Enguany aprofito les hores vagaroses de l’agost vacacional per reagrupar i ordenar els llibres que he anat acumulant des de ben xiquet, força dels quals encara eren a cals pares, altres donats pel meu padrí Ramon, jurista, capellà i lector voraç, uns quants recuperats de parents i amics que se n’han volgut deslliurar. Però la majoria adquirits particularment segons les tongades temàtiques que m’han anat interessant.
Tot plegat ha anat congriant un volum considerable (uns quants milers) que ara, per fi, em veig amb cor d’aplegar plàcidament en un estudi que vull pensar serà el seu -i el meu- lloc definitiu. Em prenc el meu temps abans de col·locar-los als prestatges, assegut enmig del desordre de caixes mig plenes i l’escampall damunt la taula llarga de l’estudi, esperant que sorgeixi alguna sorpresa entre els llibres redescoberts.
Dissortadament, malgrat que m’he esmerçat per evitar-ho, en els diversos canvis de residència que he anat fent al llarg dels anys, invariablement he perdut pel camí llibres i revistes preuats que conservo en la memòria servant íntimament l’esperança de retrobar-los sorpressivament algun dia.
Em costa molt considerar un llibre inaprofitable: uns perquè els considero banals, els altres perquè em recorden creences de la meva joventut -algunes afortunadament superades- i altres perquè es refereixen a matèries que han perdut interès o actualitat. Arribat el cas, els dono a amics que els puguin interessar, i molt pocs acaben al dipòsit dels residus de paper.
Sóc un sentimental dels llibres, de les dedicatòries rebudes o heretades d’altri, dels detalls personalitzats que contenen, algunes em recorden amics que ja no són en aqueix món, algunes d’altres són testimoni d’antics companys amb qui he partit peres dissortadament.
D’una manera o altra vaig fent realitat a poc a poc un somni que repetidament m’acompanya des de quan era xiquet: envellir envoltat de llibres, tenint per habitacle un llit modest enmig d’una biblioteca amb prestatges de fusta on hi incrusto petits obsequis i fotografies entranyables que han resistit les turmentes dels afectes.
Hi ha dugues cases de grans personatges de la història universal que he visitat i m’han impressionat pel fet dels milers de llibres que els acompanyaven i afaiçonaven el seu caràcter: la Georges Clemenceau a París i la David Ben Gurion a Tel Aviv. Personalment només aspiro a la intimitat del gaudi de la lectura i, ocasionalment, l’escriptura sobre els meus llibres entaulat al despatx que he rebut del meu avi Miquel Alimbau.
Estic enfilant des de la maduresa actual el camí cap a la vellesa futura sense angoixa, ans al contrari, amb el propòsit d’anar gaudint encara més de les lectures i els dies que estan per venir en aqueixa estimada terra tarragonina i fent escapades, cada cop més sovintejades, cap a la casa del pare al Pla d’Urgell, ressec, aspre i entranyable.
Post Scriptum, 15 de maig del 2020.
He mirat de passar els mesos de confinament per evitar el coronavirus llegint a casa, compensant amb el plaer dels llibres per descobrir l’angoixa del present. M’he sentit identificat amb l’esperit d’aqueix article que avui publica a Le Figaro la filòsofa Julia de Funès: «La bibliothèque, lieu emblématique du confinement».
Post Scriptum, 10 d’agost del 2021.
Sovint em venen a la memòria els llibres que he tingut a les mans i me’n penedeixo de no haver-los adquirit, així com els que he perdut en trasllats de casa i oblits feridors. Miro de compensar aqueix desfici amb noves adquisicions de llibres antics i d’ocasió que descobreixo com un xiquet enjogassat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!