La desaparició del líder d’Al-Qaida no incrementa el risc d’atemptats a Catalunya més del que ja tenim en tant que zona geogràficament estratègica on l’islamisme radical s’ha fet forat entre la població musulmana. Però Barcelona continua en el punt de mira del terrorisme gihadista perquè s’ha convertit en un pol d’atracció turístic mundial i aquest és un valor que els violents tenen en la més alta consideració. David Bajona, analista del Centre d’Estudis Estratègics i especialista en terrorisme, creu que, de la mateixa manera que no hi ha nous motius de preocupació, ara més que mai no es pot baixar la guàrdia.
L’eliminació de Ben Laden incrementa el risc d’un atemptat a Catalunya?
Efectivament, com a tot Europa Occidental existeix un cert risc que persones que s’estiguin radicalitzant pensin que han de respondre a això, però no crec que el risc ara sigui molt més pronunciat que abans. Aquests grups a l’hora d’executar un atemptat ho planifiquen molt bé, no improvisen. De la mateixa manera que quan han triat l’objectiu i tenen l’acció planificada l’executen en un termini curt de temps per evitar filtracions. L’equip del conseller Puig fa bé d’extremar la vigilància en instal·lacions estratègiques i al transport públic.
La policia en els darrers anys ha desarticulat suposades cèl·lules islamistes a Catalunya i els ha arribat a atribuir plans conspiratius per atemptar a Barcelona. És creïble aquesta teoria?
Barcelona és una ciutat amb molt de turisme, amb una marca i un nom reconeguts mundialment, amb un sistema de transport públic massiu, i forma part d’un estat que té presència militar a l’Afganistan, i això la converteixen en un objectiu potencial importantíssim per al terrorisme islamista radical. Aquesta equació de riscos s’ha de tenir molt en compte i és imprescindible que la policia i els serveis d’intel·ligència no baixin la guàrdia, i menys ara.
Però l’islamisme radical ha arrelat a Catalunya ?
Alguns imams han implantat i estès el discurs salafista entre la comunitat islàmica i això ha obert la porta a la radicalització d’alguns grups que, per sort, els Mossos d’Esquadra i serveis d’intel·ligència d’altres països com Espanya, França, Alemanya o els Estats Units tenen detectats i controlats.
Quins senyals de radicalització es detecten ?
Doncs per exemple la implantació del vel. Per això s’ataca amb aquesta contundència la primera línia política d’aquest país, que son els alcaldes, als quals hem de procurar no deixar sols.
L’èxit o la finalitat d’una operació policial no es pot mesurar pel seu èxit judicial. Tenim un sistema jurídic garantista i molts cops els indicis que fan que la policia actuï amb caràcter preventiu no acaben proporcionant proves judicials suficient per condemnar els sospitosos. Cosa que no passa amb ETA. Amb el terrorisme basc, Espanya ha aplicat la llei implacable i quan ha convingut s’ha modificat la llei per ser més severs. Amb el terrorisme islamista hi ha un punt d’inflexió després dels atemptats de Madrid, i les operacions policials s’han incrementat però tenen més aviat un caràcter preventiu per avortar possibles mals majors.
Però les detencions preventives són il·legals en un estat de dret ?
D’acord, però la policia ha d’actuar quan té indicis clars que fan pensar que determinats grups poden actuar o s’estan preparant per fer-ho. Quan la seguretat col·lectiva es veu amenaçada no ens podem quedar de braços plegats. La policia ha de fer la seva feina i la justícia també.
La reunió que van tenir el coordinador dels atacs de l’11-S a Nova York amb un dels pilots suïcides, Mohammed Atta, dies abans de l’atac a les Torres Bessones es va celebrar a Reus per casualitat?
No hi ha res casual. En aquell moment hi havia suficient persones a la zona de Tarragona que configuraven un entorn en el què Atta es podia bellugar amb certa tranquil·litat i confiança. El discurs salafista ja fa molts anys que s’ha implantat amb força a l’àrea de Tarragona i per això sorprèn que els serveis d’intel·ligència espanyols o americans no detectessin aquests moviments a temps.
No troba sorprenent que l’amagatall de Ben Laden fos una fortificació a 80 quilòmetres d’Islamabad?
Deu anys buscant l’enemic públic número u i el troben en una ciutat plena de militars pakistanesos. No em crec que els serveis d’intel·ligència pakistanesos no en sabessin res. Jo crec que aquest fet farà replantejar a curt termini les relacions dels Estats Units amb el Pakistan.”