DADES CONTRASTADES

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3B) – SUMMARY

(ON JUSTICE IN ASSOCIATION FOOTBALL (3B))

ANNEX: ANÀLISI ESTADÍSTICA DEL PERÍODE QUE ENGLOBA TANT L’ACTUAL “CAS NEGREIRA” (2001-2018), COM L’ANOMENAT “VILLARATO” (2004-2016) (ATTACHMENT: STATISTICAL EVALUATION OF THE PERIOD ENCOMPASSING  THE ACTUAL “NEGREIRA CASE” AS WELL AS THE SO-CALLED “VILLARATO”)

EXECUTIVE SUMMARY: (SEE ENGLISH VERSION)

El període 2001-2021 va ser dur pel Real Madrid a la Lliga. Amb el seu màxim rival convertit en el millor equip del món, una sequera de títols (malgrat seguir gaudint, com veurem, de biaixos de tota mena a favor, la diferència era massa gran), i amb un president de la RFEF que prenia decisions al marge de la Llotja del Bernabéu, la reacció furibunda provingué de tots els fronts: sortir al camp amb la destral de guerra i tensar al màxim el biaix qualitatiu que els protegeix de les amonestacions amb una violència inusitada. Culpar l’àrbitre, en comptes de l’infractor, de qualsevol Sanció Disciplinària. Deslegitimar el rival a tota costa. Aprofitar qualsevol decisió contrària per queixar-se. Elevar la pressió mediàtica encara un parell de voltes més, fins a fer-la asfixiant i grotesca. Artefactes d’això darrer són el “Cas Negreira”, que proclama que el diner rebut pel vice-president del col·lectiu arbitral pretenia influir en els arbitratges i la teoria del “Villarato”, per la qual es queixaven de que les xifres de les principals Sancions Disciplinàries (penals i targetes de tota mena), que com ells mateixos reconeixien tota la vida els havien sigut favorables, de sobte fossin favorables al Barça. Aquests arguments, de per si viciats de partida són refutats combinant diversos elements:

1. Hi ha alguna explicació justa (merescuda)? Això és el primer que hom s’ha de preguntar, abans d’emetre judicis de valor. Millor qualitat esportiva? Valors corporatius més nobles? Sense entrar en detall, una colla d’indicis apunten a que aquest seria el cas.
2. Totes les Sancions Disciplinàries tenen el mateix valor? No, en absolut. L’ordre de prioritats depèn de la seva incidència en el resultat i per tant, seria:
   • Penals: en aquest cas es pot establir de forma completa la traçabilitat a Punts. Aquest valor seria el més important, ja que sol ser un 60% de la incidència total.
   • Expulsions Directes (Targetes Vermelles) + Per reiteració (2es Grogues en 30 temporades): valor rellevant, però no traduïble a punts.
   • Amonestacions (Targetes Grogues en 50 temporades): valor força irrellevant.
3. Què ens diu l’anàlisi de les dades de Sancions Disciplinàries? Es parteix dels balanços específics per partit jugat de les 90 temporades, per tot seguit comparar els dels 2 períodes el de 20 anys darrers i el dels 70 anterior. Si el domini de la classificació en Punts canvia de sentit, l’expectativa és que les DS+/- també ho facin:
   • PENALS: es queixen d’un balanç desfavorable de -0,005 Penals/Partit durant 20 temporades (-3,2%), quan en les altres 70 ells han gaudit d’un de 0,041 Penals/Partit (30%).
   • PUNTS associats a aquests PENALS: aquest canvi de signe resulta ser merament cosmètic, car en les dues darreres dècades allò que realment importa ha seguit anant a favor del RM i en contra del FCB, 0,038 Punts/Partit (33%), per 0,039 Punts/Partit (67%) durant les 70 temporades restants. M’estalvio els comentaris…
   • EXPULSIONS: des de l’ús rutinari de les 2esTG fa 30 anys, les expulsions han sigut favorables al FBC per -0,053 EX/Partit (33%), mentre que les altres 60 temporades, només amb TV, eren a favor del RM per 0,024 EX/Partit (38%).
   • AMONESTACIONS: es queixen d’un balanç desfavorable de -0,29 TG/Partit durant 20 temporades (12%), quan en les altres 30 temporades ells han gaudit d’un 0,38 TG/Partit (23%).
4. Com es pot incentivar un DOBLE BIAIX entre el col·lectiu arbitral? De segur que no subornant-los 1 a 1. La immensa majoria s’hi negaria en rodó. Sí, en canvi, amb una política de designacions que premiï aquells que mostrin aquest DOBLE BIAIX, tot marcant el camí a seguir per la resta. Anem a veure-ho: de tots els àrbitres que mai hagin xiulat als 2 grans, la meitat dels partits correspon a un 20% dels àrbitres (i a un 80% l’altra meitat). Si analitzem les diferències de criteri entre l’elit arbitral i la majoria trobem que les rellevants no tenen la més mínima intenció de canviar de sentit; en particular, els propis punts de la classificació:
   • PENALS: passen del 26% en 70 anys a 40% en 20 anys, sempre a favor del RM,
   • PUNTS dels PENALS: passen del 7% en 70 anys a 36% en 20 anys, sempre a favor del RM,
   • VERMELLES: passen del 20% en 70 anys a 22% en 20 anys, sempre a favor del RM,
   • 2es TG: passen del 27% en 10 anys, a favor del RM, a -1% en 20 anys, gairebé neutral.
   • TG: passen del -4,5% en 30 anys a -6,8% en 20 anys, sempre a favor del FCB, única excepció.
   • PUNTS: passen del 4,1% en 70 anys a 3,1% en 20 anys, sempre a favor del RM.

