Grècia és un dels estats europeus on el grau de judeofòbia és més elevat com s’ha pogut detectar en aqueixes darreres setmanes en què la crisi economica s’hi ha fet més evident i bona part dels ciutadans atribuïen la causa dels seus mals als jueus que controlen les finances internacionals.
El més significatiu és que això passa en un país on no hi resten pràcticament jueus ja que la gran majoria de la comunitat hebrea fou exterminada durant l’ocupació nazi entre el 1941 i el 1945, i no ha renascut en la postguerra, a diferencia dels neonazis tot i que apoximadament el deu per cent de la población autóctona va morir a causa del conflicte desfermat pel règim hitlerià que tant admiren els militants d’Alba Daurada.
L’esquerra grega també es caracteritza per un antisionisme militant, obertament pro-palestí, que impregna l’ideari de Syriza. Un cop arribat al poder, però, el nou ministre del ram s’ha afanyat a mantenir la col·laboració en matèria de defensa entre Grècia i Israel, conscient que el sobredimensionat exèrcit grec pot rendabilitzar el seu pes en l’economia del país participant en la protecció de les explotacions gasístiques israelianes i xipriotes front a les amenaces gihadistes.
Significativament, el propassat dilluns, l’endemà mateix del referéndum grec i en ple conflicte amb la UE, el ministre d’afers estrangers de Grècia va visitar Israel on fou rebut afectuosament per Benyamin Netanyahu en vistes a una intensificació de les relacions mútues. La coalició de l’esquerra grega que lidera Tsipras es caracteritza pel seu pragmatisme i per tal de sortir de l’atzucac econòmic en que es trova a més de reformes estructurals necessiten vincular-se a la potència emergent del Mediterrani Oriental que és Israel, com ho ha fet Xipre.
El crònista de Ràdio Jai, Michael Bar-Zvi feia aqueixa reflexió sobre l’aproximació grega a Israel:
“Alors que l’Europe avait les yeux rivés sur la tragédie grecque que joue avec beaucoup de brio, de rebondissement en rebondissement, l’histrion Premier ministre Alexis Tsipras, son ministre des Affaires étrangères, Nikos Kozias se rendait en Israël pour y rencontrer Benyamin Netanyahou et son ministre de l’énergie Yuval Steinitz. Craignant une pénurie énergétique, les Grecs sont venus demander à Israël une aide dans les années à venir.
A l’heure où les petits camarades de Tsipras au Parlement européen sont à la tête des tentatives de boycott de la production israélienne, celui-ci renforce sa coopération avec Jérusalem, car il comprend bien qu’elle est conforme aux intérêts de son pays. Israël et la Grèce ont établi des relations diplomatiques il y a déjà un quart de siècle, mais il s’agissait de la première visite officielle du ministre des Affaires étrangères grec en Israël, après celle de Netanyahou à Athènes.
Depuis plusieurs années, Israël et la Grèce ont mis en œuvre une collaboration stratégique, qui s’exprime par des ventes d’armes, des échanges d’informations et des manœuvres militaires, pour faire face à la menace islamiste en provenance de Turquie, d’Iran et de Syrie. Un réseau terroriste, soutenu par l’Iran, a été récemment démantelé à Chypre avec l’aide des services de sécurité grecs. La Grèce et Israël,Athènes et Jérusalem, sont les sources de la civilisation occidentale et à l’origine des valeurs qui fondent notre société, ne l’oublions pas ! Dans son discours d’accueil à Nikos Kozias, Netanyahou a rappelé le destin ancien de ces deux grands peuples, grands par la culture mais petits aujourd’hui par la taille, et que l’histoire pourrait être tentée de broyer.
L’Europe donne des leçons d’économie, de gestion ou de morale, et Israël connaît depuis quelques décennies cette musique, cependant il n’a pas attendu les conseils des commissaires de Bruxelles pour accomplir des réformes. Il y a une dizaine d’années, la situation d’Israël était similaire à celle de la Grèce, mais le ministre des Finances de l’époque, un certain Benyamin Netanyahou a pris des mesures drastiques pour assainir l’économie israélienne, en allongeant l’âge de la retraite, en privatisant certains services, en diminuant les dépenses publiques, en limitant le nombre de fonctionnaires et leurs statut, mais aussi en investissant dans la recherche et le développement.
