Jaume Renyer

La casa pairal no acull estadants, és deshabitada de fa molts anys i jo mateix en tinc poques vivències a la memòria. Però, poc a poc, la vaig fent meva a base de redescobrir-la pam a pam, rellegir els papers que hi trobo i reaprofitar les eines i els mobles. Cada cop que hi vaig és un viatge interior a unes formes de vida i una mentalitat que ja no són les d’ara.

Fent la darrera calçotada de l’any, a ca la Mila i l’Ignasi i amb una colla d’amics, a la sobretaula hem anat a raure a la distància que separa l’independentisme pràctic, economicista i conjuntural, del denostat nacionalisme de les essències i els valors que ens han permès arribar com a poble fins al punt on som ara. Féiem el paral·lelisme entre el retorn a la casa del pare amb el viatge a la Catalunya endins que proposava Joan Estelrich abans de la guerra i que ha recuperat Jordi Pujol durant la transició.