Avui s’escau el vuitanta-tresè aniversari de la proclamació per Francesc Macià de la República Catalana, una fita històrica poc evocada hores d’ara tot i el procés independentista en el qual el poble català està immers.
El republicanisme com a ideologia i concepció de la vida política no està en voga ni entre aquells que nominalment se’n reclamen (a Esquerra encara hom prefereix l’autodefinició socialdemòcrata que reivindicar l’heretatge històric del republicanisme patriòtic autòcton). Només Josep Andreu, (alcalde de Montblanc i diputat al Parlament) practica efectivament l’actitud rupturista adoptada per Macià proposant que si no hi ha ni consulta el 9-N, ni declaració unilateral d’independència, ni eleccions autonòmiques presentades com a plebiscitàries, siguin els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals espanyoles previstes pel 24 de maig del 2015 qui proclamin la República catalana.
Avui mateix, Vicent Partal alertava (amb una editorial de Vilaweb titulat “El 9-N, tant si com no”) de les nefastes conseqüències internes i externes de l’incompliment de la data i la pregunta acordada per la majoria de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya. Un pas enrere cap a la tercera via només condueix al restabliment de l’ordre estatal i autonòmic de la mà dels partits col·laboracionistes.
Mantenir el compromís de convocar una consulta el 9-N pot comportar previsiblement que el govern espanyol dissolgui el Govern de la Generalitat i el Parlament, suspengui l’Estatut d’Autonomia i l’exèrcit espanyol assumeixi les competències de seguretat directament. Però reforça la legitimitat per exercir el dret d’autodeterminació per part del poble català atesa l’absència de democràcia que la implantació d’aqueixes mesures impliquen.
Dissortadament, el procés s’allargarà més enllà del 2014 i serà dolorós de suportar socialment econòmicament, però és la via que els poders fàctics espanyols i els còmplices autòctons estan determinats a imposar. Situats en aqueixa perspectiva les eleccions municipals de l’any vinent adquireixen tota una altra dimensió: la suplir l’absència forçada d’institucions nacionals catalanes des de les quals exercir la sobirania. Preveure aqueixa eventualitat suposa triar uns candidats a les municipals amb voluntat i capacitat d’implicar-se personalment en el conflicte amb l’ordre estatal.
Post Scriptum, 14 d’abril del 2023.
L’independentisme i el republicanisme català són absents de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 28 de maig vinent, només sura un fals “republicanisme” hispanocèntric que defuig el conflicte amb l’ordre monàrquic espanyol. Talment com si el procés independentista (2010-2017) no hagués existit mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!