat català.
És per aquest motiu que ens hem decidit a aportar el nostre gra de sorra en el debat d’un procés tan important per al nostre país. A través de la publicació d’aquesta declaració volem fer sentir la nostra veu perquè quedi constància que hi ha ciutadans que albirem una Catalunya lliure i liberal.
Els liberals apel·lem al dret d’autodeterminació perquè defensem que l’individu ha de poder decidir lliurement en quina comunitat política o administració estatal participar. Ser liberal és, en essència, defensar la llibertat individual, i per això entenem que no es pot obligar als individus a encabir-se de forma perpètua i immutable dins les fronteres d’un Estat Nació forjat al segle XVIII.
A diferència del que defensen les dretes i esquerres jacobines d’Europa, com la francesa i l’espanyola, la descentralització i la fragmentació dels Estats Nació afavoreix la integració global, d’una banda, i incrementa la competència fiscal, de l’altra, fet que té un efecte disciplinari sobre l’afany recaptatori de buròcrates i plutòcrates.
Aquest respecte a la llibertat individual passa també per acceptar la identitat nacional compartida, i el dret d’aquesta a emancipar-se a través d’un referèndum democràtic.
El col·lectiu Catalans Lliures som partidaris de la independència de Catalunya perquè és l’única oportunitat de superar el model d’un estat històricament autoritari i intervencionista com l’espanyol. La societat catalana, com qualsevol societat del món, té plena capacitat per autogovernar-se, i és dins el marc d’un nou estat com el seu capital humà i empresarial podrà potenciar-se lliure i plenament.
Pensem que el model productiu que promou l’Estat espanyol, dominat per grans empreses sorgides dels antics monopolis públics (banca, telefonia i elèctriques), mai ha buscat maximitzar l’eficiència, la productivitat i la generació de riquesa, i per tant no respon a les necessitat del teixit econòmic català, format majoritàriament per Pimes que busquen créixer en un entorn global i competitiu. Així mateix, és un fet que la distribució de les inversions a l’Estat espanyol no ha aconseguit millorar les condicions socioeconòmiques de les regions més empobrides, consolidant un esquema de dependència entre aquestes i les regions més desenvolupades econòmicament.
Pensem que la independència de Catalunya promourà que les prioritats dels ciutadans i les empreses catalanes s’alineïn de forma més eficient amb les prioritats de despesa i inversió de l’estat. És per aquest motiu que desitgem que aquesta es faci efectiva, preferentment a través d’un referèndum unilateral i una declaració d’independència, tot i que no ens tanquem a cap via democràtica que tingui per objectiu la seva consecució.
Els estats petits i sense recursos naturals, com seria el cas d’una Catalunya independent, estan obligats a viure oberts al món i al comerç per subsistir. El teixit industrial i empresarial català té un ADN internacional molt marcat que, com hem argumentat a l’anterior punt, arribarà al seu màxim potencial en una Catalunya independent. Els nostres referents són estats petits, interdependents i oberts que assoleixen grans cotes de riquesa i benestar per als seus ciutadans, com els Països Baixos, Dinamarca o Suïssa.
Addicionalment, pensem que una Catalunya independent serà una influència positiva per a la construcció d’una Europa que superi el model actual d’estats nació decimonònics i esdevingui un mercat obert i plenament competitiu.
La lliure circulació de persones és un altre dels pilars de la filosofia liberal. Estem en contra de fronteres i duanes que impedeixin o dificultin als individus la lliure elecció del destí on viure, treballar i desenvolupar-se com a persones.
Defensem un marc jurídic i institucional que protegeixi la llibertat individual, els drets civils i la igualtat davant la llei. L’evidència demostra que la clau del progrés social és el disseny d’institucions inclusives que, en l’àmbit polític, garanteixin la participació, la representativitat, el pluralisme i els controls sobre l’arbitrarietat dels polítics a través de pesos i contrapesos. En l’àmbit econòmic, les institucions han d’assegurar el dret de propietat, el compliment dels contractes i la lliure competència com a fonament per garantir el creixement econòmic i la productivitat dels agents econòmics.
No creiem en l’igualitarisme imposat; pensem que una societat lliure, on la iniciativa privada es pugui desenvolupar sense traves i la riquesa generada pels individus es quedi a les seves butxaques, és la millor garantia de benestar i prosperitat.