En resum, amb un balanç RM-FCB desfavorable de -4 Penals en aquests 20 anys sota escrutini, el RM aconsegueix 29 Punts més. Al mateix temps les desviacions entre els 2 grups arbitrals, pràcticament totes a favor del RM, cristal·litzen en 52 punts més per ells. Tot això, malgrat que el FCB passava a dominar la classificació amb -24 Punts. Un avantatge exigu donades les diferències vistes al camp. Ara ens podem fer una idea del perquè.

Pel que fa al Sr. Villar, no van descansar fins fer-lo fora. Sense tenir una opinió sobre les causes judicials que van forçar la seva marxa (corrupte? Llei de l’enemic?), sí se m’acut que, si més no des del seu punt de vista, alguna cosa no es devia fer tant malament a la Federació quan, dins del període assenyalat com a nefast, una selecció amb la columna vertebral del FCB va assolir 1 Mundial i 2 Europeus.

Pel que fa al Sr. Enríquez Negreira, desconec perquè rebia diners i molt probablement eren malgastats, fos quin fos el servei prestat. Allò que es pot assegurar, és que no només el FCB no es va beneficiar en absolut de cap tracte arbitral preferent, durant aquell període, malgrat que com a líder de la classificació hauria sigut just (merescut) que les estadístiques li fossin més favorables, sinó que, tot al contrari en va sortir perjudicat i el RM va seguir-ne sortint afavorit. Si publico tot això, quan encara no ho tenia tot escrit, és per contribuir a evitar l’enorme contrasentit que representaria que l’equip sempre perjudicat resultés castigat esportivament, basant-se en sospites d’intenció, mentre l’equip sempre beneficiat en surt indemne, no ha de donar cap mena d’explicacions i encara es queixa!

Taula 1: desviacions provocades per les designacions selectives, tant per totes les DS+/-, com pels Indicadors de Qualitat, també alterats. Valors pel període dels darrers 20 anys, dels anteriors 70 i del global de 90 anys.

Gràfics  1 & 2: comparativa entre les mitjanes de 70 i de 20 anys (en sospita), tant de les DS+/- de 90 anys, com de les seves desviacions entre els 2 grups arbitrals. S’observa com només algun valor de les DS+/- segueix el canvi de signe en la classificació, No així els rellevants, sobretot les translacions a Punts que segueixen impertorbables a favor del RM i en contra del FCB.

Veure Article complet a https://capdret.blogspot.com/2023/03/sobre-la-justicia-en-el-futbol-3b.html

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3A) – ABSTRACT

SOBRE EL MECANISME QUE JUGA EL ROL D’”INCENTIU” PER ALS ÀRBITRES (“AGENTS”) RESPECTE A BIAIXOS EN SANCIONS DISCIPLINÀRIES (DS+/-) DURANT 90 TEMPORADES DE “LA LIGA ESPAÑOLA”

ABSTRACT FINAL (ARTICLES 1, 2A, 2B i 3): (SEE ENGLISH VERSION)

