Vist el que
deia en el meu post anterior, seria desitjable tancar, durant el primer any de
la propera legislatura, un acord entorn a l??Informe sobre Bon Govern i
Transparència Administrativa? i dedicar la resta a la seva posada en marxa,
sota la responsabilitat d?un grup interdepartamental coordinat des de la DG de
participació ciutadana. Però vull tornar als dos punts que em semblen centrals:
administració transparent i bon govern i ètica pública.
El
compromís pel bon govern és un compromís ètic. Un compromís que vol recuperar
els valors públics i col·locar-los en el centre de l?activitat política i
administrativa. Recuperar aquests valors comporta orientació a la ciutadania i
a allò que la preocupa, alhora que implica una mirada des del conjunt de la
col·lectivitat. Hem de superar aquella idea segons la qual l?objectiu de
l?administració és l?eficiència (instrumental) i obrir pas a aquella altra que,
sense vergonya, considera que l?objectiu és la felicitat dels ciutadans
(finalista). Hem de fer bé les coses, és clar, però per millorar el benestar i
el creixement dels ciutadans.
S?han de garantir
determinades pautes de comportament, tant en els càrrecs polítics com en el
conjunt dels empleats públics. Els codis ètics són l?instrument que s?ha
popularitzat per aconseguir-ho i que, en qualsevol cas, materialitzen la
necessitat de traslladar els valors al lloc de treball i a les activitats que s?hi
realitzen: només tindrem una política decent si ens comportem decentment, només
defensarem els valors públics si els incorporem en els nostres comportaments
diaris. Ambdós aspectes ?valors i comportaments- van molt lligats ja que, en
definitiva, només situant els valors i l?ètica en el centre podrem comprometre
els comportaments de les persones i el funcionament del processos de treball.
A banda
d?incidir en els valors, també ens hem de dotar d?instruments per a garantir
l?ètica, la transparència i la honestat dels comportaments públics: cal posar
en marxa l?Oficina antifrau, amb l?objectiu de preservar la transparència i la
integritat de les administracions públiques i del seu personal: s?han de garantir
les iniciatives, ja iniciades, de regular les incompatibilitats dels alts
càrrecs (dedicació absoluta i retribució única) i de limitar i fer públics els
assessors i càrrecs de confiança política; s?ha de mantenir el compromís
d?evitar el transfuguisme i impulsar mesures legals per evitar-lo, ja que es
tracta d?un dels pitjors descrèdits de la política.Finalment, és
bo recordar que l?aposta pel bon govern no és només una aposta per l?honestat i
la decència, sinó també per l?eficiència i l?eficàcia. Els comportaments ètics
prestigien l?activitat política i administrativa, però també milloren les
actuacions i els processos administratius.
Els
ciutadans són avui més exigents i estan més preparats que fa 20 anys i, per
això, reclamen poder accedir a tota la informació administrativa.
L?administració no pot adoptar actituds paternalistes ni justificar cap mena de
reserva emparant-se en alarmes socials. No hi ha cap possibilitat de recuperar
la relació entre la política i la ciutadania si no tractem amb respecte als
ciutadans, i això vol dir reconèixer el seu dret (també la seva obligació) a
accedir amb facilitat i transparència a tota la informació que genera el govern
i l?administració pública.
Radicalitat
en l?exhaustivitat, l?accés i la claredat en la informació que s?ofereix als
ciutadans. I, en aquest sentit, caldrà dissenyar protocols i usar els mitjans
necessaris per garantir que qualsevol activitat administrativa pot ser
observada i despullada sense més limitacions que les que estableixi el respecte
legal a la privacitat.
S?ha de parar
especial atenció a les contractacions, els ajuts, les subvencions i, en
general, l?ús de recursos públics. En aquest cas, la informació no pot ser
reactiva, sinó proactiva. El Govern no només ha de posar la informació a la
disposició dels ciutadans, sinó que ha de publicitar-la i donar-la a conèixer
activament, sense esperar que li sigui sol·licitada.
Aquestes
mesures afecten tant els departaments de la Generalitat, com totes les empreses
públiques, organismes autònoms i entitats de titularitat diversa que en depenen,
perquè no es pot usar aquest procés d??agencialització? com a excusa per
recuperar pràctiques d?opacitat.
Les noves
tecnologies són una bona eina per fer públiques les activitats, les
contractacions, els informes i, en general, l?ús dels recursos públics per part
de l?administració. Les memòries d?activitats i l?ús generalitzat de controls
externs a través tant d?auditories professionals com de comissions ciutadanes
també contribuirien a fer pública i transparent l?activitat administrativa.També s?han
de reforçar els mecanismes de control i seguiment de les activitats
governamentals: reformar les lleis reguladores del Consell Consultiu,
Sindicatura de Comptes i Síndic de Greugues per tal de reforçar-ne les competències,
la independència i la capacitat de fiscalització; dotar de més recursos i
capacitat d?intervenció la Intervenció General i la Inspecció de Serveis,
perquè la seva actuació no només ha de ser a posteriori, sinó també abans de la
despesa dels recursos públics.