Ovidi Montllor com a símbol i com a símptoma

“Em creureu mort. Jo no hauré mort”. Ho cantava Ovidi Montllor en una de les cançons més citades aquests dies, “Les meues vacances”. Una peça del 1974 on, a més de bascular genialment entre la tendresa i el sarcasme —inconfusible marca de la casa—, el cantautor d’Alcoi exhibia unes insòlites qualitats profètiques. Efectivament, vint anys després de la seua mort continua ben viu en la memòria dels segments més mobilitzats —lingüísticament i culturalment— del país.

Continua a el Quadern d’El País

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*