A VERDAGUER
Fugires un mal jorn d’aquesta nostra terra,
La terra catalana, que tu, amares tant,
I, un crit d’angúnia, dels plans i de la serra
N’eixí planyívol amb tons de tètric cant.
Deixares nostra vall, la perla catalana,
El poble ingrat, on tant hi vas sofrir …
Oh Verdaguer! Dissort fou ta germana
I amb ella els més bells cants vingueren a florir.
Deixares, sí, plorant, t’aimada Catalunya,
Per anar-te’n, ai! Per sempre al més enllà..
Més, ressona en nosaltres, quan de tu s’allunya
Per sempre amb nosaltres sempre més restà…
Cantor del nostre poble, immens germen
Que Idil•lis i Cants Místics ens feres admirar,
Canigó i Montserrat a ton sepulcre vénen,
Tes despulles mortals, flairosos a incensar.
I, encara que malaurat, un jorn morires
Deixant-ne Catalunya sens joia ni consol;
No moriràs, no, que tes radiants guspires
Amb nosaltres viuran amb resplendors de sol!
VERDAGUER
In that dreadful day fleeing
from your precious Catalan fatherland,
a gloomy scream arousing
from mountains and flatlands.
Quitting the ‘Catalan pearl’ valley,
thankless place that made you grieve:
Verdaguer, your unlucky destiny
flourished with the nicest hymns.
Your cry when leaving beloved Catalonia
to move for good beyond,
Just then we listen to a verse ever and ever:
‘far away from you we cut apart’.
Catalan poet, immense germ
who made us true anthems praise,
Two sacred mountains your grave visit:
worshipping your corpse all the time.
And despite a lousy day you passed away
leaving sad Catalonia poetry stray,
never will you die as your radiant sparks
will live with us under the brightest sun.
VOLVES DE NEU
Els vidres són glaçats pel fred.
La tarda mor en el silenci cru.
Misteri i ombres, lleu secret
D’una vida que es fon llànguidament.
Volves de neu. Voleiadisses
Papallones que cauen lentament
Damunt l’asfalt.
Lluïssors misterioses. Fresseig
D’una ombra blanca que passa
En l’hora capvespral.
Taques blanques que fereixen
El misteri i la penombra
Del carrer.
Solitud que glaça. Blanc seguici
Que la boira no ha desfet.
Fred que es posa dintre els cossos
Condormits.
Hivern que atura les vides
I els neguits…
Volves de neu. Blanques volves,
Blanques i belles, el migjorn.
Animetes desmaiades, pàl•lids lliris
Si veniu en cloure el son…
Misterioses volves blanques,
Volves de neu,
Si al cor de ma benamada,
Una amoreta hi porteu;
Volves llises, volves meves,
Blanques i dolces sereu.
(Joan Cid i Mulet, Roses Blanques 1934)
SNOW FLAKES
Icy glasses in the cold,
evening passes away in raw silence,
furtive shadowy mystery
in languishing melting life.
Snow flakes and flying butterflies
falling on tarmac slowly.
Mysterious shining, a white moving
shadow reviving at dusk.
White stains aggrieving
that mysterious half-light
in the street.
Loneliness is freezing,
white retinue unbroken by mist.
Chill inside sleepy bodies,
daily worries come to a halt
in coldest season.
Lovely white snowy flakes,
little fainting souls,
pale iris may you encounter
when sleep has gone away.
Mysterious white snowy flakes
bringing my dearest one
a piece of love.
Even flakes of mine
white sweet shall be.
CANÇÓ D’AMOR
Fou a la tarda quan el sol moria
Dalt de la carena, suau, lentament,
Quan l’amor cantava amb dolça harmonia
Les notes més belles d’un cant transparent.
I tu m’escoltaves, sospès al bleixar
Del teu cor, on hi niava la més dolça passió,
Què és bella la vida quan saps estimar,
Què bell és el cant quan saps la cançó!
I jo t’ofrenava, llavors, la vida,
I et deia follies i encetava il·lusions.
La cançó més bella i més amorosida
Fou la que et parlava de flors i petons.
Tot reia en nosaltres i fou primavera
Vessant de garlandes i encisos d’amor.
Tot just aleshores naixqué la primera
Cançó d’esperances sense ombra d’enyor.
I avui que la vida se’ns mostra serena,
Que tot, en nosaltres es torna dolçor,
El cor que batega de joia ben plena,
Mormola, amb veu dolça una cançó d’amor.
JOAN CID I MULET (Roses Blanques, 1934)
LOVE SONG
It was in the evening when the sun was setting
slowly and sweetly on the crest line,
love was singing harmoniously
a clear tribute with nicest lyrics.
And you were listening in your heart,
where the sweetest passion reigned.
Life is nice when you know how to love!
Singing is nice when you know the lyrics!
Just then, I offered you my life
building up hopes with loving words.
The prettiest loving song
filled with flowers and kisses was.
Laugh everywhere in charm spring
– love and beautiful garlands-
The fist song of hope was sung,
rid of shadowy longings of the past.
And nowadays calm is filling life
and so is sweetness all around,
happily our heart’s beating
whispering sweetest loving song.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!