En segon lloc, me’n alegro del resultat de la candidatura de Tarragona que estarà encapçalada per Hèctor López Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia, tres persones d’acreditada dignitat personal i patriòtica que poden ésser el revulsiu que l’independentisme necessita en aquestes comarques després de vint anys d’hegemonia del “clan de l’avellana” al si d’Esquerra.
La candidatura de Solidaritat pot superar la d’Esquerra i capgirar la situació arreu del país obrint pas a la regeneració ètica i estratègica de l’independentisme com a alternativa a l’ordre establert. L’Albert Pereira va encapçalar una candidatura renovadora -l’única que va reeixir- al congrés regional d’ERC al Camp de Tarragona del 2008 front als gregaris de Benach i companyia. Ara, després del mal tràngol de Reagrupament recull el treball d’anys i el resultat d’avui el revaloritza superant la campanya de difamació que ha hagut de suportar per part dels còmplices de Carretero.
Hi ha altres amic meus que han presentat la seva candidatura a Tarragona amb trajectòries amarades de patriotisme i civisme, com Jordi Casadevall o Antoni Gomis. La seva presència acredita encara més la seriositat del procés i del futur projecte. Però, avui vull especialment encoratjar l’Albert Pereira, i l’Hèctor i la Caritat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Repescant la qüestió BEAN vs NE de fa unes setmanes
( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175220/#comments )
avui Nació Digital dedica l’article de capçalera a l’afer : http://www.naciodigital.cat/noticia/17800
Em fa l’efecte que encara no s’han posat d’acord del tot en la interpretació dels fets. Tinc clar,però,a quin costat estava l’integrisme (tot i que tu no hi estaràs d’acord,i potser amb raó).Que jo era molt jovenet,però recordo l’actitud increpant de membres de BEAN i PSAN que feien por,potser per la meva edat.Si hagués tingut la que tinc ara i se m’acosta un estalinista llardós d’aquells…
Els de Benach gregaris, els de reagrupament còmplices, i vosaltres que sou?, de partit en partit cercant un lloc que no mereixeu, us presenteu a eleccions dintre de ERC, Ciu, i com no sou escollits, trenqueu, aprofiteu el resó mediatic que representa un trencament dintre d’un partit i apa, a crear-ne un altre fins que aconseguim ser al capdevant, quina colla de mamons, ara al costat del Laporta, el president del millor BARÇA, a pesar de la seva gestió, tot plegat fer mal als partits que han aconseguit que la societat catalana fos conscient del espoli fiscal i de la necesitat de ser independents. No sabeu el mal que feu al pais amb el vostre afany de protagoniosme. Sou els millors aliats del Espanyolisme mes radical, pallassos.
Hola Jaume, ja hi tornem a ser, la impostura de Reagrupament amb primaries estil Hugo Chavez. Potser ja n’hi ha prou, no per més repetir les mateixes mentides tindran més credibilitat. Crec que ja som grandets i aquesta obsessió malaltissa per una candidatura que busca la declaració unilateral d’independència i que ha fet molt bona feina amb encerts i errades naturalment, no es pot estar desacreditant constantment per afavorir als amiguets que alguns d’ells van marxar amb circumstàncies poc clares de la primera opció. Prou d’infantilisme barat que no esta a l’alçada del que el país necessita. Tots volem el mateix, tant de bo hi hagi unitat, però si no pot ser, que les dues candidatures treguin el màxim de bons resultats, i desprès a sumar forces al Parlament per aconseguir apropar l’objectiu. Ja n’hi ha prou d’empastifar merda per resentiment o tàctica de baixa volada que nomes afavoreix els que no volen la independència. Pensem una mica amb el cap i apliquem aquest seny que tant ens marca.
Una salutació.
Albert Cortés.
Benvolgut Jaume,
Estic completament d’acord amb tú. Després d’un parell o tres d’anys orfe políticament, que va acabar amb la meva marxa d’ERC i, com jo, de molts d’altres, ara torno a confiar i a estar il·lusionat. Amb totes les mancances i limitacions, s’ha iniciat un camí. Sense estridències carismàtiques i molta feina des de la base, incorporant vells i nous amics, tot per fer, gent de trajectòries diferents, cansada de l’estat de coses i de la classe política dirigent. Des del Bages també s’ha iniciat una experiència de democràcia directa molt interessant. S’apropa al nostre ideal del republicanisme cívic, empeltat de les millors tradicions polítiques catalanes. La nostra manera de ser universals. Ara bé, penso que cal reconèixer tot el que han aportat els vells companys; més recentment, el que van aportar en Colom i la Rahola, després en Carod, inclús en Puigcercós i en Carretero, i tanta altra gent anònima. Ara ha començat una altra etapa…
Una abraçada.
