El filòleg, germanista i traductor Artur Quintana ha estat guardonat amb el premi Lo Grifonet 2015, que concedeix la seu territorial d’Òmnium cultural a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un dels intel•lectuals més prestigiosos dels Països Catalans, gran entre els grans, amb tot un seguit d’estudis lingüístics que són tota una referència per als estudiosos de la llengua i la literatura catalanes.
Quintana neix a Barcelona pocs mesos abans de l’esclat de la guerra incivil de 1936-1939. Durant la dura postguerra endega estudis universitaris de medicina, però s’adona immediatament que no van amb ell i passa a estudiar Filologia Romànica i Germànica a les Universitat de Barcelona i de Colònia. És a principis dels anys 1970 quan s’inicia en els estudis del català parlat a la Franja de ponent amb la seu tesi “El parlar de la Codonyera”, amb el qual rep el premi Nicolau d’Olwer que atorga l’Institut d’Estudis Catalans, fet que el situa en un lloc incipient en el mapa d’estudiosos d’una llengua perseguida i maltractada durant diverses dècades, que malauradament encara no ha aconseguit la normalitat plena a causa del menyspreu perenne que rep per part de les institucions espanyoles.
Durant uns anys romandrà com a lector de castellà i català en diverses ciutats europees: Cardiff (Gal•les), Friburg (Alemanya) i Basilea (Suïssa), fins que comença a treballar com a bibliotecari a la Biblioteca de Palatinat a Espira, mentre s’encarrega del curs de llengua i literatura catalanes a la universitat de Heidelberg (Alemanya). Coetàniament, endega la seua faceta com a traductor de l’alemany, encarregant-se entre altres obres d’una antologia de poesia alemanya, “Poesia alemanya de combat” (1966), conjuntament amb el poeta Feliu Formosa, premi d’honor de les lletres catalanes de 2005. De l’alemany ha traduït obres d’autors de nivell com: Freud, Lukács, Schiller o Joseph Roth, entre d’altres.
Artur Quintana, a part d’estudiar català i l’alemany, ha realitzat treballs filològics de les llengües aragonesa i occitana. Ha publicat obres de gran qualitat com: La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), El català a l’Aragó (1989), El aragonés residual del Alto Valle del Mezquín (2004), El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (2007), El català de la Codonyera (2012), així com de les memòries La Vall de Balat: memòria de l’Aragó 1948-2003 2003). A la vegada, ha estat el curador d’obres magnífiques com Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995), Blat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997), Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies (2010) i Desideri Lombarte i Arrufat: epistolari (1981-1989) (2002). El 1998 publica un estudi esplèndid “El Carxe: recull de literatura popular valenciana de Múrcia”, sobre un altre territori de parla catalana deixat de la mà de Déu.
En el capítol de mèrits, és membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre del Comitè d’Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, membre del Consello d’a Fabla Aragonesa, de l’Academia d’a Luenga Aragonesa i president de la Iniciativa Cultural de la Franja.
Es tracta, doncs, d’un grifonet en potència, un home que ho ha donat tot per la cultura catalana, que creu en el país, que treballa sense aturada per la dignificació del parlar de la Franja, el català. En un territori maltractat per les institucions, on es silencia el català i se’l reclou voluntàriament, intel•lectuals com Artur Quintana construeixen l’Ítaka. Persona altament respectada al Matarranya, i resta de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa, vol ser positiu afirmant que hi haurà una sortida digna al català a la Franja.
La divisió territorial en autonomies ha provocat que no sigui gaire conegut a les Terres de l’Ebre, i que la seua immensa tasca cultural hagi quedat malauradament reclosa a les comarques de la Franja. Desgraciada cultura la nostra que pot prescindir d’una tasca tan gran envers la dignificació de la parla d’una comarca veïna! Quintana formaria part de la generació de grans homenots i donasses de lletres com: Manuel Pérez Bonfill, Joan Beltran, Jesús Massip, Gerard Vergés, Ramon Miravall o Zoraida Burgos.
Actualment a la Franja hi ha alguns escriptors de nivell com Lluís Rajadell (Vall-de-roures), Carles Terès (Torredarques) o Hèctor Moret (Mequinensa), ha estat el bressol de dos grans figures com Jesús Moncada o Desideri Lombarte. Artur Quintana somriu veient la llavor sembrada al seu redós.
Joan Beltran, Octavi Ruiz, Manel Ollé, Lola Santacatalina, Artur Quintana, la llista de grifonets comença a ser llarga, i més que en serà. A la Codonyera on s’escriu la clara llengua d’Espriu, escrivia el cantautor Tomàs Bosque, de la corda del mestre Labordeta. “Donant-me el premi a mi el doneu als matarranyencs”, deia orgullosament Artur Quintana, gran entre els grans, en el moment del lliurament en un restaurant d’Arnes dissabte 28 de novembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!