Malgrat els esdeveniments de darrera hora (reacció espanyolista arran del Brexit i afer Fernández Díaz) que deixen en evidència la impostura dels plantejaments d‘Ada Colau i els Comuns, la previsible victòria a Catalunya de Podemos suposarà el retorn a la centralitat política del progressisme abstracte i banal.
La campanya ha permès veure clarament la instrumentalització del “problema catalán” per part de Pablo Iglesias i la seva colla de còmplices locals (Manuel Delgado, Benet Salellas, entre altres) que prioritzen un front d’esquerres contra-independentista (odi a Mas, als catalufos i a la “dreta” autòctona) al servei del manteniment de l’espoli econòmic i la dominació política del nostre país. Tot i que això s’ha fet evident, l’autoengany interessat i mesquí prevaldrà en detriment de les forces sobiranistes (CDC i ERC) que si haguessin concorregut amb la fórmula Junts pel Sí podrien obtenir la victòria. Però ERC no ho ha volgut per sectarisme anticonvergent i per deixar la porta oberta a un pacte tripartit amb els Comuns. Comparteixo essencialment l’anàlisi de Francesc Abad al respecte al seu apunt “Aproximació als èxits i fracassos de la guerra bruta contra l’independentisme”.
Malgrat els trasbalsos i l’assetjament dels anticapitalistes nostrats CDC aguantarà diumenge les condicions adverses que ha d’afrontar -internes i externes- i tindrà la oportunitat (i la necessitat) de recuperar la iniciativa política del camp independentista encara que ERC obtingui millor resultat. Esquerra té ànima d’actor secundari, no pas de lideratge i de ruptura, dissortadament.
La fallida moral i política de la CUP no serà perceptible a les urnes el 26-J, bona part dels seus dirigents són proclius a Podemos i estan disposats a sabotejar des de la rereguarda tot projecte viable de front patriòtic. Crec necessari recuperar un espai polític uniliateral i transversal com el que va representar fins al 2012 Solidaritat Catalana per la Independència que faci el paper d’avantguarda del procés sobiranista. En absència de SI, votaré CDC al Congrés (mirant de reparar l’error del 27-S quan vaig votar CUP) i al Senat una combinació de candidats d’ERC i CDC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!