El “Manifiesto de los 2300” contra la suposada discriminació lingüística del castellà a Catalunya va ésser signat el 25 de gener del 1981, tot i que no fou fins al 12 de març que el va publicar el periòdic madrileny Diario 16. Fou un text farcit d’impostures i prejudicis ideològics per mantenir el
supremacisme espanyol en uns moments que tot just començava la normalització del català a l’escola i a la vida social.
Aquell discurs pervers dels Jiménez Losantos i companyia va anar alimentant la
catalanofòbia sota
l’aparent defensa de la igualtat dels ciutadans (espanyols per suposat) front als dret col·lectiu a la preservació de la identitat catalana. Fa trenta-un anys l’anticatalanisme agònic era el tardo-franquista que va culminar amb l’intent de cop d’estat de 23-F. Els
intel·lectuals signants del “Manifiesto de los 2300” -molts d’ells afins a partits de l’esquerra espanyola- enceten una nova dialèctica negacionista de la dominació estatal sobre les nacions perifèriques que ha acabant essent hegemònica.
A la dècada següent els signants del manifest del Foro Babel, promogut per opinadors mediàtics i professionals integrants del progressisme banal encapçalats per
Francesc de Carreras i altres notables botiflers, van prendre el relleu atacant el catalanisme sota l’aparença de fer-ho contra el pujolisme, dretà segons ells. I ja entrats al segle XX el “Manifiesto por la lengua común” impulsat des de les elits madrilenyes i
els nous “catalans de Burgos” van acabar de tancar el cercle que ens situa en el moment actual.
La discriminació quotidiana, però, és la que pateixen els catalano-parlants a
Crevillent i a
Mallorca, per posar només dos exemples recents, a mans precisament dels espanyols que han cregut les impostures perverses que els signants dels successius “manifiestos” han anat divulgant dels dels altaveus mediàtics que aqueixos privilegiats han tingut al seu abast. Les agressions als drets lingüístics dels catalans hores d’ara s’executen des del poder estatal i autonòmic -valencià i balear-, alimentant un conflicte que esperen resoldre definitivament amb la nostra assimilació com a poble al patró dominant castellà.
Post Scriptum, 13 de març del 2021.
Cinc-cents signants del “Manifiesto de los 2.300, 40 años después…En defensa de la Nación Constitucional y por la igualdad de todos los españoles” persisteixen en el supremacisme espanyol i contra la realitat del nacionalisme català.
Duració aproximada de l’acte: una hora i escaig.
L’Assemblea Nacional de Catalunya és filla de l’Assemblea de Catalunya i de les Consultes per a la Independència.
Totes les berguedanes i berguedans que vàreu votar en aquella Consulta del dia 13 de desembre hauríeu de ser presents en aquest acte senzill però històric.
L’Assemblea Nacional de Catalunya “ANC” té la qualitat d’unir tots els catalans sigui quina sigui la seva ideologia. De nou caminem tots junts.
L’objectiu és assolir un país lliure que sigui amo de si mateix per fer les polítiques que li siguin justament favorables en tot ordre: Jurídic, econòmic, social, d’immigració, de promoció i relació exterior, de transports, laboral, ecològic …
Fins ara, com tots sabeu, un poble aliè legisla per nosaltres i en contra nostra, això ho hem d’aturar, això s’ha d’acabar! Hem d’esdevenir capaços d’auto governar-nos, i ells, i nosaltres no fem el pas, no ens deixen i nosaltres ho consentim.
La Independència no és una cosa que es pugui donar o vendre, la independència és un estat de maduració personal i col·lectiva, tal com diu i ha escrit devades Mossèn Climent Forner “ja és hora que abandonem la perpètua adolescència en que ens trobem.
Berguedanes i berguedans, només de nosaltres depèn la maduració d’aquest Poble, nosaltres i totes les demés assembles locals que el proper març es coordinaran constituint la gran Assemblea Nacional de Catalunya “ANC”.
Queda clara la nostra responsabilitat que no és pas la responsabilitat de l’actual President de la Generalitat de Catalunya, que no la vol ni té nassos per prendre-la! però sí que és la meva i la teva responsabilitat!
De veritat que assolirem la plenitud nacional i serà gràcies a la nostra ferma determinació.
Visqui Catalunya Lliure, visquin amb dignitat totes les catalanes i tots els catalans!
Salvador Molins Escudé, membre de Berguedans x la Independència.