• OBJECTIU: Aquesta sèrie d’Articles pretén avaluar quantitativament la JUSTÍCIA en el futbol espanyol. En la Liga Española de 1ª División (Liga) tothom es queixa dels àrbitres, però no tothom pot tenir raó a la vegada. Els equips grans reben ajudes? O és que són més bons? El Real Madrid (RM) rep un tracte de favor? I el FC Barcelona (FCB)? En general, per què hauríem de dubtar de l’absoluta imparcialitat dels àrbitres? Donat que la Literatura existent se centra en models de rendiment esportiu o de predicció per les apostes, ha calgut desenvolupar la metodologia apropiada. Les propostes innovadores es remarquen en BLAU.
• MODEL PREDICTIU (Llei d’AMSY): S’ha desenvolupat i validat en les 5 principals lligues europees un model a llarg termini (Llei d’AMSY), que incorpora tant l’atzar com la qualitat, per determinar la quantitat justa (merescuda) de cada Sanció Disciplinària a favor/en contra (DS+/-) de cada equip. Sense una tal eina no es pot discernir, davant de diferències empíriques, quina part és raonable i quina podria tractar-se d’un biaix. Aplicat a les 90 temporades de la Liga fins la 2020-2021, el model té una bona capacitat predictiva. Per exemple, en el cas dels Penals+/-, l’error és del 7,0%/9,4%, malgrat els biaixos que, com veurem, contenen.
• BIAIXOS de BASE en les DS+/-: només els Penals (PEN+/-) i les Targetes Vermelles (TV+/-) es distribueixen de manera homogènia pels 90 anys. Les Targetes Grogues (TG+/-) han existit 50 temporades i les expulsions amb les segones (2aTG+/-), 30. Ambdues es fan servir ara molt més que abans:
  • Penals: El balanç RM-FCB és de +84 PEN+/- (20%) favorable al RM, dels quals 19 predits i 65 de BIAIX. DOBLE BIAIX SIGNIFICATIU.
  • Targetes: no s’observen biaixos quantitatius. Veure punt següent.
• INCIDÈNCIA EN ELS RESULTATS (BIAIXOS de BASE traduïts en PUNTS): això depèn del resultat imperant quan es dicta la DS+/-. Només en els Penals+/- la traçabilitat a Punts+/- és total. Per a les targetes, a part de que no hi ha causalitat directa, manca informació sobre en quin moment del partit es mostren:
  • Punts dels Penals: El balanç RM/FCB és de +113 (53%) PUNTS+/- REALS favorable al RM, dels quals +7 de predits i +106 de biaix. DOBLE BIAIX MOLT SIGNIFICATIU. Prenem la diferència de 97 Punts en la classificació acumulada, un 2,1% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs, com a llindar mínim pel BIAIX de BASE entre RM i FCB.
  • Punts de les Targetes: es postula l’existència de BIAIXOS QUALITATIUS, donat que es traurà més rèdit d’augmentar l’agressivitat, que no pas de patir menys expulsions.
• L’INCENTIU que manté els BIAIXOS (GRADIENT-50% del Sistema de Designació Arbitral):
  • GRADIENT-50%: el definim com la desviació de cadascuna de les DS+/- entre 2 grups iguals de partits. En aquest cas, entre el 50% de partits arbitrats al RM o FCB pels àrbitres designats de forma preferent (20%) i la resta (80%) hi ha un BALANÇ RM/FCB del GRADIENT-50% en les DS+/-, que oscil·la entre el 19% dels PUNTS+/- REALS i el 30% dels PEN+/-, passant pel 21% de les Targetes Vermelles, com sempre favorable al RM.
  • Hipòtesis sobre GRADIENT-50%: s’analitzen totes. L’única plausible i coherent amb l’entorn assigna la neutralitat a la majoria d’àrbitres (2n50%), però es designen preferentment àrbitres (1r50%) que, de mitjana, pateixen del DOBLE BIAIX ubic. Com amb tot gradient, els àrbitres pertanyents al 2n50% que aspirin a entrar en el 1r50%, a tots els efectes una promoció, sentiran una pressió per “acomodar” els seus llindars, fins en aquell moment no esbiaixats, a aquells que es percebin com exemples a seguir. Comptat i debatut, respecte a designacions fetes a l’atzar, la incidència del GRADIENT-50% en la diferència RM-FCB serien els 176 Punts (3,8% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs) de desviació entre els 2 grups d’àrbitres.
  • Com encaixen els GRADIENT-50% dins l’entorn? D’una intensitat que suporta la comparació amb el component arbitral del BIAIX CASA/FORA, no només afegeixen dobles BIAIXOS ADDICIONALS, com a mínim iguals a sí mateixos, a TOTES LES DS+/-(excepte TG+/-), així com als DOS INDICADORS DE QUALITAT, sinó que estan actuant com l’INCENTIU que GENERA, AMPLIFICA i ESTABILITZA els DOBLES BIAIXOS de BASE, QUANTITATIUS en el cas dels PEN+/- i els ACTUAL +/-POINTS (Punts guanyats/perduts a través dels Penals) i QUALITATIUS en el cas de TV+/- i 2aTG+/- (Targetes que impliquen expulsió).
• DOBLE BIAIX TOTAL: S’estima la seva incidència en el resultat en un balanç de 273 punts a favor del RM (llindar inferior > 176 punts), un 5,8% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs, 2,8 vegades la diferència en la classificació entre el RM i el FCB (97 punts), que al principi havíem pres com a diferència legítima de qualitat per als models. El 56% (153 punts) podrien provenir directament dels biaixos en el nombre i la transcendència dels penals; de llarg, la DS+/- amb més incidència, més traçabilitat, i a la qual hem dedicat més atenció.

Taula 1: Comparació dels BIAIXOS de BASE, ADDICIONAL (GRADIENT-50%) i TOTAL entre el Real Madrid i el FC Barcelona.

• CAUSA dels BIAIXOS: Només un tipus de BIAIX pot ser tan INTENS i EXTENS, malgrat que està poc estudiat, perquè s’evita preventivament en totes les competicions des del seu inici:
  • BIAIX de GRUP, PROPI (RM) o ALIÈ (FCB): es proposa una hipòtesi, segons la qual ambdós clubs s’haurien erigit en representants d’España i de Catalunya, respectivament. El DOBLE BIAIX apareixeria de forma inconscient i natural de la desproporció entre no només àrbitres, sinó també representació en entitats, administracions, mitjans i públic d’España (84%) i de Catalunya (16%). En algun moment passà a ser promogut pel propi sistema de designació arbitral, asimètric i opac.
  • EVIDÈNCIES INDIRECTES: amb les dades, mitjans i coneixement al meu abast no puc fer un estudi per intentar demostrar-ho de forma directa, però forneixo gran nombre d’evidències indirectes: sobre l’assumpció dels dits rols, sobre el predomini de la rivalitat nacional, per sobre de la de club i sobre exemples de biaix i discriminació procedents de molts camps (Sociologia, Història, Llengua i Cultura, Política, Justícia i Economia), algunes de les quals ben recents. La pregunta és: No seria exactament això, allò que esperaríem, si volguéssim modelitzar una minoria envoltada d’una majoria, on la població tingués la proporció 1:5, on hi hagués vells conflictes irresolts de tots tipus, incloent-hi els polítics i on la societat partís d’una pobre tradició de valors democràtics?
• CONCLUSIONS: independentment de si la Hipòtesi és correcta o no, aquests resultats són tan greus, que sol·licito una VALIDACIÓ per part d’algun veritable expert en la matèria. Tot i que els balanços en les DS+/- i els GRADIENT-50% són mera comptabilitat, sense cap inferència estadística, podria haver-hi algun error sistemàtic o alguna hipòtesi alternativa que no hagi contemplat. No obstant, en cas de CONFIRMACIÓ podria afirmar-se:
  • Que hi ha evidències molt significatives de DOBLE BIAIX ARBITRAL, A FAVOR DEL RM I EN CONTRA DEL FCB, de gran intensitat i coherència, de magnitud pel cap baix comparable als BIAIXOS més grans descrits (8-10% cada BIAIX INDIVIDUAL).
  • Que hi ha també evidències de que el SISTEMA ASIMÈTRIC I OPAC DE DESIGNACIÓ ARBITRAL ha actuat com a INCENTIU DELS DOBLES BIAIXOS.
  • Que la seva incidència en el resultat de les 90 temporades és > 176 PUNTS, estimada al voltant de 273 PUNTS, UN 5,8% DEL TOTAL, 2,8 VEGADES LA DIFERÈNCIA REAL ENTRE AMBDÓS CLUBS.
  • Que l’evolució temporal dels BIAIXOS no seria de més a menys, sinó un xic a l’inrevés i, en tot cas de MÉS a MENYS OBVIS. Veure l’Annex 3B sobre el “Villarato & Cas Negreira”.
  • Que aquests BIAIXOS, DONCS, HAN ARRUÏNAT LA COMPETICIÓ, alterant el balanç global de Punts entre RM i FCB, el d’almenys 3 dècades, passant d’un predomini de 3:6 a 6:3, i qui sap el de quants campionats.
  • Que fan així mateix INÚTIL l’intent del MODEL de predir el nombre just (merescut) de DS+/-. Les desviacions entre ambdós equips són tan grans, que ELS PUNTS REALS JA NO SÓN CAP MESURA FIABLE DE LA QUALITAT (la qual cosa implica la infravaloració dels BIAIXOS de BASE).
  • Que CAP ALTRE EQUIP DE “LA LIGA” HA REBUT TALS BIAIXOS, EN AMBDÓS SENTITS, COM EL FCB & RM. D’entre els 8 primers, els més beneficiats després del RM serien el RCD Espanyol i el Athletic Club de Bilbao, que paradoxalment figuren entre els que més es queixen del FCB.
  • Que la publicació d’aquest estudi abans de ser validat té la intenció de sortir en defensa del FCB en la campanya de desprestigi que sofreix, donat que es demostraria que no només no s’hauria beneficiat darrerament de BIAIXOS arbitrals o del SISTEMA DE DESIGNACIÓ, sinó que, ben al contrari, seguiria essent-ne el màxim perjudicat.
  • Que pel que fa a la hipòtesi proposada, fa referència a factors humans IMPLÍCITS (inconscients) d’un col·lectiu i no pot distingir-los dels conscients ni dels individuals. Per tant, ni prejutja cap voluntat, ni pretén assenyalar ningú en concret. Tan sols intenta desvelar un gran problema i proposar-hi solucions.

