Enmig dels cabassos
de creus de Sant Jordi que la
Generalitat de dalt reparteix cada any a catalans i catalanes
que suposadament se la mereixen ?o no-, enguany n?hi ha hagut una que ha estat
especialment repugnant, inadequada i que si enlloc de sòlida fos líquida
podríem qualificar d?escopinada a la cara per a bona part de la gent d?aquest
país.
Enmig dels cabassos
de creus de Sant Jordi que la
Generalitat de dalt reparteix cada any a catalans i catalanes
que suposadament se la mereixen ?o no-, enguany n?hi ha hagut una que ha estat
especialment repugnant, inadequada i que si enlloc de sòlida fos líquida
podríem qualificar d?escopinada a la cara per a bona part de la gent d?aquest
país.
Repugnant
per l?insult que suposa a sis-centes seixanta famílies que van rebre les
conseqüències de la manera de procedir d?un individu que ara la podrà lluir penjada
al pit. Inadequada perquè donar-li enguany és riure-se?n del mort i de qui el
vetlla sense que la frase feta rebaixi ni un grau la indignació que suposa el
fet. I escopinada a la cara perquè les seves maneres, els seus objectius i el
camí triat per arribar-hi suposen un afront a tota la classe obrera de
Catalunya, que continuem sent la majoria social, no ho oblideu.
Si
fins ara hi havia hagut moltes creus de Sant Jordi que resultaven fins i tot
ridícules o inexplicables, fet que junt amb l?elevat nombre de l?esmentada
distinció feia que el guardó perdés credibilitat si és que mai n?havia tingut, la
que aquest dilluns passat es va atorgar a Andreas Schleef és un insult a la
classe obrera catalana, una gran cabronada per a les i els qui vivim del nostre
treball i per als i les qui intentem no perdre la dignitat treballant. Andreas
Schleef és el responsable directe de l?acomiadament de sis-centes seixanta persones
amb un Expedient de Regulació d?Ocupació (ERO) que com tots i totes les
lectores recordaran va servir per fer fora un bon nombre de persones afiliades
a la CGT de
Catalunya a Seat i a altres sindicats que havien mostrat algun tipus d?oposició
als plans que l?empresa tenia per als seus centres de Martorell resumits en
flexibilitat, flexibilitat i més flexibilitat. Un ERO que va fer fora dones
embarassades (que després van haver de readmetre) i que ens va deixar veure la
cara més fastigosa de la col·laboració colze amb colze entre els sindicats
grocs ccoo-ugt, la multinacional Seat en aquest cas i el govern de la Generalitat quan del
que es tracta és d?augmentar els beneficis privats.
Concedir
una Creu de Sant Jordi enguany a aquest personatge en les actuals
circumstàncies en què molts afectats per l?ERO encara estan aturats i altres
han guanyat la readmissió després de passar pels jutjats, em sembla
absolutament fastigós i trobo molt bé les protestes que així ho van dir en veu
alta a la porta del Liceu o fins i tot dins del teatre mentre el precaritzador
feia el símbol de la victòria. Al final va haver de sortir per al porta d
servei…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!