Ferran Toledano
veureu-us tan barallats i amb les disputes velles de sempre. Jo sóc de tots… estic al vaixell d’ERC, i desitjo la màxima sort a Solidaritat i Reagrupament, i a la CUP. Sóc independentista… xiquets, ja n’hi ha prou….
Bona nit, Jaume,
El meu germà em va passar l’enllaç a aquest apunt poc després de la mitjanit, quan tornava, amb l’Hèctor i amb dos joves companys d’Altafulla, de l’hotel de Barcelona que va servir de base d’operacions de la jornada de primàries d’SCI. Avui, després de dies de treball intens i de moltes hores fora de casa, he dedicat el dia a la família, i per això he tardat tant a escriure per donar-te les gràcies.
La veritat és que la intensíssima jornada d’ahir, una festa democràtica, un èxit sense precedents de l’independentisme cívic que vol entrar amb força al Parlament, va ser un bàlsam perfecte per les doloroses ferides que l’activitat política m’ha provocat últimament, i que tu coneixes bé, perquè també te t’has endut les mateixes, si fa o no fa.
He dit, moltes vegades, que penso que aquesta pot ser la bona. Ahir me’n vaig convèncer una mica més. Que més de 3000 patriotes es mobilitzin per unes primàries convocades i organitzades en quinze dies d’agost, en un moviment polític que té poc més d’un mes de vida, saps que és rellevant, molt rellevant.
Ara toca bolcar-nos en una campanya electoral que ha de portar al Parlament l’esperit de la manifestació del 10-J, l’estat d’opinió fart de l’opressió política i econòmica espanyola i favorable a la independència cada cop més majoritari a la nostra societat. Però immediatament després, com sempre dius, tocarà bastir un projecte polític sòlid, que suporti les circumstàncies adverses, de tota mena, que poden sorgir en un procés tan complex com el d’alliberar la nostra pàtria. I en aquest camí, tu hi has de ser, jo (i segur que molts altres) no en tinc el més mínim dubte.
Mentrestant, et veig molt còmode en aquest paper de “company de viatge” (terminologia que et deu resultar més familiar a tu que a mi, per allò de l’edat, hehehe): que guia, que alerta dels perills, que aconsella les millors rutes…i tot des de la teva sincera preocupació pels que estem fent el camí i tenim la sort de gaudir de la teva amistat. I des del teu profund patriotisme, és clar.
Res, que moltes gràcies per les paraules elogioses que immerescudament em dediques. Gràcies també a l’Hèctor -el millor cap de llista dels independentistes a les nostres comarques, sens dubte- i a la Caritat, incansable lluitadora i amiga que ho ha demostrat en els moments difícils. Els ho dic des d’aquí perquè sé que tots dos et segueixen. I gràcies també a les desenes de companys que ahir es van aixecar aviat per organitzar la jornada de primàries als col·legis electorals de Tarragona i de Tortosa, i que van aconseguir que tot funcionés com un rellotge.
Tu estàs amb nosaltres. T’ho agraeixo de nou i n’estic orgullós.
Jaume,
En Salvador Cardús publica a l'”Avui” (05.09.2010) un article que m’agradaria que comentessis –tal vegada l’objectiu del teu bloc no és pas comentar articles d’altri; en aquest cas, perdona’m–.
M’ha cridat molt l’atenció el passatge següent: “La unitat, a hores d’ara, no és la primera urgència del nou independentisme, en contra del que es diu. Ho és el rigor, el gruix, la consistència. Ho és una radicalitat democràtica, que no té res a veure amb unes primàries inventades en una nit d’insomni”.
Jaume, dubto que en Cardús estigui a sou d’en Carretero ni que la seva posició, que trobo propera a RCat., respongui a interessos obscurs o malèvols. El considero un intel·lectual honest. I tu també em mereixes una gran consideració. Ara bé, un dels dos no té raó en la qüestió que ens ocupa, i jo estic ben desorientat. Sembla que sigui en un partit de tennis: et llegeixo a tu –i ho faig cada dia– i trec una opinió de RCat., Solidaritat Catalana, les primàries i tot això, i després llegeixo textos com l’esmentat i en trec una opinió ben diferent. ¿Què passa, aquí?