No defensem un Estat benefactor, sinó subsidiari: pensem que la seva tasca és garantir assistència de qualitat a aquells que circumstancialment no poden dur una vida digna per ells mateixos, o a aquells que lliurement així ho decideixin. Més despesa social no equival a més justícia social. Com a exemple: la despesa social d’Espanya és superior a la d’Austràlia, Canadà, Japó, Suïssa, Alemanya o Noruega però és clarament regressiva. Així doncs, reduir la pressió fiscal i la mida de l’Estat és compatible amb millorar la incidència redistributiva, prioritzant la protecció social dels col·lectius més vulnerables de la societat i garantint la millora de les seves condicions vitals a través de propostes efectives i finalistes. La subvenció íntegra d’un servei independentment de la renda del beneficiari perjudica als més desfavorits.
Així mateix, pensem que una fiscalitat expansiva és incompatible amb el dinamisme econòmic i contrària a la llibertat de l’individu de gaudir plenament de la seva renda disponible. Pensem que els impostos s’han de reduir i limitar amb l’únic objectiu de sustentar un mínim Estat subsidiari.
L’Estat ha de garantir la lliure competència i la liberalització dels serveis. Volem que Catalunya sigui lliure també dels monopolis estatals: no volem un govern intervencionista que financïi arbitràriament certs sectors privats o que rescati empreses amb fons públics. Pensem que el lliure mercat i la no intervenció estatal és l’ecosistema natural per al desenvolupament de Pimes i cooperatives, els motors del teixit industrial català. El deteriorament de l’assignació de recursos entre empreses, el que entenem per clientelisme, és el responsable de que la productivitat hagi caigut un 0.7% anual entre 1995 i 2007, element clarament divergent amb la resta d’Europa. El model econòmic de la Catalunya independent s’ha de fonamentar, doncs, en els sectors productius, entenent l’empresa com a l’eix central sobre el qual ha de pivotar la generació de riquesa i ocupació.
Apostem per la no intervenció de l’Estat en el mercat laboral i en la no subvenció de sindicats, patronals ni cap tipus d’associació. Defensem un model de mercat laboral flexible, on sigui fàcil contractar i acomiadar, i on la mobilitat sigui elevada. La iniciativa privada i la cooperació entre individus han de constituir el principal instrument per a la generació de valor i la resposta efectiva contra la pobresa i els problemes socials.
No creiem en la falsa democràcia dominada per partits polítics subvencionats amb llistes tancades. Valorem el model electoral anglosaxó, basat en les llistes obertes, els mèrits dels candidats individuals i el finançament als partits sense límits però transparent. Creiem també en la democràcia directa i en els referèndums per resoldre conflictes comunitaris (model suís).
L’Estat s’ha de mantenir neutral respecte a les qüestions que afecten la vida privada de l’individu, que ha de ser sobirà pel que fa a la moral i als valors a través dels quals vol guiar la seva vida. El liberalisme és una cosmovisió integradora, completa i coherent: l’Estat no ha de ficar mà ni a la bragueta ni a la butxaca, no té dret a espoliar al contribuent amb un esforç fiscal asfixiant ni a coaccionar la llibertat sexual, religiosa, de pensament, d’expressió o d’associació. En aquesta línia, defensem el dret a l’eutanàsia, la despenalització de les drogues i el dret a la propietat del propi cos.
Creiem en una educació lliure, on s’hi puguin encabir models com el homeschooling, i en l’autonomia de cada centre per adaptar els seus programes a la seva demanda. Valorem la lliure competència, també en l’educació, com a motor de l’excel·lència. En aquesta línia, reclamem la lliure elecció de centre i la introducció del xec escolar per fer-la plenament efectiva. Reivindiquem, per tant, l’herència del model pedagògic autònom i descentralitzat de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.
La llibertat individual és un valor occidental en el qual creiem fermament i és la base de la nostra ideologia; una llibertat que entenem en tant que associada a la responsabilitat i a la plena assumpció de les conseqüències dels actes individuals, lluny del model d’Estat paternalista. Volem una societat de llibertat plena, on cada individu sigui amo del seu destí; una societat d’individus creatius, emprenedors i conscients d’ells mateixos, que defugi la demagògia de masses. Aquesta, pensem, és la base ideològica per assolir una societat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!