Fa bastants mesos vaig publicar un apunt, manllevant el títol d’un article de Ramon Tremosa, (El Prat serà la T-5 de Barajas), que dissortadament el temps ha confirmat i, a més, amb una posada en escena inaugural pròpia d’un règim neocolonial.
Una de les frases més demolidores de totes les que s’han publicat en relació a aquest afer l’ha pronunciat, significativament un socialista -català i amb criteri propi-, Germà Bel: “Catalunya no té l’energia per aconseguir el traspàs de l’aeroport” (El Singular Digital, 16 de juny del 2009). Aquesta és la realitat. Les protestes empresarials, dels usuaris, de les entitats cíviques del país no s’acaben traduïnt políticament.
Post Scriptum, 3 de juliol del 2016.
Vull aclarir que ERC i, especialmente l’allavòrens vice-president de la Generalitat Josep Lluís Carod-Rovira, amb la connivència del PSC d’aquell temps van fer pressió per intentar el traspàs arribant-se a un compromís al final del mandat de Zapatero que els aeroports de Girona i Reus passarien a una gestió mixta pública-privada. Finalment, no va ser així, i som -set anys després- tractats com una colònia de la megalòpolis madrilenya i abocats a la ruptura amb un estat en fallida.
Post Scriptum, 13 de febrer del 2023.
Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Aeroport de Barcelona: la impotència dels autonomistes. Pensar el futur de Catalunya, o del País Valencià o de les Illes, dins el marc autonòmic espanyol és resignar-se que tota la societat visca malament, per sota de les seues capacitats”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El primer vol de Spanair des de la T1 o T5 ha estat molt significatiu: Barcelona-Madrid
Jaume,
Estic d’acord amb el que dius, però ¿què hi podem fer? No parem de dir-nos els uns als altres que aquesta situació d’asfíxia lingüística, econòmica, cultural i nacional no pot continuar. D’arguments no ens en falten, ens els sabem tots de memòria i cada dia la realitat ens els recorda i confirma, però no hi ha manera de sortir d’aquesta situació opressiva i no parem de clavar-nos cops a la mateixa paret.
En vista d’aquest pla premeditat d’enfonsar l’economia catalana o, si més no, d’entorpir-ne el creixement tant com es pugui, un hom pensa que els empresaris catalans o són uns cretins o són uns galtes. O potser tal pla no hi és i és una enganyifa que ens hem empescat tots plegats per tenir arguments més “vistosos” per justificar la independència, cosa que em costa molt de creure sabent els noms dels qui el denuncien o constatant-lo cada dia com a simple consumidor. Amb tot, no hi ha res a fer: cap pla organitzat i general per dir prou, ni tan sols cap campanya forta de denúncia. Continua el tantsemenfotisme o la resignació. I un hom es cansa de tanta desídia.
La inauguració de la nova Terminal 1 de l’Aeroport del Prat torna a posar de manifest la inexistent presència del català en la toponímia als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors.
Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem
en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on
aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que
tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com “Ibiza” i
“Alicante”. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa,
l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de
la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme “P.
Mallorca”, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom
oficial és “Palma”.
En referència als topònims de les destinacions ubicades fora del domini
lingüístic de la llengua catalana, aquests apareixen traduïts al
castellà. Exemples paradigmàtics d’aquesta situació els trobem en
destinacions com Munic, Atenes o Brussel·les, que tan sols apareixen
traduïdes en la seva forma castellana (“Munich”, “Atenas”, “Bruselas”),
i que tampoc són anunciades en la seva llengua originària ni traduïdes
a la forma catalana, malgrat que en totes aquestes localitats existeix
una denominació tradicional en la nostra llengua.
La pàgina web de l’Aeroport de Barcelona, tot i disposar d’una versió en català, els noms de les
destinacions segueixen els mateixos criteris que en els panells de vols
i els teleindicadors: o sigui, no es respecten les denominacions en
llengua catalana, ni tan sols en aquells casos on el català és oficial
en el lloc de destinació.
la inauguració de la T-5 de Barajas ha estat un espectacle vergonyós. L´amo Zapatero ha vingut a visitar els seus súbdits del nord-est i au! correm-hi tots! La TV3 i Catalunya Ràdio van estar 48 hores d´exaltació de la gran obra zapateril, talment semblava el NODO. Em feia fàstic!