Vilaweb obre portada amb la notícia que Teresa Forcades no ha estat autoritzada a entrar a Israel presentant-la com una víctima innocent d’un estat arbitrari objecte d’una sistemàtica culpabilització als mitjans catalans.
Milers de catalans han pogut entrar a Israel per anar a aportar el suport solidari i internacionalista a les organitzacions palestines que tenen per objecte destruir Israel, a les quals atorguen impunitat absoluta, i quan tornen a Catalunya ho fan blasmant exclusivament a Israel. Excepcionalment, en casos d’antisionistes notoris, com Teresa Forcades no els és permès entrar, com tampoc li va ser possible accedir a Gaza amb “la flotilla de la llibertat” fa uns mesos. Israel viu en conflicte permanent per la seva supervivència i adopta mesures d’autoprotecció front els que li fan la guerra, encara que en el cas de la monja catalana sigui només propagandística.
Els qui promouen el boicot i la deslegitimació d’Israel haurien de ser conseqüents amb les seves accions i no consumir productes, ni tecnologia israeliana, ni aprofitar els coneixements de les seves universitats i, per suposat, no hi haurien de voler posar ni els peus. Els qui creuen que Israel no té dret a existir, i que hauria de ser substituït per un estat àrab, i els jueus retornats forçosament a Europa, reclamen el dret d’accedir-hi i a poder dir-los-hi a la cara a les autoritats quins són els seus propòsits. Una pretensió que no gosarien ni plantejar-se a Xina, Rússia o a qualsevol estat musulmà.
En una Unió Europa que ha perdut el control de l’accés al seu territori, que no està en condicions ni morals ni policials de combatre el gihadisme que sorgeix al si d’unes societats on els joves conversos indiquen les tendències autodestructives que posen en perill les societats obertes, el gest d’Israel vetant l’entrada a una enemiga declarada sembla un escàndol. I a Catalunya encara més, un país que vol ser independent però que ja abans de ser-ho proliferen les veus que renuncien a l’avançada a tenir exèrcit i a l’autodefensa com element bàsic de la supervivència de tot poble.
Teresa Forcades rebrà, segur, la solidaritat del progressisme antisionista nostrat, que en bona part es nodreix d’integristes catòlics i de tardocomunistes, gent procliu a les abstraccions i adverses a les identitats concretes, inclús la pròpia encara que s’autodefineixen com a independentistes, com és el seu cas (només cal llegir les seves declaracions per comprovar l’absència de contingut nacional català i la sobredimensió de referents anticapitalistes estèrils).
Catalunya és immersa en un conflicte polític per la seva independència, sense consciència de la dimensió que pot arribar a tenir aqueix procés, i no ho dic només per l’eventual reacció de l’ordre estatal espanyol. Si Catalunya vol ser independent i preservar-se dels seus enemics interiors i exteriors haurà d’adoptar mesures com les que pren Israel. Aqueixa peripècia de Teresa Forcades posa de manifest, un cop més, la banalitat dels seus plantejaments i dels qui els comparteixen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt rar que les militantes del moviment BDS (algunes d’elles amb barba, i boles i salxitxa entre les cames, ves per on!) no facin boicot a la Universitat aquesta de l’abadia benedictina de la Dormicio.
Pel que es veu, deu ser molt científic perpetuar la mentida que els jueus van ser els que van matar a Jesucrist. I també deu estar ben vist per les militantes del BDS (amb barba o sense) posar al dia el pamflet dels “Savis de Sió”, per després transmetre’l a les facultats i medis d’informació [sic] occidentals.
Atentament
“Si Catalunya vol ser independent i preservar-se dels seus enemics interiors i exteriors haurà d’adoptar mesures com les que pren Israel”
Et refereixes a que un futur Estat independent català deuria valer-se de la neteja ètnica i l’apartheid per garantir la seva supervivència tal com ha fet i fa Israel?
Et refereixes al fet que una futura Catalunya independent haurà de convertir-se en un Estat policial i fortament repressiu?, Per descomptat, aquesta no és la Catalunya que jo vull.
“neteja étnica”, “apartheid “? A Israel?
De ben segur que Israel no és cap jardí de l’Eden o cosa semblant (malgrat que de les pedres els seus ciutadans hagin sabut fer horts i camps de conreu), però comparant-lo amb els Estats veïns, gaudeix del més elevat grau de democracia i llibertats dels voltants.
I és cert que és una societat fortament armada per a defensar-se dels atacs terroristes indiscriminats que la seva societat civil pateix; però això és molt diferent a ser una societat “repressiva” de drets i llibertats, tant individuals com col·lectives.
Atentament