Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 de gener de 2015
2 comentaris

Cap a Grècia o cap a Ítaca

Les eleccions gregues han estat la pantalla on s’hi han projectat els propòsits del progressisme nostrat -abstracte i banal- a la recerca permanent de referents forans (Palestina, Veneçuela, Cuba ) per tal d’eludir la responsabilitat d’impulsar la revolta catalana, és a dir la independència, i el canvi social que comporta.

L’entusiasme mediàtic i polític que ha envoltat l’èxit de Syriza es perllongarà en el temps i hom el contraposarà a qualsevol projecte de bastir un front patriòtic disposat a incorporar la declaració unilateral d’independència al programa de les eleccions del 27 de setembre vinent. La falsa ruta dels anticapitalistes nostrats passa per desviar el potencial de transformació social i cultural que ha demostrat la ciutadania catalana mobilitzada amb l’objectiu de crear un estat català vers una reforma espanyola liderada per Podemos. El progressisme autòcton haurà de triar entre anar cap a Grècia o cap a Ítaca.

Certament, Syriza es la legitima i possiblement la millor alternativa per intentar fer sortir a Grècia de l’atzucac on l’han dut dècades de nepotisme i corrupció -tolerada per la UE-. Els nous partits han substituït els politicastres dels clans Papandreu i companyia, un fet que encara no s’ha donat al nostre país, i l’apel·lació a l’orgull nacional grec davant les imposicions de Brussel·les afegides a la permanent pressió turca se sumen a la necessitat regeneradora que la nova esquerra radical representa.

La nova Grècia que Syriza aspira a fer realitat obtindrà un nou tracte de la UE però no en modificarà els eixos estratègics, una eventual Catalunya independent si, ja que suposaria la redistribució de les quotes de poder interestatal, i allavòrens veurem com es comporten els que avui son els referents de Podemos, la CUP, ICV i la colla d’anticapitalistes nostrats.

En una altra dimensió, la geopolítica també haurem d’esperar a veure què fa el nou govern grec quan se li plantegi la possibilitat de revaloritzar el seu paper com a membre de l’OTAN i baluard front a la complicitat de Turquia amb el gihadisme. Això en l’aspecte militar, però en l’econòmic tindrà també un dilema crucial atesa la possibilitat de compartir els beneficis de l’explotació de les reserves submarines de gas amb Xipre i indirectament amb Israel, quan hores d’ara Syriza es un exponent de l’antisionisme europeu. La comunitat jueva de Grècia, antany nombrosa i hores d’ara marginal després del genocidi perpetrat pels nazis, observa amb preocupació l’ascens de les actituds antisemites.

Post Scriptum, 26 de gener del 2015.

Avui, The Jerusalem Post qualifica com una mala notícia per a Israel la victòria de Syriza i esmenta la recent defensa jurídica a càrrec d’advocats d’aqueix partit en pro dels gihadistes detinguts a Grècia.

Post Scriptum, 31de gener del 2015.

En aqueix article de The Times of Israel publicat avui mateix per Raphael Ahren hom analitza les futures relacions entre el nou govern grec i l’Estat d’Israel.

Post Scriptum, 25 de gener del 2017.

Dos anys després de la victòria de Syriza les relacions del govern comandat per Tsipras amb Israel són excel·lents en tots els àmbits.

Post Scriptum, 25 de gener del 2021.

George N. Tzogopoulos va pubvlicar aqueix report al BESA Center el 16 de Setembre del 2018 analitzant la gestió governamental de Syriza: Light at the End of the Tunnel for Greece?

  1. Desconfio molt de les persones que bramen contra l’austeritat, i en canvi res diuen dels privilegis (entre altres, la exempció d’impostos i la financiació per part de l’Estat) de l’Església “oficial” de torn.

    A Grecia, Syriza i l’Església ortodoxa grega. Al nostre pais, Procés Constituent i l’Església catòlica apostòlica romana.

    Atentament

  2. Benvolguts,

    Demanem que doneu un pas endavant, en la mida de les vostres possibilitats per anar bastint EINES DE PAÍS, en línia amb el procès cap a la independència:

    La Catalunya independent, i especialment els autònoms, petits empresaris, emprenedors, etc necessitem tambè una estructura econòmica fonamental: Una nova Caixa d’Estalvis que treballi pel bé de la gent del país.

    S’està treballant des del 2014 per bastir 100 anys desprès una Cixa d’Estalvis un altra cop, amb l’esperit original de servei als de baix…

    Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit hauria de poder aixecar la persiana durant el 2016, enmarcat tot en el procès cap a la independència.

    Fem una crica a tothom a adherir-se a la nova Caixa, amb petites aportacions econòmiques, que es convertiríen ja, al seu moment, en participacions, amb dret a votació.

    Proposem que la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit estigui controlada aproximadament en base a:

    50% del control a mans dels estalviadors i tenidors de crèdits
    20% a mans de gremis d’oficis, col·legis professionals, cooperatives agrícoles, cofraríes de pescadors, entitats de caire social
    15% a mans dels mateixos treballadors, en la base d’una persona = 1 vot
    15% del poder a mans de la Generalitat, per garantir-ne una estabilitat

    Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit ha d’actuar con al Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de la Catalunya Independent, donant petits crèdits d’entre 5.000 i 10.000 eu. a autònoms, comerciants, emprenedors, petites empreses, etc.

    http://www.CaixaCatalana.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!