EL LLAMP

Jaume
Fortuny intentà d’alliberar el president màrtir quan ambdós eren
presos al Castell de Montjuïc

67è
aniversari de l’afusellament

El
15 d’octubre del 1940 un escamot de l’exèrcit espanyol
afusellà el president de Catalunya, en Lluís Companys
Jover. En memòria seua i la de tots els perseguits per
l’espanyolisme, m’ha semblat adient avui rememorar també el
record d’un altre gran patriota català, en Jaume Fortuny, el
qual, pres al Castell de Montjuïc de Barcelona ordí una
pla ?que fracassà al darrer
moment? per alliberar el president màrtir. Amb en
Fortuny i d’altres patriotes catalans, per desgràcia molts
d’ells ja desapareguts, creàrem el 15 d’octubre del 1984 el Grup per
a l’Anul·lació del Procés al President Companys.
Vint-i-tres anys més tard, el Regne d’Espanya segueix
negant-se a la revisió del judici i la conseqüent
anul·lació… L’única memòria històrica
que són capaços de preservar els espanyols d’esquerra
(i també els de centre i els de dreta) és la dels seus
reis i cabdills i la dels seus servidors, es diguin Borbó
o es diguin Franco els primers, es diguin Rodríguez Zapatero o es diguin
González Márquez els segons. Mori Espanya!

Jaume
Fortuny ha mort^*

En
Jaume Fortuny Fontanet, el comissari de Propaganda de la 67a Divisió,
l’home que intentà alliberar el president Companys, el
militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el lluitador per la
llibertat nacional i social de la nostra Pàtria, va morir a
començament d’any [1987] a l’Hospital de Sant Pau. EI seu cor
que havia suportat les condemnes a mort, les pallisses i les
persecucions, estava massa cansat.

Vam
conèixer en Jaume quan plegats iniciàrem les tasques,
l’any 1984, del «Grup per a l’Anu¡’¡ació del
Procés al President Companys», ell fou un dels motors
del Grup, l’home de les iriiciatives més entusiastes; tenia un
tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les
coses pel seu nom; per això, algunes vegades, fou titllat de
poc polític.

Ell,
l’home que intentà arrabassar de les urpes dels franquistes el
president Companys, volia mitjançant la seva reivindicació,
salvar-lo de l’oblit i de la ignomínia d’haver estat condemnat
pel «delito de rebelión militar» pels mateixos que
es rebel·laren en contra de la legalitat democràtica.

En
els diversos actes de presentació del Grup, a diferents llocs
de Catalunya, vam comprendre el perquè el nomenaren comissari
de Propaganda, posseïa la paraula inflamada, tenia l’art de
l’oratòria del míting, pujava la tensió del
públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, la
conclusió final, la consigna breu i concisa que explotava com
un espetec, enmig de la sala.

En
Jaume Fortuny havia nascut ara fa setanta anys, i viscut a la
Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven
Sants de Collblanc, de la Torrassa, era un enamorat i un
extraordinari coneixedor del seu barri.

EI
combatent de primera hora que fou en Jaume es defineix a ell mateix
en la seva autobiografia Tornarem a morir? com «un noi [que] sortí
a lluitar, obeint la consciència d’un home llibertari, amerat
d’influències cenetistes interposades entre un profund sentit
de nacionalisme català, profusament sindicalista amb submissió
a les arrels del catalanisme difós per Francesc Macià».
Aquest noi ingressà a l’Escola de Guerra de la Bonanova, d’on
en sortí amb el grau de tinent de l’Exèrcit Popular i
als dinou anys és ascendit a comandant.

Ferit
greument en dues accions de guerra, és detingut i condemnat a
mort tres vegades, dues per responsabilitats polítiques i
l’altra per intentar l’evasió del president Companys, del Castell de Montjuïc, poc abans del seu afusellament.

Ell
fou l’home que amb un coratge fora mida li trameté tres
missatges els dies 6, 9 i 12 d’octubre, confeccionats amb papers de
fumar, i dissimulats entre el menjar que portaven al president, el
darrer deia:

«President,
avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure!
(C.P.67D)»

L’atzar de la història féu que el
darrer missatge fos descobert, multiplicant-se, així, les
mesures de vigilància que existien al castell i fent
impossible la fugida que en Jaume Fortuny tenia preparada per al
president Companys.

Podem
pensar, fent una mica d’història ficció, com s’hauria
desenvolupat la política catalana de l’exili, si el president
Companys aconsegueix escapolir-se de les mans dels seus botxins?

En
Jaume Fortuny, l’home que en gesta heroica, intentà modificar
el curs de la història, tampoc no ha aconseguit de veure,
abans de morir, l’anul·lació del procés del
que fou president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, una
vegada més el Parlament català ha ajornat pronunciar-se
sobre el fet d’honorar com calla figura de qui presidí aquella
cambra.

Lluny
dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume,
mantenia viu en el seu cor, cansat de la lluita per la llibertat, la
figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva
enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació.

Amic
Jaume, que la terra et sigui lleu! que ella a tu, que tant vas
estimar-la, et rebi amb braços amorosos de mare i et permeti
de reposar en pau. EI teu exemple ha sembrat la llavor que fecunda el
terrer de la Pàtria.

*.
Article mai no publicat que havia d’aparèixer al núm.
74 de la revista El Llamp (el
darrer núm., el 73, va sortir el maig
del 1987); el signaven Agustí Barrera Puigví i
Robert Surroca Tallaferro.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!