He volgut traduir al català la històrica carta que va redactar el poeta jueu tortosí Menahem ben saruq al rei dels Khàzars, que li havia estat demanada per l’estadista Hasdai, el seu patró.
“Jo, Hasdai, fill d’Isaac, fill d’Ezra, dels exiliats jueus de Jerusalem a Sepharad, criat del meu senyor el Rei, faig reverència a la terra davant d’ell i m’adreço al domicili de Vostra Majestat en una terra distant. Gaudeixo de la seua tranquil•litat i magnificència i amb les mans estirades cap a Déu del cel li demano que pugui prolongar el vostre regnat a Israel….
Lloat sigui el bon Déu per la seua pietat vers mi! Reis de la terra, coneguts per la seua magnificència i poder [Abd-ar-Rahman], porteu-li regals, concilio el seu favor amb presents valuosos, com el Rei del Francs, el Rei de Gebalim, que és alemany, el Rei de Constantinoble, i tots els altres. Tot els seus regals passen per les meues mans, i jo he de fer regals en compensació. [Ibn Shaprut, com sabia diverses llengües, rebia aquests ambaixadors.] Deixa que els meus llavis lloïn el Déu del Cel, qui sempre estén la seua bondat implacable envers mi, sense cap mèrit propi, però en la globalitat de la seua pietat!
Sempre demano als ambaixadors d’aquests monarques que portin regals als nostres germans els Israelites, els captius. També, si han sentit quelcom respecte del lliurament dels qui s’han desfet de la servitud i no n’han trobat cap resta. [Estava ansiós de saber si les Deu tribus perdudes van existir com un estat hebreu independent en algun lloc.]
Al llarg del temps emissaris de Khorasan [una terra cap al sud-est del Mar Caspi] em van dir que hi ha un regne de Judea que es diu Khàzar. Tot i que no em vaig creure aquestes paraules ja que vaig pensar que me les van fer saber per procurar els meus favors i voluntats. Per tant, em vaig qüestionar personalment, car els ambaixadors de Constantinoble van arribar [entre 944 i 949] amb presents i una carta del seu rei al nostre, i els vaig interrogar sobre aquest afer.
La contesta va ser: “És bastant cert, i el nom d’aquest regne és Khàzar. Està situat a uns quinze dies de viatge per mar des de Constantinoble, però per terra hi ha moltes nacions pel mig. El nom del rei que regna ara és Josep. Els vaixells que de vegades arriben des d’aquest país al nostre porten peix, pells, i materials de tota classe. [Els Khàzars són grans comerciants i aconsegueixen els proveïments des del Rus de Kíev cap al nord.] Els seus homes són aliats nostres i els honorem. Ens comuniquem entre nosaltres mitjançant ambaixadors que es donen regals mútuament. Són molt poderosos i mantenen nombrosos exèrcits, els quals envien algun cop a alguna expedició. En sentir aquesta informació, em vaig omplir de coratge, se’m van enfortir les mans, i vaig constatar l’esperança. Llavors vaig fer la reverència i vaig adorar el Déu del cel. [Hasdai estava feliç: els cristians ja no podrien dir que els jueus no tenien país com a càstig pel seu rebuig a Jesús.]….
Prego per la salut del meu senyor Rei, per la seua família i per la seua casa, i que el seu tro s’estableixi per sempre més. Que els seus dies i els dels seus fills es prolonguin per terres d’Israel!”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!