Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

Fa anys que segueixo Jesús M. Tibau. Amb freqüència diària tinc per costum visitar el seu blog Tens un racó dalt del món. Setmanalment participo en els jocs literaris –a vegades són endimoniats- que proposa i miro d’estar al corrent de tot allò que va publicant, en narrativa breu i darrerament en poesia. Ens coneixem personalment : ens hem vist en diverses ocasions, amb motiu de presentacions de les seves obres.

Quan vaig saber que el seu darrer recull de contes, titulat Una sortida digna  i editat per Cossetània, donava voltes al concepte de la mort, per una part em va sorprendre. Pel coneixement que en tinc, en Tibau no sembla pas una persona macabra o morbosa, ans al contrari. Per altra part, sabent que Tibau és un escriptor de cap a peus, tampoc em va estranyar en excés la seva decisió d’atacar un dels grans temes de la literatura, present a totes les èpoques.

 

Una sortida digna és un recull de vint-sis relats de llargada heterogènia. N’hi ha un que ocupa més de quinze planes i n’hi ha un altre que es despatxa en només dues línies. En tots ells, sense considerar-ne la longitud, hi és present la idea, el fet, la realitat de la mort. En alguns els morts hi són de cos present. En d’altres, els cadàvers hi tenen un paper actiu, de protagonista indiscutible. En certes narracions, el traspàs, la desaparició física serveix de pretext per a la construcció de la història. Certs contes del recull són veritables thrilers,  bons exemples de peces del gènere negre. Alguns han estat manllevats de reculls anteriors, cosa que indica que el tema no ve de nou a l’autor.

 

Basteix personatges humans, a vegades fantàstics, a voltes grotescs, sovint amb una personalitat minuciosament treballada, resseguida amb tiralínies. Com és habitual en els contes de Jesús Tibau, no hi manca una dosi d’ironia fina i elegant i un entorn on la tendresa i el sentiment hi són presents. Com en d’altres obres del mateix autor, s’hi observa tota la paleta de colors i de registres lingüístics. Segons l’estil de la història, té la flexibilitat de triar el vocabulari i els girs adients. Com a marca de la casa, com a bon autor ebrenc, no ens passaran per alt les particularitats pròpies de la parla de les comarques meridionals del Principat.

 

La mort, una part fonamental de la vida, és vista amb mirada polièdrica. Vint-i-sis contes que tracten de mort, de morts i de mortals, però que acaben més o menys bé. Amb Jesús M. Tibau podeu estar tranquils i descansar en pau.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*