No vaig sentir mai a aquest portent de l’oratòria popular que és González Pons queixar-se de l’escarni quan ho feien els de la seua corda. Ni a ell ni a cap membre del PP. Em refereixo, és clar, a les agressions, insults, amenaces, atemptats que van haver de patir, Joan Fuster i Sanchis Guarner, la llibreria Tres i Quatre, d’una banda i els progressistes i universitaris valencians d’una altra -la mort de Guillem i Miquel-, durant diversos anys en el que es va anomenar la Batalla de València. I que van tindre uns protagonistes molt destacats per acció, omissió i/o complicitat: Guerra, Abril, Attard, GAV, UV, Reina i tutti quanti de la dreta espanyolitzant més tronada. I sense que ni jutges ni fiscals ni policia fes mai res per esbrinar -massa que ho sabien- d’on eixia la ferum.
Si tot això ho hagueren fet les plataformes que defensen la lacra social dels desnonaments o qualsevol altra de democràtica i a favor de les llibertats, hauria aparegut un fiscal general, uns delegats del govern, un ministeri de l’interior, una Cospedal i un Pons fastigosos, o un Garzón qualsevol i ens hagués laminat. De males maneres.
Fem el que siga per acabar amb ells perquè sinó acabaran amb nosaltres.