L’ART DE L´ABSENTA
El donzell- o almenys una variant- és més coneguda sota el nom d’ absenta.
L’absenta és una beguda alcohòlica destil.lada a partir d’herbes, principalment del donzell (Artemisia absinthium), l’anís verd i el fonoll. Té un gust similar al licor d’anís i acostuma a tenir una graduació alcohòlica molt elevada. No és al.lucinògena, com s’ ha dit, sinó que, simplement, pot arribar a 80º. Tot i que el seu origen és a Suïssa, va ser França- la França de les llibertats que els islamistes volen ensorrar, i fins i tot el mateix Islam, que prohibeix l´alcohol.
EL donzell és una herba silvestre que es dóna als Països Catalans, sobretot a la faixa costera; també es fa a Europa, Àsia, el Magrib- on es posa al te- etc. El seu nom científic fa referència a Àrtemis. Deu el seu nom a Àrtemis II de Cària, una experta en botànica del segle IV aC. Àrtemis II era germana i muller de Mausol, rei de la Cària. Aquesta, després de la mort del seu marit, va encarregar la construcció del Mausoleu d’Halicarnàs, una de les Set Meravelles del Món Antic.
Celdoni Fonoll li ha dedicat aquests versos: “Mascle donzell de la muntanya alta/si ets aromàtic també ets amargant,/portes el nom d’una deessa antiga
i et fas vermut i et fas absenta ardent”.Va fer furor a la Bella Època- la del Moulin Rouge i el Bataclan- i el seu consum, deixant caure el licor sobre la copa amb damunt un terròs de sucre posat en una cullereta amb forats, va tenir un fort glamur- tòxic, però- ja que els artistes en consumien, com podem veure en diversos quadres francesos i catalans com un de famós de Ramon Casas, “Plein Air”, pintat a París l´any 1890. També Degas i Toulouse Lautrec varen tractar el tema.
El seu origen és suís, però es va fer popular a França a meitats del segle XIX entre els artistes i escriptors de l’època, -els anomenats “bohemis”- convertint-se així, en la imatge principal del moviment artístic. Del seu nom científic, aquest licor va heretar la seva identitat en francès, “Absinthe”, i va ser batejada la “Fée Verte” (la fada verda), pels seus suposats poders al.lucinògens- que no té-.
Va provocar- no per metzinosa, sinó per ser alcohol- que, va provocar una ebrietat en Van Gogh, que es va tallar l´orella i la va fer enviar a una puta.
De totes maneres, l´elenc d’artistes i escriptors que eren amics de l´absenta és impressionant. Entre aquests darrers, Paul Verlaine, Victo Hugo, Arthur Rimbaud, Charles Baudelaire, Oscar Wilde, Edgard Allan Poe, Jack London i, no hi podia faltar, Ernest Hemingway. Com veieu, autèntics genis de la literatura. Ara potser beurien gin tònic…En l´alcohol també hi ha modes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!