Joan Pinyol

I per
molts anys! A sant Martí Sarroca es viu des de fa mesos un estira i arronsa
particular provocat per una de les epidèmies més contundents del segle XXI, la
que desfigura la cara del territori com aquell qui no vol la cosa i provoca una
febre molt alta: la constructora. Una patologia malaltissa que, a canvi d?uns
imparables guanys econòmics per part dels promotors immobiliaris i d?alguns
consistoris, té unes conseqüències nefastes en molts municipis del país.

Re

Resulta que
l?ajuntament d?aquella població de l?Alt Penedès el darrer juny va aprovar el
pla de parcel·lació de la Bleda, un nucli rural agregat al municipi. Sí, ja
m?enteneu. Va donar llum verda a la construcció de noves cases, enllumenats
públics, carrers pavimentats, canalització de residus fecals, establiment de
tubs de mil formes i colors al subsòl i poca cosa de gràcia més a costa de
vint-i-dues hectàrees d?un espai fins ara tranquil, verd i natural. Vaja, una
nova agressió a un paisatge mil·lenari que el consistori només sap traduir pel
que té de recpatació de nous impostos cap a la tresoreria local. I, és clar,
com que a més de totxos i de parcel·les i d?urbanitzacions, també hi ha una
cosa que es diu persones, més de cinquanta veïns ?agrupats en l?Associació
d?Afectats de la Zona Urbana de la Bleda- ja han manifestat el seu desacord en
veure que el pla no protegeix l?entorn natural i convertirà la Bleda en una
ciutat residencial. Per això reclamen enèrgicament una nova proposta
urbanística que no sigui tan perjudicial per a ells ni des del punt de vista
econòmic ni de qualitat de vida. Perquè aquesta és l?altra, ja que amb la
parcel·lació de terres avui habitades només per ceps passaran a pagar molts més
milions d?euros per propietari i sense que la nova urbanització els reporti cap
benefici directe. I és clar, una vegada més, davant de les queixes dels veïns i
considerant la proximitat d?aquesta mena de fira de la figa que són també les
eleccions municipals, l?alcalde convergent de sant Martí Sarroca ha mirat de
silenciar les queixes amb tres arguments que per a mi pesen el mateix que una
ploma de cul d?ànec. Segons el primer, la Bleda es va convertir en nucli urbà
l?any 1987 a petició dels propis veïns. Segons el segon, la proposta té l?aval
de la Generalitat i per tant, ha d?anar a missa i segons el tercer tot plegat
obeeix a una maniobra de desgastament dels que governen al poble. Santa
innocència! ¿què ho deu fer que aquesta mena de respostes coincideixen en
diferents pobles a conseqüència de gestions municipals semblants que es poden
contrarestar de la mateixa manera? Perquè fins i tot jo que no conec la Bleda,
però que tinc el cor robat per les terres de l?Alt Penedès dedueixo que el 1987
els veïns devien demanar que se?ls considerés un nucli urbà per poder gaudir
d?uns serveis municipals que segur que hi mancaven, tot i els impostos que
havien de pagar. Perquè l?aval de la Generalitat no es fa estrany en un món on
l?especulació del territori, a base de trens que el trenquen literalment, la
campa feliç en molts nuclis urbans i tampoc no és la garantia absoluta d?una
gestió apropiada i perquè la classe política ?que sovint es creu el centre del
món- continua entossudida a creure que les persones, més que defensar els
nostres drets, no tenim res millor a fer que dedicar-nos a fer caure de la palestra els que manen en
cada moment. I els veïns de la Bleda no és que no vulguin que es faci la
urbanització sinó que només defensen un model d?actuació urbanística que
identifiqui les zones lliures respecte de les consolidades. O sigui, les zones
verdes i naturals d?aquelles en què de ben segur s?hi plantaran totxos d?aquí
quatre dies, una proposta que ja ha rebut la negativa de l?alcalde perquè la
qualifica de microcirurgia urbanística. I és clar, avui dia, assistim a la
següent desgràcia: els primmirats que defensen al detall un desenvolupament
urbanístic sostenible amb l?entorn són malvistos en comparació als que governen
i fan les coses a l?engròs i sense miraments. I així anem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!