Fesols, fesolets, mongets…El rei ros i el rei negre
A Catalunya, un dels productes més consumits, i base de grans plats tradicionals, com la Botifarra amb mongetes, són aquest llegum. Però n’ hi ha un de molt poc conegut- llevat d’ alguna comarca, alguna del País Valencià i una mica a Mallorca i Menorca-, que és el fesolet. Atenció, si el voleu anomenar, feu-ho en diminutiu ja que , malgrat el que algú creu, tossudament ( i ho dic perquè hi he sostingut discussions, encara que no sé si al seu poble del Gironès-Selva dels fesolets en diuen fesols, que reitero, és una cosa errònia) “fesols” és una paraula genèrica per anomenar les mongetes, dites, per tant, també fesols (Garrotxa, País Valencià, Tarragona…), fesoles (Baix Empordà), etc. Aquesta mena de fesol (Dolichos melanophthalmus) ja existia al temps dels romans, per tant, no va venir d’ Amèrica i no s’ ha de confondre amb els frijoles caribenys (negres o vermells) com sovint es fa. Els fesolets els retrobem als Estats Units i a alguns països del Magrib, de l´Àfrica subsahariana i d’ Orient. A Cuba són els “frijoles de carea”, a Mèxic i Texas els frijoles de carilla. A Cuba en feien bunyols,reduïts a puré. També és popular a Portugal, amb el nom de feijâo frade- fesol frares, que es relaciona amb el nostre monget (per la combinació monacal de negre i blanc), que va fer que quan va venir un nou llegum d’ Amèrica, molt més productiu i que el va substituir, sen digués, tant en català com en occità, mongeta. A Portugla hi he menjat una amanida amb aquest fesolet molt agradable, amb tonyina. Els nostres pescadors- com explico a “La cuina marinera de la Costa Brava” també combinaven els mongets amb anxoves, escabetx, peix fregit, etc., a part de la incommensurable combinació amb rostes o xuies i, sobretot, la botifarra de perol.
El fesolet és el llegum amb més noms, cosa que indica la seva antiga popularitat. Fesolet, fesolí, monget- al Pla de l´Estany i el Baix Empordà-, fesol de l´ull negre, caragirat, escurçaties i sabatetes de puta (les àvies de la Garrotxa creien que eren una menja afrodisíaca), armilla de senyor, guixó (Menorca),fesos de careta (País Valencià), etc.
La presència d’ aquest llegum està força assegurada en algun comarca, però molt localment, i al Pla de l´Estany encara és de consum corrent, en bona part per la presència de l´emigració africana, que en compra. Encara no he vist cap dels grans cuiners catalans que l´hagi fet servir, cosa que, per exemple, seria impensable a Itàlia i fins i tot a França, molts més sensibilitzats que nosaltres a l´entorn dels productes específics (gràcies en bona part a l´Slow Food). De fet els que es troben aquí, paradoxalment són importats des dels Estats Units.
El els fesols de l´ull ros, considerar millor i molt més difícil de trobar?.Potser ara els podrem salvar.
Quatre agricultors del Baix Empordà i un de l’Alt Empordà han decidit recuperar el fesol de l’ull ros, un llegum típic de l’Empordà i del Pla de l’Estany,molt apreciat gastronòmicament pels “connaisseurs” però el conreu del qual s’està perdent. L’objectiu és és aconseguir comercialitzar aquesta varietat, més enllà de la parada del mercat o del que pugui vendre el pagès a les seves explotacions, i arribar a les botigues especialitzades i als restaurants de la demarcació.
De fet, la varietat ull ros no s’ha deixat mai de produir-se, però els pagesos que la plantaven ho feien per a consum propi. És una varietat que és difícil de conrear perquè s’ha de fer el triatge a mà i la floració no ve de cop i per tant la recol·lecció no es pot fer a màquina.
Ara, afortunadament, ja hi ha cinc productors amb camps a Vall d’Aro, Palamós, Torroella de Fluvià, Foixà i Palau-Sator que ja n’han plantat, tot i que encara no s’ha fet una gran recol·lecció perquè l’estiu ha sigut molt sec, i això influeix negativament en aquest delicat llegum.De cara a l’any vinent ens plantegen instal·lar reg de suport perquè no passi el mateix, ha explicat l’ Artur Garcia, representant dels productors.
La iniciativa de recuperar els fesols de l’ull ros és liderada per la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà i disposa de la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i l’assessorament de l’IRTA Mas Badia –que faran una anàlisi científica de la varietat–, l’Escola Agrària de Monells i la Fundació Cuina Catalana.
El fesol de l’ull ros ja forma part de la marca de garantia Productes de l’Empordà, que certifica la qualitat de producte i ja s’estan fent els tràmits a Madrid, ha assegurat el tècnic de la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà, Francesc Galí.
ARRÒS AMB FESOLETS I BOTIFARRA
Recepta que se solia fer quan havien sobrat alguns fesolets bullits (dits també fesols menuts, banyolins, mongets, fesols de l´ull negre etc.).
Ingredients
2 talls de costelló (costella de porc) per persona
2 talls de botifarra negra prima per persona
300 g d’ arròs bomba o perlat de Pals
100 g de fesolets
1 ceba
3 0 4 tomàquets de penjar (si és hivern)
oli
aigua
sal
Elaboració
Feu sofregir els talls de costelló. Hi afegiu la ceba ratllada, comenceu a sofregir-la i hi afegiu el tomàquet ratllat. Quan el sofregit estigui a punt hi afegiu els fesolets, hi feu donar uns tombs, hi afegiu l’aigua bullent i hi tireu l’ arròs: ho deixeu coure uns 17 minuts; uns minuts abans de servir-lo, hi tireu els talls de botifarra.
Notes
El mateix plat també es fa amb mongetes seques. I al País Valencià també és molt corrent afegir-hi cigrons.
També es combinaven fideus a la cassola amb aquests ingredients, resultat una saborosa menja.
Antigament es feia servir “costelló confitat” o tupina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!