Jaume Renyer

Aqueix era avui el titular del periodista estrella de La Vanguardia Jordi Barbeta en funcions d’analista estratègic de CIU.

La Vanguardia exerceix una funció orientadora respecte de l’actuació política de CIU en uns termes similars als que emprava El Periódico envers el segon govern tripartit presidit per José Montilla. Constatada un cop mes aqueixa evidencia, interessa observar els moviments que apunta la premsa d’ordre des d’un punt de vista independentista.

En primer lloc, no hi ha cap mena de “desafio catalán” a l’Estat, el pacte fiscal es una apel·lació feta des de la submissió per recomposar  les relacions de dependència i dominació política entre Espanya i Catalunya. Si el govern espanyol ofereix unes millores acceptables des dels partits que integren el nostrat pol tardo-autonomista s’acataran, malgrat la retòrica sobiranista que l’envoltarà la decisió, com ja succeir amb el darrer pacte de finançament autonòmic. L’independentisme sociològic que detecten les enquestes oscil·la més vers un comportament reactiu a la brutalitat de l’asfixia econòmica que no pas a una proposta constructiva d’un poder polític propi, dissortadament.

En segon lloc, CIU prepara un congrés a finals de mes sense cap plantejament estratègic orientat a un conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal. Fent un ús instrumental de la opció independentista -com es desprèn de les declaracions de Jordi Pujol tan comentades aqueixos dies- vol esquivar la coincidència de les eleccions catalanes amb el tres-cents aniversari de l’ocupació de Catalunya. Per això avançaran les eleccions al 2013, no havent aconseguit cap dels objectius reclamats al govern espanyol, convalidant la seva majoria aprofitant la connivència -i la feblesa- dels seus teòrics rivals ERC i PSC, sense cap full de ruta creïble vers l’estat català i intentant dificultar la configuració d’un pol independentista al voltant de Solidaritat.