ELS ROCA:EL FRUIT DEL TREBALL
El fruit del treball, el fruit d’ un equip, el fruit d’ escoltar el territori. El triomf dels Roca es podria resumir en aquests tres conceptes. I també en la humilitat. O, si volen en un de sol: “treball, treball, treball”.
Quan fa un any els restaurant va ser descavalcat del top ten de la revista londinenca Restaurant, molts vàrem pensar que això seria passatger, sobretot veient la reacció dels Roca. En comptes de deixar-se endur pel corrent, es varen posar a treballar frenèticament a fi de millorar allò que ofereixen al seu restaurant que, com tothom sap, és més que menjar: és una experiència de tots els sentis, una espectacle alhora emotiu i emocionant.
I ho varen fer d’ una forma lligada al territori. Com diu en Joan: “la cuina està creixent des de les nostres arrels i està expandint les seves branques cap a una societat més sostenible, saludable i sensible”. Per això varen emprendre la construcció d’ una mena d’ “arca dels sabors” a partir de les plantes silvestres de la contrada, a fi d’ incorporar-les, d’ una forma o l´altra, a la seva cuina, de forma real o en forma de destil.lats “màgics”. La localitat, el territori, portats al màxim: i aquí sobresurt el nom de Girona, sempre reivindicat pel Celler de can Roca. Paral.lelament, s’ endinsen en una altra aventura, la de produir destil·lats i “pocions” màgiques- que anomenen “vins”, fets de tot menys de raïm. I una altra aportació crucial: les cuines del món, a través dels seus periples, que van de Turquia a l’ Amèrica Llatina, en cerca del sabor perdut…
Amb tot aquests elements, la seva aportació- seria limitat dir la seva cuina- ateny, des de la localitat, la universalitat, és a dir, esdevé autènticament “glocal”. Enguany els germans Roca (Joan, el xef, Josep, el sommelier, i Jordi, el pastisser; aquest, no oblidem, nomenat “primer pastisser del món” l´any passat per la mateixa revista) a primera vista no eren pas favorits clars a ocupar la primera posició, ja que aquesta estava ocupat pel Noma, un restaurant d’ estil nòrdic-també bast en allò local- que havia estat descavalcat, però que tot feia pensar que havia de continuar. Un dels fets que sembla que ha estat determinant és l’experiència inèdita que van impulsar l’estiu passat, quan va tancar el restaurant durant cinc setmanes i van anar amb tot l’equip a fer una fructífer viatge pels Estats Units i l’Amèrica Llatina. Durant aquell temps, van elaborar quasi 50.000 plats per a més de 2.700 comensals. Va ser una bona manera d’acostar i fer viure l’experiència del Celler de can Roca al continent americà.. i un tipus d’ acció que no s’ havia vist mai.
Naturalment, la premsa d’ aquí i de tot el món parlen d’ aquest premi, i aquí hi intervé la política. Suposem que els Roca fossin escocesos: arreu del món es faria constar aquesta condició. Però el Regne d’ Espanya,no és el Reialme Unit, i aquí converteixen els Roca exclusivament en Espanyols, com una arma llencívola. Començant per ”La Vanguardia”, on la cronista- no adonant-se del ridícul que fa- s’ afarta de dir que han guanyat els espanyols, en referència als catalans i bascos, els primers premiats, incloent-hi el Tickets d’ Albert Adrià, que ha aconseguit també el nomenament de primer pastisser del món. Catalunya , un imperi mundial de la cuina i la pastisseria, però en secret. De moment guanya Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!