BONA VIDA

XUIXO  

El xuixo és una de les pastes més populars de Catalunya, i sobretot de Girona. L´elaboren tant les pastisseries com els forns de pa. Es pren sol o amb un cafè o alguna altra beguda, i sobretot el mengen els homes…té una forma molt suggerent, i potser a les senyores no els fa peça degustar-lo en públic. També es troba en algunes confiteries del País Valencià, amb el noms espanyols de “chucho” o “suso” (de els dues formes l´he vist) que, evidentment, no té res a veure amb l’ original-.

I, per tant cal escriure’l sempre “xuixo”, i no amb ortografies bàrbares com “xuxo” i fins “chucho” (això val per la pronunciació). Ni tampoc “xuixu” o “xuxu”. Tot i que hi ha curioses alternatives del nom: al Vendrell , a Reus, a Tarragona, per exemple, hi ha que en diu “xut” (pronunciat en castellà, “txut”), i a Badalona s’ en diu un “tornemi”, del nom d’ una famosa pastisseria coneguda popularment per “Can tornem’hi” (aquests noms populars de certs establiment són ben interessants. A Madrid l´elaboren en algunes pastisseries amb el nom de “pepito”, però és més aviat parent de la berlina o bola de Berlín. De fet el xuixo, per la seva forma i el seu farcit, vindria a ser la versió eròtica de la famosa berliner o bola de Berlín una mena de bunyol farcit de confitura o crema, si bé té una forma més compromesa…és a dir, inequívocament fàl.lica.

Em permetran una nota privada. A Banyoles, la meva ciutat, hi havia una confiteria on, a parer meu, feien els millors xuixos del món: subtilment perfumats, amb una pasta suau, gens oliosos… L´àvia me’n solia portar un cada dimecres, el dia de mercat (jo vivia en un poblet del costat, Vilavenut). També  a la ciutat de Girona, pàtria d’ aquest dolç, han caigut algunes de les pastisseries que feien excel.lents xuixos. Alguns dels que es fan ara són terribles: ressecs, oliosos, amb un farcit sense gust, com de farina tenyida…

Sobre aquest nom el Diccionari Català-Valencià Balear no en diu res, i Corominas a penes s’ hi deté, tot i que documenta l’ existència, en català, del mot xuço, present en textos valencians antics (que crec que seria una falsa etimologia).El xuixo és català o gallec?. Resulta que a la província de Pontevedra hi ha un poble que es diu San Xuixo, per tant, tenim el xuixo de Girona gallec i santificat. Naturalment això és una pura coincidència fonètica entre el gallec i el català.

El xuixo- una “pasta”, i no un “pastís” o pastisset, com ara es diu abusivament de tota mena de productes de pastisseria, i com és anomenat a la infame Gastroteca de la Generalitat de Catalunya, i tampoc no es fa només al Gironès, com s’ hi diu-.

La seva creació data de finals del segle XIX o inicis del segle XX, i va tenir lloc a la ciutat de Girona, sembla que per la influència d’ un pastisser francès. La presència de pastissers d’ questa procedència ja era freqüent a Catalunya, i particularment a Barcelona, a l´entorn de 1714. Podria ser una adaptació d’una pasta francesa coneguda com “ petit chou à la crème” , que els pastissers gironins van adaptar. La “chou” –cal dir, no obstant, que se sol fer servir el nom en plural, choux– equival a la pasta que a Catalunya anomenem lionesa- i als restaurants profiterole- i el seu nom es relaciona amb el tipus de pasta, dita, precisament, de choux. Pel concepte, en canvi, el xuixo s’ aproxima més a la Berliner Pfannkuchen o “bola de Berlín”- pròpia de la pastisseria austro-alemanya, que també s’ elabora aquí-, ja que és una bola aplanada farcida de crema pastissera (o algun altre ingredient) i fregida, com el xuixo; se sol recobrir de sucre glaç, mentre que el del xuixo és granellut.

El seu parentiu amb la bola de Berlín- i altres elaboracions similars- fa que el xuixo, dins el llenguatge de la pastisseria internacional, es pugui classificar com a beignet (bunyol).

Ingredients

1,200 de farina (que no sigui de força), aproximadament

50 g de llevat premsat

2 ous

7 g de sal, aproximadament

100 g de mantega

50 g de sucre

3/4 l de llet ,aproximadament

crema pastissera (o catalana) en quantitat prudencial

oli vegetal per untar i per fregir

Elaboració

Pasteu tots aquests ingredients en un marbre amb la farina en  forma de volcà i treballeu-ho bé fins que us quedi una massa fina i elàstica, que no s’ enganxi als dits; si cal hi afegiu més farina. Deixeu-la reposar un quartet.A continuació, damunt d’ una taula enfarinada, l’ estireu en forma de creu i hi poseu 250 g de mantega, com si fos una massa de pasta de full, i hi doneu tres plecs.Tot seguit l’ aplaneu, que quedi de poc gruix. Talleu-la a quadrats d’ uns 40 g.Unteu la taula amb  oli i hi estireu aquestes porcions, amb  el corró, uns 25 cm. A dins de cadascuna hi poseu una porció de crema, que sigui freda.Enrotlleu aquesta pasta donant-hi la forma de cilindres, acabats una mica en punxa, característica d’ alguns xuixos (o bé deixant-lo ben arrodonit) procurant que la cremi no s’ escapi.Un cop ja fets, col.loqueu-los en una llauna i els manteniu en un lloc calent per tal que augmentin el doble, aproximadament, de la seva mida.A continuació els feu fregir en oli abundant.Un cop cuits i ben escorreguts, empolseu-los amb sucre corrent (granellut). Són bons tebis, però normalment es mengen freds, i com més acabats de fer millor.

N’ hi ha versions en miniatura, molt agradables, xuixets o minixuixos.

El xuixo és ideal per acompanyar un cafè o vé un vi de licor.