Jaume Renyer

Aquest és el titular de l’entrevista que avui publica el diari El Punt arran del meu llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui”. A continuació en reprodueixo la versió íntegra:

Lurdes Artigas: La idea del llibre sorgeix arran de les crítiques i amenaces que vostè i altres figures públiques catalanes van rebre el gener del 2009 per defensar Israel durant l’ofensiva a Gaza contra Hamas. Suposo que en l’últim episodi de la “flotilla” encara ha estat més difícil la defensa?

Jaume Renyer: Efectivament, el llibre aplega les respostes a la campanya que els antisionistes autòctons van adreçar el gener del 2009 contra els que defensem Israel des de la catalanitat i els valors democràtics. La cobertura que el Govern de la Generalitat dóna a aquestes actituds i la complicitat mediàtica que les difon, comprovada un cop més arran de “l’afer de la flotilla”, requeria una resposta argumentada que recordés a tothom les coincidències entre anticatalanisme i antisionisme

Lurdes Artigas: Com valora la informació sobre aquesta última crisi als mitjans de comunicació?

Jaume Renyer: La culpabilització sense matisos d’Israel es dogma a la majoria de mitjans de comunicació editats a Catalunya. Entre la comunitat periodística i universitària predomina l`apriorisme segons el qual el conflicte àrabo-israelià només s’acabarà amb la destrucció d’Israel com a estat jueu i democràtic. El tractament, llevat d’excepcions com el diari Avui, ha estat parcial en favor dels gihadistes i els autodenominats pacifistes que en són còmplices.

Lurdes Artigas: Què considera que tenen en comú l’antisionisme i l’anticatalanisme? I de diferent?

Jaume Renyer: El jueu és la contraidentitat religiosa de l’espanyolitat i el català la seva contraidentitat cultural. L’antisionisme i l’anticatalanisme tenen en comú que són promogudes per ideologies totalitàries, com el gihadisme, el comunisme i l’integrisme espanyol. Les diferències són que el sionisme ha sabut bastir un estat propi pel poble jueu que li permet protegir-se de nous genocidis i que el catalanisme encara no ha sabut posar en marxa un projecte d’estat català viable que eviti la nostra disgregació com a comunitat nacional.

Lurdes Artigas: Perquè a Catalunya la defensa propalestina abasta des d’esquerres fins a dretes? Sempre ha estat així?

Jaume Renyer: L’ hegemonia de l’ antisionisme entre la societat catalana s’explica per l’espanyolització i el progressisme anacional dominant entre les esquerres. Des de començaments de segle i fins als anys setanta la simpatia del catalanisme amb la causa nacional del poble jueu era majoritària. Antoni Rovira i Virgili, Pau Casals (que fou premiat amb el títol de ciutadà d’honor d’Israel) i Josep Pallach en són alguns exemples.

Lurdes Artigas: Creu que hi ha actualment un “pensament únic” en aquesta qüestió com diu J.B. Culla en el pròleg?

Jaume Renyer: Catalunya es un país desorientat, amb una classe política que es guia per abstraccions deslligades de la pròpia realitat nacional (antiamericanisme, antiglobalització, antisionisme, tardocomunisme…) que no assumeix cap responsabilitat cara al futur en llibertat del nostre poble. Aquest bloqueig ideològic impedeix comprendre la realitat israeliana, reeixida en tants camps, i ignora les conseqüències que poden tenir pel nostre país els diversos totalitarismes que hi tenen acollida.

Lurdes Artigas: I a Espanya? Allà també hi ha aquest “pensament únic”?

Jaume Renyer: A Espanya el progressisme estèril del PSOE i l’aliança de civilitzacions fomenta l’antisionisme, mentre que el PP ha assumit un discurs de defensa d’Occident que de retruc sosté Israel sense, però, assumir-ne els valors democràtics fundacionals.