Que si es vol solucionar aquest problema, a banda de resoldre d’una vegada per totes el conflicte entre Catalunya i España, aquesta vegada emprant mètodes democràtics (o designar àrbitres estrangers!), caldria començar per una investigació que aclareixi si hi ha alguna intencionalitat, seguir per un fort exercici d’autocrítica per part dels beneficiaris, dels que s’han erigit en altaveus, dels propis espectadors i continuar amb una revisió radical de tots els estaments del futbol espanyol, en particular del sistema de designació arbitral i dels poders.

Veure Article complet a https://www.blogger.com/blog/posts/4145266405726017143

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (2B)

AVALUACIÓ ESTADÍSTICA DE LES DESVIACIONS OBSERVADES ENTRE ELS PUNTS+/- REALS DERIVATS DELS PEN+/- EN LES 90 TEMPORADES DE “LA LIGA ESPAÑOLA” I EL SEU NOMBRE JUST (MERESCUT)

ABSTRACT DELS ARTICLES 1, 2A & 2B: (SEE ENGLISH VERSION)

L’objectiu d’aquesta sèrie d’articles consisteix en obtenir dades sobre Sancions Disciplinàries (DS) de les 90 temporades de la Lliga espanyola de 1a Divisió (Liga) i sotmetre-les a escrutini per tal de comprovar si hi ha o no evidències estadísticament significatives d’algun biaix sistèmic, compatible amb un origen arbitral, que afecti als 2 equips principals del quadre: Real Madrid (RM) i FC Barcelona (FCB). En el 1r Article, la idea consistia en cercar les dades, determinar les diferències i defugir l’error habitual d’assignar-les en la seva totalitat, en funció del signe, a la gran qualitat de l’equip propi o a un biaix escandalós per l’equip contrari. El 1r repte, doncs, consistia en estimar quina part d’aquesta diferència podia considerar-se justa (merescuda). Amb aquest propòsit es va formular un model que correlacionava la quantitat justa (merescuda) de qualsevol Sanció Disciplinària (DS+/-), ja fos positiva o negativa, amb variables fàcilment disponibles que representen l’atzar (normalment #Partits) i l’habilitat (generalment #Punts). S’esperava que l’exactitud de la llei d’AMSY augmentaria amb el nombre de temporades considerades, a mesura que altres efectes objectius a curt termini s’anirien anivellant. Per tant, després d’exposar el dit model a la seva validació en les 5 principals lligues de futbol i amb diverses DS a curt termini, ​​es va aplicar als Penals a favor i en contra (PEN+/-) de totes temporades de la Lliga Espanyola (les úniques DS a llarg termini disponibles en aquell moment). Les principals conclusions van ser la sospita d’un biaix de PEN+ contra el FCB i l’existència d’un clar doble biaix de PEN- (a favor del RM i contra el FCB), que superava el llindar del 95% en diversos tests.

