Aquest 2016, començo un programa a Ràdio Terra que em retornarà a aquest mitjà amic. Serà el tercer programa que faré en una ràdio. El primer, a començament dels 90 del segle passat a Ràdio Falset Independent, amb el Raül Serra, es deia “Som uns pollastres” i era bàsicament musical, de punk, ska, heavy, hardcore…
Tal i com es va anunciar a finals del curs passat, els sindicats d’Ensenyament han començat el curs amb mobilitzacions en defensa de l’Ensenyament públic per tal d’exigir al Departament que aturi i reverteixi un important conjunt de mesures que actualment s’apliquen i que resulten en un perjudici de l’atenció a l’alumnat i dels drets
(Un article de l’Adriana extret del seu blog: https://cuerpoeducacion.com/2016/09/08/com-sobreviure-a-linici-de-curs/) Aquest estiu em va succeir que vaig ser capaç de reposar en el temps. De cop i volta, la respiració era més lenta i més conscient, les ganes de fer flotaven entre la cuina i el cos, i pluges d’idees fines anaven caient sobre tot allò
I al matí, després d’assistir als actes primerencs de Tarragona a la Part Alta, a la una, caldrà ser a l’acte de Capçanes, l’homenatge al guerriller prioratí Pere Joan Barceló, “Carrasclet”, que va combatre contra l’exèrcit ocupant de Felip V i contra els botiflers d’aquí, com el Veciana de Valls, creador dels Mossos d’Esquadra per
La CUP de Tarragona fem una crida a la participació l’11S Des de la CUP de Tarragona emplacem al conjunt de tarragonins i tarragonines a participar de les mobilitzacions que tindran lloc al llarg de l’11S i aconseguir que Tarragona, una ciutat governada per la dreta unionista, vibri més que mai en favor de la
Terra i llibertat Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en
Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que