Lurdes Artigas: Què els diria als que lliguen la defensa de la llibertat de Palestina a la de Catalunya?

Jaume Renyer: Molts dels que defensen la causa palestina no admeten el dret d’autodeterminació del poble català, per tant, que prioritzin la independència de Catalunya i en segon lloc que distingeixin el dels palestins a un estat propi del gihadisme que cerca la destrucció d’Israel i de la civilització democràtica.

Lurdes Artigas: Associa l’ignorància a la judeofòbia, creu que els defensors d’Israel estan en general més informats del conflicte que els que defensen Palestina?

Jaume Renyer: Els jueus i els amics d’Israel tenen accés a la premsa lliure d’Israel i d’arreu, coneixen les posicions critiques a la política governamental israeliana i existeix un pluralisme polític real que esta en permanent evolució en funció del conflicte i les perspectives de pau. L’antisionisme de l’esquerra europea es un fruit tarda del comunisme, per tant, n’ha heretat el dogmatisme i la irracionalitat.

Lurdes Artigas: Què en pensa de la plataforma Aturem la Guerra? Està d’acord amb els que denuncien que només es mobilitza contra els EUA i Israel?

Jaume Renyer: Aturem la guerra es un exemple, no pas l’únic, del pacifisme arbitrari que campa per Catalunya. Com feien els pacifistes apadrinats per la URSS fins als anys vuitanta, nomes critiquen les accions militars dels estats democràtics, mentre que encobreixen règims totalitaris i genocides com Iran, Cuba, Corea del Nord o Sudan.

Lurdes Artigas: Parla d’odi i de racisme contra Israel. D’on surt? També ho aplica a Catalunya?

Jaume Renyer: Les arrels de la judeofòbia són l’integrisme cristià, que no admetia tenir els seus orígens en el judaisme i, a partir dels anys cinquanta del segle passat, el comunisme, que no podia admetre el fracàs del seu model social i polític en contrast amb els èxits d’Israel. El conglomerat entre catolicisme progressista i tardocomunisme és la base de l’antisionisme contemporani dominant a Catalunya, que s’expressa a traves del paternalisme bonista, el pacifisme arbitrari, el sectarisme solidari i altres entelèquies que eludeixen els conflictes nacionals reals, els seus antecedents i el context en que es produeixen. Tampoc aporten cap solució, només recolzen la destrucció d’Israel.

Lurdes Artigas: El llibre és un recull d’articles, seus i aliens. Com va fer la tria?

Jaume Renyer: He aplegat exemples de l’antisionisme contemporani, textos en pro de la causa jueva escrits des del catalanisme i articles meus responent als atacs i les amenaces que amb tota impunitat rebem els catalans demòcrates que defensem els dret del poble jueu a tenir els seu propi estat.

Post Scriptum, 5 de gener del 2021.

Info Equitable és un observatori del tractament dels mitjans de comunicació sobre el poble jueu i l’estat d’Israel que segueix la premsa francesa i, esporàdicament, dels EUA i Occident, però dissortadament no paren compte en els del Regne d’Espanya, majoritàriament antisionistes militants. Ahir va fer públics els premis a la desinformació sobre Israel meritats l’any passat: “InfoEquitable décerne ses Grands prix de la désinformation 2020.”

Post Scriptum, 19 de maig del 2021.

Pierre Lurçat, esforçat jurista jueu francès militant de l’hasbarà, publica avui mateix un breu però punyent article al bloc Mabatim.info: “Comment les médias sont devenus des acteurs de la guerre contre Israël. Après le bombardement de l’immeuble abritant l’Associated Press”.

Post Scriptum, 15 d’octubre  del 2023.

La cobertura de la guerra a Israel i els territoris palestins és manifestament hostils al poble jueu, (la BBC per exemple), també als mitjans nostrats, acusant sistemàticament les FDI de crims de guerra i olvidant -i exculpant- el jihadisme palestí (des de TV3 a Vilaweb).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!