DADES CONTRASTADES

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3A) – ABSTRACT

SOBRE EL MECANISME QUE JUGA EL ROL D’”INCENTIU” PER ALS ÀRBITRES (“AGENTS”) RESPECTE A BIAIXOS EN SANCIONS DISCIPLINÀRIES (DS+/-) DURANT 90 TEMPORADES DE “LA LIGA ESPAÑOLA”

ABSTRACT FINAL (ARTICLES 1, 2A, 2B i 3): (SEE ENGLISH VERSION)

• OBJECTIU: Aquesta sèrie d’Articles pretén avaluar quantitativament la JUSTÍCIA en el futbol espanyol. En la Liga Española de 1ª División (Liga) tothom es queixa dels àrbitres, però no tothom pot tenir raó a la vegada. Els equips grans reben ajudes? O és que són més bons? El Real Madrid (RM) rep un tracte de favor? I el FC Barcelona (FCB)? En general, per què hauríem de dubtar de l’absoluta imparcialitat dels àrbitres? Donat que la Literatura existent se centra en models de rendiment esportiu o de predicció per les apostes, ha calgut desenvolupar la metodologia apropiada. Les propostes innovadores es remarquen en BLAU.
• MODEL PREDICTIU (Llei d’AMSY): S’ha desenvolupat i validat en les 5 principals lligues europees un model a llarg termini (Llei d’AMSY), que incorpora tant l’atzar com la qualitat, per determinar la quantitat justa (merescuda) de cada Sanció Disciplinària a favor/en contra (DS+/-) de cada equip. Sense una tal eina no es pot discernir, davant de diferències empíriques, quina part és raonable i quina podria tractar-se d’un biaix. Aplicat a les 90 temporades de la Liga fins la 2020-2021, el model té una bona capacitat predictiva. Per exemple, en el cas dels Penals+/-, l’error és del 7,0%/9,4%, malgrat els biaixos que, com veurem, contenen.
• BIAIXOS de BASE en les DS+/-: només els Penals (PEN+/-) i les Targetes Vermelles (TV+/-) es distribueixen de manera homogènia pels 90 anys. Les Targetes Grogues (TG+/-) han existit 50 temporades i les expulsions amb les segones (2aTG+/-), 30. Ambdues es fan servir ara molt més que abans:
  • Penals: El balanç RM-FCB és de +84 PEN+/- (20%) favorable al RM, dels quals 19 predits i 65 de BIAIX. DOBLE BIAIX SIGNIFICATIU.
  • Targetes: no s’observen biaixos quantitatius. Veure punt següent.
• INCIDÈNCIA EN ELS RESULTATS (BIAIXOS de BASE traduïts en PUNTS): això depèn del resultat imperant quan es dicta la DS+/-. Només en els Penals+/- la traçabilitat a Punts+/- és total. Per a les targetes, a part de que no hi ha causalitat directa, manca informació sobre en quin moment del partit es mostren:
  • Punts dels Penals: El balanç RM/FCB és de +113 (53%) PUNTS+/- REALS favorable al RM, dels quals +7 de predits i +106 de biaix. DOBLE BIAIX MOLT SIGNIFICATIU. Prenem la diferència de 97 Punts en la classificació acumulada, un 2,1% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs, com a llindar mínim pel BIAIX de BASE entre RM i FCB.
  • Punts de les Targetes: es postula l’existència de BIAIXOS QUALITATIUS, donat que es traurà més rèdit d’augmentar l’agressivitat, que no pas de patir menys expulsions.
• L’INCENTIU que manté els BIAIXOS (GRADIENT-50% del Sistema de Designació Arbitral):
  • GRADIENT-50%: el definim com la desviació de cadascuna de les DS+/- entre 2 grups iguals de partits. En aquest cas, entre el 50% de partits arbitrats al RM o FCB pels àrbitres designats de forma preferent (20%) i la resta (80%) hi ha un BALANÇ RM/FCB del GRADIENT-50% en les DS+/-, que oscil·la entre el 19% dels PUNTS+/- REALS i el 30% dels PEN+/-, passant pel 21% de les Targetes Vermelles, com sempre favorable al RM.
  • Hipòtesis sobre GRADIENT-50%: s’analitzen totes. L’única plausible i coherent amb l’entorn assigna la neutralitat a la majoria d’àrbitres (2n50%), però es designen preferentment àrbitres (1r50%) que, de mitjana, pateixen del DOBLE BIAIX ubic. Com amb tot gradient, els àrbitres pertanyents al 2n50% que aspirin a entrar en el 1r50%, a tots els efectes una promoció, sentiran una pressió per “acomodar” els seus llindars, fins en aquell moment no esbiaixats, a aquells que es percebin com exemples a seguir. Comptat i debatut, respecte a designacions fetes a l’atzar, la incidència del GRADIENT-50% en la diferència RM-FCB serien els 176 Punts (3,8% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs) de desviació entre els 2 grups d’àrbitres.
  • Com encaixen els GRADIENT-50% dins l’entorn? D’una intensitat que suporta la comparació amb el component arbitral del BIAIX CASA/FORA, no només afegeixen dobles BIAIXOS ADDICIONALS, com a mínim iguals a sí mateixos, a TOTES LES DS+/-(excepte TG+/-), així com als DOS INDICADORS DE QUALITAT, sinó que estan actuant com l’INCENTIU que GENERA, AMPLIFICA i ESTABILITZA els DOBLES BIAIXOS de BASE, QUANTITATIUS en el cas dels PEN+/- i els ACTUAL +/-POINTS (Punts guanyats/perduts a través dels Penals) i QUALITATIUS en el cas de TV+/- i 2aTG+/- (Targetes que impliquen expulsió).
• DOBLE BIAIX TOTAL: S’estima la seva incidència en el resultat en un balanç de 273 punts a favor del RM (llindar inferior > 176 punts), un 5,8% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs, 2,8 vegades la diferència en la classificació entre el RM i el FCB (97 punts), que al principi havíem pres com a diferència legítima de qualitat per als models. El 56% (153 punts) podrien provenir directament dels biaixos en el nombre i la transcendència dels penals; de llarg, la DS+/- amb més incidència, més traçabilitat, i a la qual hem dedicat més atenció.

