Jaume Renyer
per l'esquerra de la llibertat
La portada d’avui del diari madrileny ABC és un exemple més de la inversió dels termes entre opressor i oprimit que practiquen des del poder les forces interessades a presentar a les víctimes com les causants d’un suposat problema.
Significativament, aqueixa portada apareix al mateix dia que PP i PSOE neguen al congrés espanyol la prioritat a l’eix ferroviari mediterrani per a la connexió amb Europa. L’obstaculització persistent que els successius governs de l’Estat menen contra l’únic dels projectes viable econòmicament només té una explicació política. La seva implantació suposaria el rellançament de la productivitat del conjunt dels Països Catalans i la nostra desvinculació del marasme inviable del mercat espanyol centralitzat a Madrid. Això sí que és un veritable problema, el que causa un estat bastit amb la lògica irracional de la dominació del poble català.
Un altre diari madrileny pretesament liberal i il·lustrat, El País, editorialitzava fa un any sobre la viabilitat econòmica d’Espanya amb arguments de ficció més que amb tesis sòlides. El declivi irrefutable del projecte nacional espanyol no deixa altra opció als catalans que triar entra la independència o la decadència. La pressió de la “brunete mediàtica” no farà més que augmentar en els temps a venir, forma part de la lògica dels conflictes d’alliberament nacional.
La resposta catalana hauria de ser engegar el procés institucional de transició a la independència, però llevat de Solidaritat -com assenyalava dimarts a l’Avui Hèctor López Bofill al seu article “Votar independència“- no hi ha, ara per ara, altres partits disposats a assumir aquest objectiu com a prioritari al seu programa electoral.
Post Scriptum, 8 de febrer del 2019.
A mesura que ha anat avançant el procés independentista català la brunete mediàtica madrilenya ha anat radicalitzant el discurs de l’odi atesa la incapacitat del supremacisme espanyol per trobar solucions negociades als conflictes polítics. Com assenyala avui Vilaweb: “La inquietant semblança d’un editorial de l’ABC d’ahir amb un altre del 1935”, el retorn al franquisme és l’única opció del règim del 1978. Pedro Sánchez va fent per Europa un discurs quimèric sobre la democràcia que en res s’assembla a la realitat de l’autarquia coronada que regna a Espanya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleshores, a què ve aquest objectiu de l’ANC de voler pressionar els partits cap a la independència si ja n’hi ha un que hi treballa? Per què se l’oblida? Cal fer gran, en vots i diputats, el partit que ha demostrat amb propostes de llei la seva aposta inequívoca per la independència, i des del primer dia. En comptes de voler esperar que els “grans” s’hi dignin apuntar. Grans en aquest moment perquè, un cop la ciutadania desviï els vots cap als independentistes, deixaran de ser-ho. Aquest hauria de ser l’objectiu coherent de l’ANC. Que la “unitat” i la trasversalitat no ens faci traïdors!
Seria una bassa d’oli en aquest aspecte, sense més problemes que els que puga hi haure entre Portugal o França i Espanya, de la que sempre es destaquen les excel.lents relacions.