Conscious, by Wilfred Owen, traduït al català

Conscious – Poem by Wilfred Owen

His fingers wake, and flutter up the bed.
His eyes come open with a pull of will,
Helped by the yellow may-flowers by his head.
A blind-cord drawls across the window-sill . . .
How smooth the floor of the ward is! what a rug!
And who’s that talking, somewhere out of sight?
Why are they laughing? What’s inside that jug?
“Nurse! Doctor!” “Yes; all right, all right.”

But sudden dusk bewilders all the air —
There seems no time to want a drink of water.
Nurse looks so far away. And everywhere
Music and roses burnt through crimson slaughter.
Cold; cold; he’s cold; and yet so hot:
And there’s no light to see the voices by —
No time to dream, and ask — he knows not what.

Els dits se li desperten aletejant al llit.
Els ulls se li obren amb anhel,
ajudats per les flors grogues del capçal.
Un cordó opac s’estira pel brancal de la finestra . . .
Que suau és el terra de la sala! Com una estora!
I qui és qui està xerrant en un lloc no visible?
Per què estan rient? Què hi ha en aquella gerra?
“Infermera! Doctor!” “Sí; bé, bé.”

Però el sobtat crepuscle exalta tot l’aire —
Sembla que no és l’hora ni de beure aigua.
La infermera sembla tan lluny., i a tot arreu
la música i les roses es cremen a l’escorxador carmesí.
Fred; fred; fa fred; i en canvi fa tanta calor:
I hi ha cap llum per veure les veus de —
Cap moment per somiar, i preguntar – no sap què.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*