Aquest matí ha tingut lloc a Reus l’acte de clausura del Fòrum d’actualització en dret local que organitzen conjuntament la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Reus. Hi hem intervingut Emilio Berlanga, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha dissertat sobre “La justícia i els ens locals”, Antoni Bayona, lletrat del Parlament, que ho ha fet sobre “El futur dels governs locals de Catalunya” i jo, que he exposat el tema que dóna títol aquest apunt.
Els problemes d’articulació del sistema d’organització de l’administració territorial de Catalunya s’arrosseguen des de que la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juliol del 1981 va declarar inconstitucional la llei del Parlament que es proposava la transferència urgent i plena de les diputacions catalanes a la Generalitat. L’Estatut del 1979 permetia crear les comarques però el manteniment inalterat de les diputacions provincials deixava en una situació precària a ambdues institucions, abocades a una cohabitació desigual i inestable derivada del paper que a cadascuna atorgaven les lleis d’organització territorial de l’any 1987.
L’Estatut del 2006, vol donar un tractament integrat als diversos ens que integren els governs locals a base d’articular un sistema plural basat en municipis i vegueries com a columnes principals. Les vegueries hom preveu que substitueixin les quatre diputacions actuals, segons el projecte de llei que es va publicar al Diari Oficial del Parlament de Catalunya del 10 de febrer d’enguany. La creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre només es constituirà si les Corts Generals aproven una modificació de la llei de règim electoral general i es modifica la planta judicial. I les de l’Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central es constituiran només si les Corts espanyoles aproven la modificació dels límits provincials que les han de delimitar. Només en el cas de la vegueria de Girona hi ha coincidència plena amb l’àmbit territorial provincial i, per tant, serà l’única on les previsions de la nova llei podran desenvolupar totes les seves potencialitats des de bon començament.
L’altre projecte de llei en curs és el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, publicat al Butlletí del Parlament del 2 de juny d’enguany. El propòsit d’aquesta inicitiva és enlleçar amb la Corporació Metropolitana de Barcelona dissolta l’any 1987, però renaixent ara molt més potenciada amb un feix de competències que apleguen des de l’urbanisme als residus passant pel desenvolupament econòmic i la cohesió social. Així configurada la nova àrea metropolitana serà molt més potent que la vegueria de Barcelona on estarà integrada.
Pel que fa a una eventual àrea metropolitana del Camp de Tarragona i la seva zona d’influència no hi ha cap projecte de llei articulat i fins ara se’n ha parlat ben poc. El consorci del Camp de Tarragona creat l’any 2001, i que integra un centenar llarg d’ajuntaments i entitats sense ànim de lucre, és una entitat de caràcter associatiu sense competències executives, limitada per tant al foment de la cooperació intermunicipal i la interlocució davant les administracions estatal i autonòmica. Malgrat l’atzucac al qual ha arribat per falta d’operativitat real, no deixa de ser un referent en el camí del consens social i polític imprescindible per donar un pas endavant cap a una àrea metropolitana. Aquest, si arriba a plantejar-se a la propera legislatura hauria de basar-se en el desenvolupament de les infraestructures ja existents parcialment operatives sobre el Camp de Tarragona en els dominis de la gestió dels residus municipals, l’abastament d’aigüa i el transport.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al segle XXI, és l’hora de no fer riure més amb províncies, vegueries, consells comarcals i altres ruquècies. Si volem racionalitzar les administracions, el que ens convé als catalans és suprimir-ne, no pas fabricar-ne més. Cada vegada som més els ciutadans que diem prou.
A l’època de les noves tecnologies i les comunicacions ràpides, es poden modernitzar de veritat les divisions territorials, suprimint-ne. Per altre banda les vegueries no es podran posar en marxa ja que l’estat espanyol no té ni la més remota intenció d’adaptar ni límits provincials, ni llei de règim elactoral general, ni plantes judicials, ni cap altre modificació que se li pugui sugerir per a la administració de Catalunya.