El Ministeri de Treball de l’Estat espanyol situa el llindar de pobresa en sis mil euros anuals i 8.800 treballadors i treballadores catalanes, l’any passat, just van arribar als 7.500; treballant i tot, gairebé van ser considerats oficialment com a pobres.
El Ministeri de Treball de l’Estat espanyol situa el llindar de pobresa en sis mil euros anuals i 8.800 treballadors i treballadores catalanes, l’any passat, just van arribar als 7.500; treballant i tot, gairebé van ser considerats oficialment com a pobres. La meitat dels i les joves del Principat entre 20 i 29 anys, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), cobra per la seva feina menys de 1.000 euros bruts al mes, la meitat d’aquests no arriben als 780 i un deu per cent no arriba als 584 euros mensuals. Aquest mateix mes, hem sabut que, durant el 2005, la multinacional esclavista Adecco ha aconseguit un quatre per cent més de beneficis cedint legalment mà d’obra bàsicament de joves de les Illes Balears i de Catalunya. Un total de 110.000 contractes que només arriben a suposar el 28 per cent dels fets al llarg de tot un any.
Milers i milers de persones continuen treballant en condicions esclavistes per a empreses que els humilien, els "utilitzen" quan volen, els tracten estrictament com a "recursos humans" i els fan fora quan decideixen queixar-se i organitzar-se, sindicalment és clar.
Però l’economia rutlla, tot va bé mentre no es demostri el contrari i els conflictes socials col·lectius estan desactiviats i ben desactivats. Els joves que no poden tenir casa són desallotjats violentament per altres joves que cobren una mica més i que defensen els qui es fan rics especulant. Els joves que volen recuperar l’espai públic que se’ls nega si no se’l fan seu Visa en mà, són reprimits per altres joves vestits militarment i que formen part d’una policia que cada cop ens recorda més les pel·lícules de robots policies que tant ens han entretingut… mentre ens alliçonaven. Milers de joves esperen pacientment formar-se i tenir uns coneixements sobre alguna branca del saber per passar a ser explotats amb totes les lletres que la paraula explotació admet…
I quan els i les joves vulguin trencar l’espectacle en què hem convertit aquesta explotació, quan diguin prou i punt i final, aleshores ens sorprendrem i el Telenotícies ens dirà que el camí no és la violència. I el camí, el de l’Estat i el capital, el del món que els adults han construït, és la violència, per activa o per passiva, violència organitzada i ben vista però violència al cap i a la fi. I contra aquesta violència cal lluitar, ara i aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!