Prendre la paraula

jordimartifont

7 d'abril de 2006
0 comentaris

Vergonya pública, Correos a Tarragona_17

L’empresa privada Correos -cal puntualitzar-ho perquè molta gent continua pensant que es tracta d’una empresa pública- ha acomiadat el seu treballador al centre de Tarragona Carles Icart Jordà.

L’empresa privada Correos -cal puntualitzar-ho perquè molta gent continua pensant que es tracta d’una empresa pública- ha acomiadat el seu treballador al centre de Tarragona Carles Icart Jordà. L’ha acomiadat sense cap mena d’excusa, per la cara que es diu, sense cap mena de raó. Bé, de "raons" sí que n’hi ha però són repugnants per posar-les a "raons" del seu acomiadament. El Carles Icart ha interposat tres demandes, que ha guanyat, contra l’empresa perquè li reconeguin la seva qualitat de treballador indefinit-fix i encara una quarta demanda per a participar en un concurs de trasllats, en la seva qualitat de delegat sindical de la CGT. El Carles, doncs, no és un treballador callat que accepta qualsevol mena de pressió per part de l’empresa sinó que vol i demana que els seus drets democràtics es respectin. Prou que han costat d’aconseguir per deixar que ara quatre estudiants d’Empresarials o cosins dels amos de les empreses els apliquin restrictivament o els neguin per la cara! Aquesta actitud coherent, que hauria de ser premiada en un país amb un mínim de decència, a Catalunya es paga amb un acomiadament contra el qual només es pot recórrer a l’acció directa (no violenta sempre, és clar): la denúncia explícita d’aquesta injustícia.

Quan l’empresa pública es va privatitzar i es va convertir en la Societat Anònima Estatal de Correos, diversos "agents socials" ja van advertir el que ha acabat passant. Per a la ciutadania, el deteriorament del servei, amb barris on el repartiment necessita fins a tres dies per a completar un servei que abans era diari. Per als treballadors i les treballadores, un abús de contractacions temporals, enduriment del règim disciplinari i despreocupació total per la salut laboral excepte pel que fa a les baixes, penalitzant-les cada vegada més (ni que fos un acte voluntari posar-se malalt!).

Quan algú intenta denunciar aquests fets, el fan fora. És una vergonya i cal restablir la normalitat amb la readmissió del Carles. O això o tancar Correos per no respectar la mínima expressió de la democràcia: els drets sindicals, el dret a l’autodefensa davant l’agressió empresarial

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!