I
Som terra i som gent, amb parla mil·lenària
i balls ancestrals que lliguen ànimes i mans.
I som de la ceba, i ens emprenyem,
i ho endeguem tot a rodar ràpidament,
hereus d’una història derrotada.
Som un país d’afanys, de greuges
i genolls dels de vida regalada,
de vides ufanes que trespassen fronteres,
de treballs al camp i manufactures,
de suors i de ganduls amb idees.
Som un país més enllà de les Corberes,
que el Segura dóna via cap a dalt,
regat per la Mediterrània blava
fins la bella i estimada Alguer,
ciutat on el català agafa tot l’alè.
II
Tinc el desig d’aturar infàmies
d’eixamplar les esperances dormides
i els insignes pensaments il·lusoris,
les flames d’il·lusions ben preparades.
És l’hora de la rosa en mes de flors,
de vespres incandescents
que fabriquen
homes de força incombustible
i camins inquiets sense retorn.
Desperten els desigs de grandeses
en els cants de primavera i dels estius,
les llums de l’esperança encaminen
els adéus al trist enyor.
III
Saps d’aquells sons que encomanen sentiments a dret,
en cors humans embriagats d’innocència i pau interna.
La parla del iaio, tan saborosa en el pensament,
arriba a l’esperit com una fontana celestial que raja
aigua clara d’un manantial que mai s’esgota.
Eixa és la vera història d’un país d’insomni,
– ara, abans i més enllà –
el plany i l’enyor, l’univers que ens embriaga
i ens deixa caminar envers l’infinit.
Som d’ací, i ací ens quedem per construir
el país amb parla, essència, lluita i ràbia!
La terra esclata al so estrident de la dolçaina,
segura del seu futur lliure i imparable.
És llavors quan sona arreu l’eco de la serra
i a l’uníson respon el calamar d’aigua salada.
I navegarem per mars de sons fascinadors,
i aterrarem en l’eixuta terra nostrada
amb càntics llemosins i colors ben verds.
La retina sabrà veure un univers molt plàcid,
car l’ancià escolta el plaer de la nostàlgia.
I el proletari se seca la suor del front humit.
I la mare mira l’infant dormit amb tendresa.
I l’adolescent besa els llavis de la companya.
I el xiquet acarona el cor de la mare estimada.
És ací que rau la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!