JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
La reunió del Rei d’Espanya i el President de Catalunya no ha pogut ser una trobada de sords. La Constitució empara la Catalanitat i l’Aragonitat contra el règim espanyol.
La reunió del Rei d’Espanya i el President de Catalunya no ha pogut ser una trobada de sords, com va semblar a la vista, i per tan, segur que van parlar seriosament. No son pas esclaus ni irresponsables; ambdós tenen competències, funcions i representació. El Rei es un poder constitucional i el president de la Monarquia constitucional del 78. El Sr Artús Mas es el president de la nacionalitat autònoma i del poble de Catalunya, i també es un poder constitucional.
Tots dos sabien, i havien de tenir present, el contingut del desplegable de Catalunya dintre de l’Espanya moderna i actual que, en front del nacionalisme espanyol i del Règim Espanyol que, contra llei i per abús de majoria i de poder, en lloc de desaparèixer ha perviscut cada dia més obertament des del 23 F fins ara, la Constitució, la Monarquia Parlamentària, Catalunya i les nacionalitats, regions, pobles i llengües formen part fonamental indissociable i preferent del pacte constituent i de la democràcia de dret que instaurà.
Catalunya ha set la comunitat més constitucional i encara ho és.
La Constitució declarà una ruptura jurídica amb el règim espanyol. Ruptura que el nacionalisme espanyol no ha respectat.
Les dues parts son conscients del canvi de naturalesa i cop d’estat que ha suposat l’assalt polític del Tribunal Constitucional de garanties. El TC jutja si les lleis son constitucionals o no, però no pot modificar la Constitució.
La Transició amb la restauració provisional de la Generalitat i Constitució del 77-78 foren un pacte general ( o el conjunt de pactes que formaven el nou estat ). La Constitució es un pacte, un contracte, i els contractes son llei, i son per complir-los.
Els contractes si no es poden complir per causa de part tenen la forma de resolució i rescissió. Si no es volen complir i s’impedeixen per una de les parts, la més poderosa i majoritària i que te la força, i es genera indefensió i perill de vida d’alguna o algunes de les altres, aquestes poden instar la resolució del contracte i desfer la nova unió en aquest cas del Principat de Catalunya – Comtat de Barcelona, i dels estats, regnes i corona d’Aragó anul•lades i incorporades a Castella per dret de conquesta i pels decrets de nova planta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!