La sortida a l’atzucac econòmic de Xipre -i de retruc també de Grècia- passa per l’explotació del gas descobert a les seves aigües territorials de comú acord amb Israel. Daniel Pipes analitza en aqueix article publicat a The Washington Times el proppassat 6 de novembre, que en versió francesa apareix al seu bloc amb el títol :”Chypre rejoint le Moyen-Orient”, aqueix tombant estratègic.
No és pas cap casualitat que l’aviació militar dels USA, Israel, Itàlia i significativament també de Grècia estiguin realitzant aqueixos dies maniobres d’entrenament per protegir les instal·lacions gassístiques d’eventuals atacs.
Post Scriptum, 28 de març del 2017.
Geoplítica.cat publicà el proppassat 22 d’aqueix mes aquest article titulat “Israel i Xipre possibles fonts fiables de subministrament de gas per Europa”:
Israel i Xipre poden esdevenir una font fiable de subministrament de gas, en particular per Itàlia i Grècia, però també per a tot Europa. Així ho ha assegurat el ministre d’Energia i Recursos Hídrics israelià, Yuval Steinitz, entrevistat avui per l’Agència italiana “Nova”, posant tot l’èmfasi al projecte del gasoducte East-Med, que unirà els jaciments marins israelians i xipriotes a Itàlia i Grècia i pot tenir un gran impacte geopolític.
Als països europeus hi ha un “sentiment comú”, segons el ministre, pel que fa a una “més” gran fiabilitat per part d’Israel i Xipre en relació amb els Steinitz proveïdors dels països d’Àfrica i, en particular, de l’Àfrica del Nord. El cap del departament dels recursos hídrics i energètics d’Israel ha definit la cooperació entre Roma, Jerusalem, Ankara i Nicòsia “molt positiu” per a la Mediterrània. Els recursos actuals de gas de Xipre i Israel, que en conjunt equivalen a 500-600 mil milions de metres cúbics, que justifiquen la construcció d’un gasoducte a Europa, ha dit el ministre Steinitz. Israel té prop de 350 mil milions de metres cúbics de gas a la conca del Leviatan, mentre que el camp Afrodita de Xipre té al voltant de 150 mil milions. Però de fet hi ha moltes possibilitats d’altres descobriments durant els propers dos o tres anys, “no hi ha cap raó per no construir dos gasoductes”, ha dit el ministre, referint-se a un altre projecte d’exportació de gas des de Israel a Turquia.
Steinitz ha dit que la Mediterrània oriental serà una font de subministrament d’energia per a Europa, que substituirà, en part, els recursos del mar del Nord. La decisió final sobre la construcció del projecte East-Med és responsabilitat de la Unió Europea.
La reunió que va tenir lloc a Brussel·les el passat gener, entre funcionaris dels quatre estats involucrats en el projecte East-Med i els representants de la UE va ser “molt positiva”, ha dit el cap del departament d’Energia d’Israel.
L’aprovació final per a la construcció del gasoducte podria estar motivat per la necessitat d’assegurar la demanda energètica dels països europeus, considerant que “en cinc o sis anys, les reserves del Mar del Nord disminuiran constantment” segons diferents estudis ha afirmat el ministre Steinitz.
El gasoducte submarí East-Med serà el més gran i més profund del món 2200 km de llargària i 3 km de profunditat. El cost estimat de la infraestructura és de 6-7 mil milions de dòlars. El gasoducte East-Med “Crec que es pot construir durant els pròxims cinc o sis anys”, la seva idea “és que el gas d’ Israel i Xipre tingui com a principals clients no només Grècia i Itàlia, sinó també els estats balcànics”. Es tracta d’un “projecte gran i important”, ha destacat el cap del departament dels recursos hídrics i energètics d’Israel.
L’estudi de viabilitat realitzat per la UE ha posat de manifest que es tracta d’un “projecte tecnològicament possible.” El cost estimat de la infraestructura és de 6-7 milions de dòlars, ha dit Steinitz. El gasoducte East-Med serà construït amb capital privat, amb l’ajuda de la Unió Europea, va dir el ministre.
Steinitz ha aclarit que encara no s’ha establert un mecanisme per l’establiment de la gestió de la construcció del gasoducte, que serà un dels temes al centre de les futures converses entre els caps dels quatre governs. El ministre ha explicat que durant la seva recent visita als Estats Units, els bancs d’inversió amb seu fiscal a l’exterior han expressat el seu interès en els projectes de construcció d’infraestructures.
Steinitz ha declarat també que Israel podria iniciar el subministrament de gas a Turquia a finals del 2019 o principis del 2020, després d’arribar a un acord intergovernamental entre Jerusalem i Ankara. “El desig comú és la creació d’un gasoducte amb Turquia, que sigui operatiu en els pròxims tres anys”, citant la reunió d’octubre de l’any passat amb el seu homòleg turc Berat Albayrak, després de la restauració de les relacions diplomàtiques entre els dos estats.
Turquia compra el 55% del gas que consumeix a Rússia, i les relacions entre els dos països tenen històricament forts daltabaixos. Importa el 16% del seu gas de l’Iran, el 13% de l’Azerbaidjan, i a més importa gas liquat d’Algèria i Nigèria. Accedir al gas israelià serià un element important per l’economia turca.
Post Scriptum, 5 de novembre del 2018.
Avui, el president turc Erdogan ha amenaçat les empreses petrolieres que exploten els recursos de Xipre d’accions militars en cas que no comptin amb els interessos de Turquia.
Post Scriptum, 3 de desmbre del 2018.
El proppassat 25 de novembre es va fer públic l’acord entre Israel, Grècia i Xipre per a bastir el gasoducte que exportarà el gas israelià vers Europa passant per Itàlia. Gerge N. Tzogopoulos publicà el proppassat 28 de desembre, al Perspectives Papers número 1.049 del BESA Center, aqueix report analitzant el caràcter estratègic d’aqueixa infrastructura: “Israel, Greece and Cyprus Join hands in Beersheva“.
Post Scriptum, 10 d’abril del 2019.
George Tzogopoulos publica avui aqueix report titulat “A New EastMed Friendship, with US support”, al Perspectives Papers, número 1.137, del BESA Center.
Post Scriptum, 6 de maig del 2023.
Editorial d’ahir del Jerusalem Post: “Israel, Cyprus and Greece’s alliance is important against Iran“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!