L’accés a més dades històriques de la “Liga” ha permès ara d’expandir la recerca en dues línies noves:

1. La traducció real d’aquestes desviacions del nombre de PEN+/- en Punts provisionals durant el partit (PUNTS+/- REALS), que en realitat és allò que compta en el futbol. I és que, com tothom sap, en el moment de la decisió arbitral, no tots els PEN+/- valen el mateix: de l’exercici n’apareix un doble biaix enorme en els PUNTS+ REALS (obtinguts dels PEN+), a favor del RM i en contra del FCB, que supera el llindar del 95% arreu. La separació entre els 2 equips és extrema (>99,8%), perquè els dits biaixos presenten una alta coherència temporal i formal. Pel que fa als PUNTS- REALS (perduts en els PEN-), com que ja mostren doble biaix en el nombre de PEN-, “només” mostren una sospita de biaix en contra del FCB. Estadística i models a banda, la realitat aritmètica és que el RM ha obtingut del balanç de 84 PEN+/- (20%) canvis en el resultat de partits per valor de 113 PUNTS+/- REALS (53%) de més que el FCB. Per copsar-ne la magnitud, aquesta desviació supera els 97 Punts que separen a ambdós clubs en la classificació acumulada de les 90 temporades i que en el model havíem acceptat com a indicador d’una diferència legítima en la qualitat-habilitat.
2. El comportament d’altres DS (les targetes vermelles, grogues i 2es grogues): no hi ha cap significació estadística per extreure’n conclusions, ni per reforçar, ni per contradir els biaixos anteriors.
   1. Targetes Vermelles: no només el nombre és inferior i més propens a influències individuals, sinó que la seva distribució en les 9 dècades resulta molt irregular. El balanç és de 2 TV+/- (1,0%) favorable al RM. Afegir les 2es targetes grogues de les 3 darreres dècades, amb les quals el balanç d’expulsions canvia a 19 EX+/- (6,4%) favorable al FCB, només n’empitjora la distribució temporal.
   2. Targetes Grogues: el nombre és prometedor, però només afecta a les 5 darreres dècades i encara de forma molt irregular. El balanç és de 201 TG+/- favorable al RM (5,5%).
   3. Del punt 1. hem après que l’important, més que els nombres de DS+/- és la seva contribució a canviar el resultat. Amb les targetes no seria tasca fàcil establir una traducció en Punts, que seria estimada, en tot cas, però amb les dades que tenim no és ni tan sols possible.

Els dobles biaixos a favor del RM i en contra del FCB existeixen, són ubics i especialment molt clars, tant en els PUNTS+ (derivats dels PEN+), com en el nombre de PEN-. La causa no s’ha determinat, de moment (hi ha una manera, però es requereixen dades i eines fora del meu abast), però el seu patró els fa del tot incompatibles amb la diferència de qualitat objectiva i, per contra, compatibles amb una voluntat conscient d’afavorir o perjudicar mitjançant la intervenció en el nombre de penals, segons l’equip, però també, sobretot, en la selecció del tipus de penal i del moment del partit per intervenir en el nombre de punts. En les darreres dècades, el balanç de penals mostra una tendència a desaparèixer, però el rèdit en punts es manté intacte. Seria, doncs, per una mena de reducció a l’absurd, per manca d’alternatives plausibles, que ens quedaríem amb una sola possible causa. De les altres DS+/- disponibles no se’n pot extreure evidència estadística addicional, en cap sentit.

Veure article complet a https://www.blogger.com/blog/posts/4145266405726017143

INCIDÈNCIES POTENCIAL I REAL EN EL RESULTAT PROVISIONAL DELS PARTITS DE LES 90 TEMPORADES DE LA LLIGA ESPANYOLA ORIGINADES PELS PENALS ASSENYALATS PELS ÀRBITRES (POTENTIAL AND ACTUAL EFFECTS ON THE TEMPORARY RESULT OF THE MATCHES OF ALL-TIME “LA LIGA” CAUSED BY THE PENALTIES AWARDED BY REFEREES)

ABSTRACT:

En un article anterior, el primer de la sèrie “Sobre la justícia en el futbol”, es va formular un model que correlacionava la quantitat merescuda de qualsevol indicador disciplinari, ja fos positiu o negatiu, amb variables fàcilment disponibles que representen l’atzar (normalment #Partits) i l’habilitat (generalment #Punts). S’esperava que l’exactitud de la llei d’AMSY augmentaria amb el nombre de temporades considerades, a mesura que altres efectes objectius a curt termini s’anirien anivellant. Per tant, després d’exposar el dit model a la seva validació en les 5 principals lligues de futbol, ​​es va aplicar als Penals (+/-) de totes les 89 temporades de la Lliga Espanyola (els únics DI a llarg termini disponibles). Les principals conclusions van ser la sospita d’un biaix de penals (+) contra el Barcelona i l’existència d’un clar doble biaix de penals (-) (a favor del Reial Madrid i contra el Barcelona), que superava el llindar del 95% en diversos tests. La manca de dades no va permetre avançar més, de manera que bàsicament es van proposar dos temes que requerien una extracció de dades més profunda:

1. Es van aventurar algunes especulacions sobre la possible traducció d’aquestes desviacions en Punts+/- i, finalment, en títols de lliga, però cap d’elles podia considerar-se concloent sense evidències.
2. Per molt rellevants en el resultat que fossin els Penals (+/-), en comparació amb altres DI, un biaix general i sistèmic només es podia demostrar sense dubte, si la majoria d’ells, per no dir tots, en lloc de tendir a cancel·lar-se mútuament les influències, mostressin una tendència coherent.

El present article comença a abordar el número 1. L’accés de forma organitzada a un nou conjunt complet de dades ha permès el càlcul exacte de l’impacte potencial i real de tots el Penals (+/-). Els resultats obtinguts només s’enumeren aquí, sense prejudicis, declaracions de cap tipus, ni cap intent d’avaluació estadística.

