La convocatòria de les eleccions gallegues pel 21 d’octubre vinent arriba en un moment crític pel nacionalisme gallec que es troba a mig camí entre la
fallida del projecte polític del BNG i el naixement d’una nova formació ideològicament oberta i renovadora.
El BNG ha hegemonitzat el nacionalisme gallec els trenta anys darrers fins arribar al declivi electoral que s’aprecia a les darreres convocatòries fruit del sectarisme dels
tardocomunistes de la UPG que monopolitzen la direcció i l’aparell de la formació. Diversos col·lectius que s’han anat desvinculant del Bloque estan engegant un procés de confluència per bastir una alternativa plural i democràtica per una Galícia lliure.
Però potser no seran a temps de reeixit amb força al proper 21 d’octubre, tant de bo aconsegueixin representació parlamentària i comencin a fer camí per situar el galleguisme nacional en condicions de desplaçar el regionalisme espanyolista del PP, un objectiu que no està a l’abast ni del PSOE, ni evidentment del BNG. Avançant les eleccions el president Feijoo no només pretén fer un serveis al seu partit oferint una victòria electoral segura en un temps de crisi, sinó que evita o almenys disminueix l’efecte revulsiu de l’emergència d’una formació renovadora, un punt en el que coincideixen els interessos de PP, PSOE i BNG.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2012.
Sembla que les possibilitats d’acord entre Compromiso por Galicia i Anova-Irmandade Nacionalista per formar una coalició en vistes a les properes eleccions del 21 d’octubre són escasses. Anova, liderada per Beiras vol pactar amb Izquierda Unida mentre que CxG aspira a formar un nou pol galleguista amb una perspectiva estratègica nacionalment autocentrada i ideològicament plural.
Post Scriptum, 6 de novembre del 2012.
La coalició entre Anova i Izquierda Unida ha estat un èxit sobretot per a la formació espanyola que de ser marginal a Galícia ha passat a tenir cinc del nou diputats electes a la candidatura encapçalada per Beiras. El BNG ha pagat electoralment el seu sectarisme dogmàtic i la mediocritat dels seus dirigents i CxG ha restat exclosa del Parlament de Galícia. Un article de Xoán Salgado “O neno que rompía os xoguetes” retrata la personalitat de Beiras i un altre de Xoán Bascuas, secretari general de CxG analitza les perspectives de futur de la formació que lidera.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2013.
Malgrat quedar fora del Parlament gallec a les darreres eleccions autonòmiques Compromiso por Galicia s’ha consolidat com a projecte polític després del congrés celebrat el 16 de desembre proppassat. Xoán Báscuas n’és el secretari general i comanda la formació amb pas ferm, idees clares i estratègia clara per tal de rellançar el nacionalisme gallec estancat per l’obstruccionisme d’Izquierda Unida (amb Beiras) i el BNG.