Cette révolution a transformé Israël en une nation de starts-up et assuré une croissance sans précédent qui apporte aujourd’hui des recettes dépassant toutes les prévisions de l’époque. Certes cette croissance ne profite pas à tous, et de nombreuses réformes doivent encore être appliquées pour mieux répartir cette relative prospérité, mais Israël a évité, grâce au contrôle strict des gouverneurs de la banque d’Israël et à une levée d’impôts maximale, un surendettement comme celui que connaît la Grèce aujourd’hui. Espérons que l’adage qui affirme que les grandes nations ne meurent jamais ne soit pas démenti par l’aventure precque actuelle et la lâcheté dont pâtit trop souvent l’Europe”.
Des de Catalunya estant, resulta interessant observar aqueixa relació entre Israel i Grècia i més quan al nostre país encara no sabem si anem cap a Grècia (on s’emmirallen Podemos, i els anticapitalistes nostrats) o cap a Ítaca (l’eufemisme preferit entre l’independentisme autòcton).
Post Scriptum, 19 de juliol del 2015.
Avui s’ha conegut l’acord de cooperació militar entre Grècia i Israel que preveu l’emplaçament de tropes israelianes en sòl grec i a la inversa, tot preveient la necessitat de fer front comú davant les amenaces gihadistes als Balcans i al Pròxim Orient.
Post Scriptum, 25 de novembre del 2015.
Avui els mitjans de comunicació israelians (Aurora Digital, entre d’altres) es fan ressò de la visita de dos dies de durada del cap del govern grec Tsipras a Israel per intensificar la cooperació estratègica en tots els àmbits entre els dos estats, especialment necessària per tal que Grècia pugui sortir a mig termini de l’atzucac econòmic on ha anar a raure després de dècades de governs incompetents.
Post Scriptum, 9 de desembre del 2015.
El digital israelià Debka informa del contingut previst a les converses que el president egipci El-Sisi ha iniciat avui a Atenes amb el seu homòleg grec Alexis Tsipras en vistes a establir un acord estratègic en matèria energètica i de defensa entre Grècia, Xipre, Egipte i Israel.
Post Scriptum, 28 de gener del 2016.
Avui s’ha confirmat a Nicosia l’entesa estratègica entre Xipre, Grècia i Israel que resulta de gran significació política i econòmica per tots tres estats.
Post Scriptum, 18 de febrer del 2016.
El diplomàtic israelià Arye Mekel publica avui al seu bloc al The Times of Israel aqueix article: “Israel, Greece, Cyorus: A new geopolitical bloc in the eastern Mediterranean“, on analitza en profunditat l’abast multidimensional d’aqueixa entesa entre els tres estats.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2016.
Aurora Digital publica en castellà la conferència del ministre de Defensa grec, Panos Kamenos, “Retos estratégicos en el Mediterraneo oriental” pronunciada el proppassat 18 d’aqueix mes durant la seva visita a Israel.
Post Scriptum, 7 de desembre del 2016.
El govern d’Israel ha autoritzat la venda de dos jaciments submarins de gas a l’empresa grega Energean confirmant d’aqueixa manera l’entesa estratègica entre ambdós estats.
Post Scriptum, 17 de juliol del 2018.
Jhon M. Nomikos publica avui el report número 897, del Begin-Sadat Center, amb el títol: “Greece and the Eastern Mediterranean Alliance”.
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2018.
Spyridon N. Litsas és l’autor del report “Jihadism, the Eastern Mediterranean, and the Frontier States“, publicat avui als Perspectives Paper del Begin Sdat Center for Strategic Studies on s’analitza la col·laboració estratègica multidimensional entre Israel i Grècia.
Post Scriptum, 7 de maig del 2019.
Spyridon N. Litsas publicà el proppassat 3 d’aqueix mes un altre report als Perspectives Paper número 1.161 del BESA Center titulat “The Eastern Mediterranean and the EU Parliamentary Election“.
Post Scriptum, 19 de juliol del 2019.
L’ambaixador israelià Arye Mekel publica avui un report titulat “A New, Pro-Israel Governement in Athens”, als Perspectives Papers, número 1.231, del BESA Center.
Post Scriptum, 27 de juliol del 2021.
Avui, Burak Bekdil publica aqueix report inquietant al BESA Center: How Long Will the Aegean Sea’s Peaceful Summer Last? How sustainable will the Aegean Sea’s peaceful summer of 2021 prove to be? For Recep Tayyip Erdoğan, the primary reason for peace in the Aegean has been the threat of further Western sanctions amid Turkey’s ongoing economic descent. But his election election campaign for the 2023 race could drive him back to his bullying, aggressive self in terms of regional policy to consolidate conservative and nationalist votes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!