Algunes definicions, al voltant de l’impacte dels Penals (+/-) en el moment ser xiulats i tot just executats, independentment del resultat final del partit:

• Rellevància d’un Penal (+): un PEN+ és INÚTIL quan l’equip està guanyant temporalment el partit.
• Rellevància d’un Penal (-): un PEN- és INNOCU quan l’equip està guanyant temporalment el partit per més d’un gol.
• PUNTS POTENCIALS: Punts (+/-) guanyats/perduts si tots els PEN+/- es convertissin en Gols+/-.
• PUNTS REALS: Punts (+/-) guanyats/perduts amb els PEN+/- un cop executats i només alguns s’han convertit en Gols+/-.

Tots els indicadors d’impacte dels PEN+ i dels PEN- són favorables al Reial Madrid, en comparació amb el FC Barcelona (o amb qualsevol altre equip). Per mor de la brevetat, doncs, ambdós es poden agregar en el balanç global : el RM té 84 PEN+/- més que el FCB. Tanmateix, un cop eliminats els irrellevants, la diferència augmenta fins a 99 PEN+/- RELLEVANTS, la qual cosa es tradueix en Punts amb una diferència de 94 PUNTS POTENCIALS. De nou, un cop eliminats els Penals fallats o aturats, la diferència entre els dos equips se substancia en 113 PUNTS REALS, gairebé de 4 Punts cada 100 partits, ò de 1,3 Punts/Temporada. No sembla gaire, però considereu com són de semblants els indicadors de qualitat per a tots dos: 97 punts de diferència per a RM i 47 gols (+/-) per al FCB, fet que ha suposat una diferència de 8 Títols de Lliga entre tots dos. La significació estadística d’aquestes diferències s’està analitzant i es publicarà en breu.

ABSTRACT:

In a previous paper, the first of the series “On justice in Association Football”, a model was formulated correlating the deserved amount of any Disciplinary Indicator of either sign with readily available variables standing for chance (usually #Matches) and skill (usually #Points). AMSY’s Law accuracy was expected to increase with the number of seasons considered, as other shorter-term effects would even out. Therefore, after being validated in the top 5 football Leagues, it was applied to All-time Penalties +/- Spanish Liga (the only long-term DIs available). The main conclusions were that a Penalties (+) bias against Barcelona could be suspected and a clear Penalties (-) double bias (in favour of Real Madrid and against Barcelona) could be shown through several tests to be beyond the 95% threshold. The lack of data did not allow further progress, so basically two topics requiring deeper data-mining were proposed:

1. Some speculations about the potential translation of these deviations into Points+/- and, ultimately, into League Titles were initiated, but none of them could be sustained without evidence.
2. However important Penalties (+/-) are, compared to other DIs, a general, systemic bias can only be proven beyond doubt if the majority, if not all DIs, instead of cancelling each other’s influence, would show a consistent trend.

The present paper begins to tackle #1. Access to a new complete set of data has enabled the exact calculation of both the potential and the actual impact of all Penalties (+/-). The outcoming results are just listed here, without prejudgements, statements of any kind, nor any attempt to their statistical evaluation.

Some definitions, around the impact of Penalties (+/-) at that moment, regardless of the match’s final outcome:

• Relevance of a Penalty (+): a PEN+ is USELESS when the team is temporarily winning the match.
• Relevance of a Penalty (-): a PEN- is HARMLESS when the team is temporarily winning the match by more than one goal.
• POTENTIAL POINTS: Points (+/-) won/lost if 100% of the PEN+/- would be converted into Goals+/-.
• ACTUAL POINTS: Points (+/-) won/lost through the PEN+/- when they have actually been converted into Goals+/-.

All indicators for the impact of PEN+ as well as PEN- are favourable to Real Madrid, when compared with FC Barcelona (or with any other team). To keep this summary short, then, both can be aggregated into the global balance: RM has 84 PEN+/- more than FCB. Once the irrelevant have been removed, though, the difference increases to 99 PEN+/- RELEVANT, which impact into POTENTIAL POINTS difference is 94. Again, once the missed or saved have been removed, the difference between RM and FCB accounts to 113 ACTUAL POINTS, roughly close to 4 Points every 100 matches, or 1,3 Points/Season. It does not seem much, but consider how even the Quality Indicators are for both: 97 Points of difference for RM and 47 Goals(+/-) for FCB, which has led to a difference of 8 League Titles between the two of them. Statistical significance of these differences is being analysed and will follow shortly.

https://capdret.blogspot.com/2022/05/sobre-la-justicia-en-el-futbol-2a-on.html

DISGRESSIÓ ESTADÍSTICA SOBRE EL NOMBRE JUST (MERESCUT) DE PENALS I D’ALTRES INDICADORS DISCIPLINARIS[1] QUE PODEN INFLUIR EN EL RESULTAT DELS PARTITS

(STATISTICAL DIGRESSION ON THE FAIR (DESERVED) NUMBER OF PENALTIES AND OTHER DISCIPLINARY INDICATORS[2]  THAT MAY CHANGE THE OUTCOME OF MATCHES)

ABSTRACT (Catalan & English):

Els àrbitres tenen la difícil tasca d’assegurar que els partits esportius acabin amb resultats justos, tot mantenint la competició dins del marc del reglament. Això implica que hauran d’interrompre el joc sempre que s’infringeixin les seves normes. Per tant, un equip pot ser castigat per les pròpies infraccions (Indicadors Disciplinaris Negatius: DI (-)) o recompensat per les de l’adversari (Indicadors Disciplinaris Positius: DI (+)), la qual cosa pot conduir a canvis en el resultat, siguin justos o injustos. En un partit determinat (A casa? A domicili? Estat del Camp? etc.) o durant un nombre reduït de temporades (Jugadors? Entrenadors? Normes? etc.), un munt de factors poden influir molt en la quantitat de DI (+/-) , però, què hauríem d’esperar a observar, a mesura que augmenta el nombre de temporades? Tots aquests efectes a curt termini, inclosos els errors involuntaris, haurien de compensar-se i desaparèixer com el soroll de fons? Què hauria de quedar finalment? En cas de sospita d’un biaix sistèmic, cas molt comú entre tota mena d’aficionats, es podria aïllar d’aquesta manera la seva influència per tal de poder avaluar la seva significació estadística?

