“La desconquista e independencia de Navarra”, Tomás Urzainqui, Pamiela, Iruña, 2013.
Aqueix assaig breu del jurista i escriptor Tomás Urzainqui Mina (Iruña, 1949) és una obra que sintetitza la revalorització que està emergint als darrers anys de Navarra com a subjecte polític tot recuperant un passat històric comú a tots els territoris euskalduns. La redescoberta de la conquesta de Navarra per part de Castella, culminada el 1512, mostra la crua realitat d’una annexió aconseguida per la força de les armes, no pas per una integració paccionada al naixent Estat espanyol com s’ha volgut fer creure des de la historiografia oficial.
El Regne de Navarra fou l’estat de tots els bascos durant segles, fins que l’expansionisme castellà anà mossegant territoris progressivament fins que va donar el cop de gràcia a començament del segle XVI. Des d’aleshores l’assimilació lingüística i cultural a l’espanyolitat ha estat una constant fins arribar al segle XX, quan a les darreries entra en crisi i aflora una renaixença navarra que emergeix a l’inici del segle actual.
Navarra, junt amb Catalunya, Flandes i Escòcia poden ser protagonistes de la primavera de les antigues nacions europees que han sobreviscut a l’hegemonia dels estats-nació que han mirat d’absorbir-nos i no se’n han sortit. El llibre d’Urzainqui parla d’història però té una càrrega política de primer ordre els plantejaments del qual poden esdevenir de plena actualitat.
Tomás Urzainqui va ser, ara fa deu anys, un dels integrants del nucli promotor de l’entitat cívica Nabarralde, posteriorment se’n ha desvinculat per engegar iniciatives com la del manifest de Tudela per la independència de les nacions pirinenques signat al febrer d’enguany.