Prendre la paraula

La foto és de l’Eva Fernández.
M’arriba una crònica del debat que vam tenir Tomàs Ibáñez i jo mateix a la CGT el passat dimarts, i la penjo malgrat algun desacord amb el que s’hi diu. Si en tot hi estigués d’acord, seria tan avorrit…, no?

Dos ponents anarquistes d’unes edats (almenys 30 anys de diferència) i branques de reflexió i d’acció ben diferenciades: TOMÀS IBÁÑEZ, un clàssic de discurs teòric que podia ser clavat als de  finals del XIX o en l’hegemonia de la primera meitat del XX, fins i tot en la terminologia emprada, que jo goso definir sempe com la del permanent “però”, la de la puresa ideològica de les essències fundacionals per la qual  la llibertat personal i l’allliberament col.lectiu tenen tants matisos que mai acabes de saber on ets i, doncs, comprenen totes les contradiccions pràctiques, fins de ben flagrants. Discurs llarg, en castellà, i íntegrament llegit. Una frase: “Si mi revista ROJO Y NEGRO se llamara ESPAÑA yo me hubiera dado de baja inmediatamente. Aquí, vuestra revista se llama CATALUNYA”

JORDI MARTÍ FONT, cegetista de les Terres de l’Ebre, cupaire (almenys en algun moment), de discurs vibrant i també brillant, en català, improvisat i no preparat expressament, sense cap lectura, dispers en l’evolució, però molt ric en la crítica de la vella política anarquista i de les seves contradiccions, començà criticant a fons el titular, el cartell i els símbols que s’hi exhibien, amb raonaments molt ben construïts, i  fou un pou d’informació d’escrits, idees i accions de tota mena de clàssics, les seves accions i el seu pensament. Una frase: “L’AIT sempre contradigué les nostres bases antiestatalistes i confederalistes: els delegats als congressos ho eren en funció de l’Estat al qual pertanyien, per més colonials que fossin. En tants anys d’història mai hem estat capaços ni de confederar-nos amb l’Aragó ni mot menys anb cap altre país o regió europea o mundial”
El debat tingué 12 intervencions, amb un gran orde, cordialitat i bon nivell, lligant sempre amb  interessos de les classes populars i analitzant el paper de les dretes , les esquerres, el nacionalisme o l’alliberament nacional, amb molts matisos. Foren més o menys al 50 % en català i en castellà i des de diversos prismes de visió. El més significatiu, crec, hi van va ser la posada al dia de l’autodeterminació present en el propi ADN, el concepte modern de nació, el paper dels estats, avui, en el concert internacional, el respecte per les grans mobilitzacions ciutadanes recents al nostre país, la valoració moderna del colonialisme i la reclamació d’una visió anarcosindicalista seriosa del moment alliberador actual que el Procés propicia (o no) .
Visions teòriques i cenyides als textos sagrats i visions ben modernes Segle XXI
quasi cap referència ni al procés espanyol i als seus nous agents, ni a les eleccions catalanes del 27-S i el seus convocants
Josep M Armengou

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!