Els esforços en la investigació relacionada es concentren en la predicció de variables en el futur (superant els algoritmes de les cases d’apostes, si és possible!). Però, a part d’algunes queixes poc estructurades d’alguns fanàtics sobre algun biaix disciplinari basat en simples mitjanes, ni la literatura ni la premsa contenen un enfocament sistemàtic per respondre a aquestes preguntes i predir la quantitat JUSTA (merescuda) de DI (+/-) en el passat. O almenys no he sabut trobar-ne cap, si n’hi hagués. Per la present, es proposa un tal model general, bàsicament una barreja d’atzar i habilitat, utilitzant les variables àmpliament disponibles: Partits o Temporades, per l’atzar, i Punts (Victòries, Empats, Derrotes) o Gols (+/-), per l’habilitat. Aquestes correlacions superen tot tipus d’escrutini estadístic a les cinc principals lligues europees (Premier, Bundesliga, Ligue 1, Serie A, Liga). Es proposen millors variables (com més gran sigui la mostra, millor), inclosos altres DI del mateix signe, però no estan disponibles. En cas que aquest enfocament resulti ser realment original, irònicament reivindico per ell el nom de “Llei d’AMSY”.

El principal problema trobat ha estat la manca de registres DI (+/-) disponibles públicament. Només he trobat dues fonts de valor:

• Nombre de Penals (+/-) històric per a la Lliga espanyola (89 temporades): les principals conclusions són que es pot sospitar d’un biaix de Penals (+) en contra del Barcelona i que es pot demostrar un clar doble biaix de Penals (-), a favor del Reial Madrid i contra el Barcelona, mitjançant diverses proves que superen el llindar del 95%. És rellevant tenir en compte que la incidència potencial en punts dels Penals (-) és aproximadament el doble que la dels Penals (+), per a aquests equips de la part superior de la taula. A continuació s’entra en especulacions sobre com s’haurien d’haver distribuït els punts i les lligues, però, per molt importants que siguin els Penals (+/-), en comparació amb d’altres DI, un biaix general i sistèmic només es pot demostrar més enllà del dubte si la majoria, si no totes les DI, en lloc de cancel·lar-se mútuament les influències, mostressin una tendència coherent.
• 14 anys de Penals (+/-), Targetes Grogues (-), Targetes Vermelles (-) per a les cinc lligues principals esmentades (28 anys per a la Premier League): les principals conclusions són que, malgrat que es detecten alguns biaixos sospitosos o clars, el nombre de temporades és massa baix per diluir-ne les possibles explicacions raonables a mitjà termini.

En aquest treball preliminar, es formula un model teòric (Llei d’AMSY) i es valida amb les dades disponibles, però es necessiten més dades de DI per confirmar si les desviacions observades concorren de fet en un biaix general o si només mostren les imprecisions del model. SI US PLAU: algú té accés a registres històrics dels indicadors disciplinaris rellevants (Faltes (+/-), Fores de Joc (+/-), Penals (+/-), Córners (+/-), Targetes Grogues (+/-), Targetes Vermelles (+/-)) de les 5 principals lligues europees?

Referees have the difficult duty to ensure fair outcomes of sports matches by keeping the contest within the rules, which implies interrupting the game whenever these rules are violated. Any squad may thus be punished for their own violations (Negative Disciplinary Indicators: DI (-)) or rewarded for the opponent’s (Positive Disciplinary Indicators: DI (+)), leading perhaps to changes in the outcome, fair or unfair. In a certain match (Home? Away? Pitch? etc.) or during a reduced number of seasons (Players? Trainers? Rules? etc.) a bunch of factors may have a strong influence on the amount of DI (+/-), but what should we expect to observe as the number of seasons increases? Should all these short-term effects, including unwilling mistakes, compensate themselves and vanish like ground noise? What should eventually remain? In case of a suspected systemic bias, which is not unusual among all kinds of supporters, could its influence be singled out in that way in order to evaluate its statistical significance?

The efforts in the related research are concentrated in predicting variables in the future (outperforming the betting algorithms, if possible!), but, apart from some simple complains by squad supporters about disciplinary bias based upon plain averages, neither the Literature nor the Press contain a systematic approach to answer these questions and predict the FAIR (deserved) amount of DI (+/-) in the past. Or at least I have failed to find one, should any exist. Such a general model is hereby proposed, basically a mixture from chance and skill, using the variables widely available: Matches or Seasons for chance and Points (Wins, Draws, Losses) or Goals (+/-) for skill. Such correlations stand all kinds of statistical scrutiny in the five major European leagues (Premier, Bundesliga, Ligue 1, Serie A, Liga). Better variables are proposed, the larger the sample, the better, including other DI of the same sign, but they are not available to be tested. In case this approach ends up to being truly original, I ironically claim for it the name of “AMSY’s Law”.

