ESPÀRREC DE BOSC
Els espàrrecs de bosc, de marge, silvestres o salvatges (Asparagus acutifolius) és, a Catalunya, l’ espècie més consumida, i encara, cada primavera, prou abundant.A Girona se’ n diu també espàrgol;la planta és l’ esparreguera, esparreguer o espargolera. Es troba als marges, boscos i enmig de les bardisses, i li agraden els terrenys on hi ha hagut foc. La seva temporada sola anar de febrer a maig, tot depenent de l’ any o les pluges. A muntanya- per exemple al Ripollès-, en canvi, no es troba.A Andalusia n’ hi ha enmig del blat. Per això en espanyol s’ anomena espárrago triguero (o silvestre). Algun restaurador ignorant els ha arribat a anomenar “espàrrecs bladers”. Malauradament, als restaurants es confon aquest espàrrec salvatge amb l’ espàrrec verd cultivat (Asparagus officinalis): una combinació de frau i d’ ignorància que cal denunciar. Als Països Catalans es fan amb truita, en amanida (a la vinagreta) i fins i tot es posen a les sopes, arrossos i guisats: els trobem documentats de l’ època medieval.Altres noms: asperges sauvages (francès), wild asparagus (anglès). N’ hi ha diverses varietats: des d’ alguna d’ andalusa fins les que es troben a les Balears (espàrecs) d’ una esparreguera molt espinosa i, també comestible, si bé més durs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!