The main problem encountered has been the lack of publicly available DI (+/-) records. I only found two valuable sources:

• All-time # of Penalties (+/-) for the Spanish Liga (89 Seasons): the main conclusions are that a Penalties (+) bias against Barcelona may be suspected and a clear Penalties (-) double bias (in favour of Real Madrid and against Barcelona) can be shown through several tests to be beyond the 95% threshold. It is relevant to note that the potential incidence in Points of the latter is roughly twice as much that of the former, for these top-table squads. Some speculations about how points and leagues should have been distributed accordingly do follow, but however important Penalties (+/-) are, compared to other DIs, a general, systemic bias can only be proven beyond doubt if the majority, if not all DIs, instead of cancelling each other’s influence, would show a consistent trend.
• 14 years # of Penalties (+/-), Yellow Cards (-), Red Cards (-) for the 5 mentioned major Leagues (28 years for the Premier League): the main conclusions are that, despite the detection of a few suspected or clear biases, the number of seasons is too low to dilute possible medium-term reasonable explanations for them.

In this preliminary work, AMSY’s Law model is formulated and validated with the available data, but more data is needed to confirm whether the observed deviations indeed concur in a general bias or just show the random limits of the model. PLEASE: anybody has access to all-time records for all Disciplinary Indicators (Freekicks (+/-), Offsides (+/-), Penalties (+/-), Corner kicks (+/-), Yellow cards (+/-), Red cards (+/-)) of the 5 major European Leagues?

[1] Anomeno Indicadors Disciplinaris a totes les modalitats de penalització de l’equip infractor a disposició d’un àrbitre esportiu. Per al futbol: Tirs lliures, Fores de Joc, Fores de Banda, Córners, Penals, Targetes Grogues, Targetes Vermelles.
[2] I call Disciplinary Indicators to all kinds of punishment of a squad having violated the rules at the disposal of a sports referee. For football: Freekicks, Offsides, Throw-ins, Corner kicks, Penalties, Yellow Cards, Red Cards. 

INTRODUCCIÓ:

• Aquest treball va començar com un petit “divertimento”, però el cert és que se m’ha complicat força. Que me l’he complicat jo mateix amb diverses ramificacions fractals. Si teniu paciència i aneu més enllà dels titulars, ja ho veureu. Si no m’aturo, això acaba en la Bíblia en vers!
• M’agraden els esports i n’he practicat una colla, alguns dels quals els procuro anar allargassant. Fa una colla d’anys que vaig deixar el futbol, però hi havia jugat molt, sempre a nivell d’aficionat, ja fos amb l’equip de la facultat, amb diversos grups d’amics o amb les empreses. En tota mena de camps, però sobretot futbol gran. El millor equip amb el que mai he jugat era el de Químiques, dues vegades seguides campió universitari de Catalunya. Dubto molt que m’hi hagués guanyat la vida, però crec que hi entenc prou. Pel que fa al reglament, dec ser dels poquets que se’l va llegir quan m’afectava. En coneixia la lletra i l’esperit i he procurat estar al dia dels canvis, amb els quals no sempre estic d’acord. En qualsevol cas, crec que tinc prou criteri per distingir quan és fora de joc, quan falta, quan penal, quan targeta groga, quan vermella.
• Sempre he preferit la pràctica activa dels esports a la seva contemplació ociosa per TV. Com que sóc del Barça, però, procuro veure els seus partits. I no m’agraden els arbitratges que sol rebre. No veig mai els del Madrid, només quan s’enfronta amb el Barça. Si alguna vegada en veig algun, no deixa de sorprendre’m. Ho dic pel biaix arbitral, del qual n’he sigut testimoni tota la vida, amb alguns exemples clamorosos. Sé que sóc un fanàtic del meu equip, però em considero força objectiu. Ho sóc?
• El Barça es queixa del àrbitres: aquesta temporada ho han fet Koeman i Piqué, sempre sota l’amenaça de sanció. El més intel·ligent en fer-ho: en Pep Guardiola[3] . Però tots els equips se’n queixen, en algun moment o altre. Fins i tot el mateix Real Madrid ho fa, quan li convé, emprant tota la rècula de mitjans que li són afins, que no són pocs, per no dir que són tots els estatals.
• És, per tant, la nostra visió subjectiva, que ens anul·la la perspectiva i la imparcialitat? És tan senzill com que cadascú ho mira des dels seus colors? O bé hi ha quelcom de veritat en algun dels greuges reclamats? Té raó la gent quan coreja “así, así, así gana el Madrí”? O, com diuen molts, que es beneficia els equips grans? Hi hauria alguna manera de saber-ho del cert? Com sempre, hi ha dues possibilitats:
  • Documentar-ho amb proves sobre fets concrets: el cas Di Stefano, el comitè arbitral de José Plaza, el “Villarato” (per posar un exemple contrari), etc. Seria ideal, però no crec que passi.
  • Analitzar-ho amb l’ajuda de les matemàtiques, per veure si apareix un biaix estadístic que sigui significatiu. No sabia com posar-m’hi, però després de veure els enfrontaments directes entre Barça i Madrid d’aquesta Lliga, amb les consegüents discussions acalorades, vaig decidir d’intentar-ho[4] , esperonat per una inesperada remuntada[5].

[3] Com quan demanava als àrbitres que no volia més penals a favor, un any que no n’hi havien assenyalat cap, fins que la temporada no va estar decidida. A partir d’aquell moment en van caure uns quants de seguits.
[4] No podia posar-m’hi sense aprendre de nou l’estadística que vaig oblidar fa dècades i anar una mica més enllà. Ho he repassat tot, però convido els experts a notificar-me qualsevol error o inexactitud.
[5] Després del ridícul final de la qual, va anar de poc que no ho deixés córrer!

Veure text íntegre a “DADES CONTRASTADES: SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (ON JUSTICE IN ASSOCIATION FOOTBALL) (capdret.blogspot.com)“