Taula 1: Comparació dels BIAIXOS de BASE, ADDICIONAL (GRADIENT-50%) i TOTAL entre el Real Madrid i el FC Barcelona.

• CAUSA dels BIAIXOS: Només un tipus de BIAIX pot ser tan INTENS i EXTENS, malgrat que està poc estudiat, perquè s’evita preventivament en totes les competicions des del seu inici:
  • BIAIX de GRUP, PROPI (RM) o ALIÈ (FCB): es proposa una hipòtesi, segons la qual ambdós clubs s’haurien erigit en representants d’España i de Catalunya, respectivament. El DOBLE BIAIX apareixeria de forma inconscient i natural de la desproporció entre no només àrbitres, sinó també representació en entitats, administracions, mitjans i públic d’España (84%) i de Catalunya (16%). En algun moment passà a ser promogut pel propi sistema de designació arbitral, asimètric i opac.
  • EVIDÈNCIES INDIRECTES: amb les dades, mitjans i coneixement al meu abast no puc fer un estudi per intentar demostrar-ho de forma directa, però forneixo gran nombre d’evidències indirectes: sobre l’assumpció dels dits rols, sobre el predomini de la rivalitat nacional, per sobre de la de club i sobre exemples de biaix i discriminació procedents de molts camps (Sociologia, Història, Llengua i Cultura, Política, Justícia i Economia), algunes de les quals ben recents. La pregunta és: No seria exactament això, allò que esperaríem, si volguéssim modelitzar una minoria envoltada d’una majoria, on la població tingués la proporció 1:5, on hi hagués vells conflictes irresolts de tots tipus, incloent-hi els polítics i on la societat partís d’una pobre tradició de valors democràtics?
• CONCLUSIONS: independentment de si la Hipòtesi és correcta o no, aquests resultats són tan greus, que sol·licito una VALIDACIÓ per part d’algun veritable expert en la matèria. Tot i que els balanços en les DS+/- i els GRADIENT-50% són mera comptabilitat, sense cap inferència estadística, podria haver-hi algun error sistemàtic o alguna hipòtesi alternativa que no hagi contemplat. No obstant, en cas de CONFIRMACIÓ podria afirmar-se:
  • Que hi ha evidències molt significatives de DOBLE BIAIX ARBITRAL, A FAVOR DEL RM I EN CONTRA DEL FCB, de gran intensitat i coherència, de magnitud pel cap baix comparable als BIAIXOS més grans descrits (8-10% cada BIAIX INDIVIDUAL).
  • Que hi ha també evidències de que el SISTEMA ASIMÈTRIC I OPAC DE DESIGNACIÓ ARBITRAL ha actuat com a INCENTIU DELS DOBLES BIAIXOS.
  • Que la seva incidència en el resultat de les 90 temporades és > 176 PUNTS, estimada al voltant de 273 PUNTS, UN 5,8% DEL TOTAL, 2,8 VEGADES LA DIFERÈNCIA REAL ENTRE AMBDÓS CLUBS.
  • Que l’evolució temporal dels BIAIXOS no seria de més a menys, sinó un xic a l’inrevés i, en tot cas de MÉS a MENYS OBVIS. Veure l’Annex 3B sobre el “Villarato & Cas Negreira”.
  • Que aquests BIAIXOS, DONCS, HAN ARRUÏNAT LA COMPETICIÓ, alterant el balanç global de Punts entre RM i FCB, el d’almenys 3 dècades, passant d’un predomini de 3:6 a 6:3, i qui sap el de quants campionats.
  • Que fan així mateix INÚTIL l’intent del MODEL de predir el nombre just (merescut) de DS+/-. Les desviacions entre ambdós equips són tan grans, que ELS PUNTS REALS JA NO SÓN CAP MESURA FIABLE DE LA QUALITAT (la qual cosa implica la infravaloració dels BIAIXOS de BASE).
  • Que CAP ALTRE EQUIP DE “LA LIGA” HA REBUT TALS BIAIXOS, EN AMBDÓS SENTITS, COM EL FCB & RM. D’entre els 8 primers, els més beneficiats després del RM serien el RCD Espanyol i el Athletic Club de Bilbao, que paradoxalment figuren entre els que més es queixen del FCB.
  • Que la publicació d’aquest estudi abans de ser validat té la intenció de sortir en defensa del FCB en la campanya de desprestigi que sofreix, donat que es demostraria que no només no s’hauria beneficiat darrerament de BIAIXOS arbitrals o del SISTEMA DE DESIGNACIÓ, sinó que, ben al contrari, seguiria essent-ne el màxim perjudicat.
  • Que pel que fa a la hipòtesi proposada, fa referència a factors humans IMPLÍCITS (inconscients) d’un col·lectiu i no pot distingir-los dels conscients ni dels individuals. Per tant, ni prejutja cap voluntat, ni pretén assenyalar ningú en concret. Tan sols intenta desvelar un gran problema i proposar-hi solucions.

Que si es vol solucionar aquest problema, a banda de resoldre d’una vegada per totes el conflicte entre Catalunya i España, aquesta vegada emprant mètodes democràtics (o designar àrbitres estrangers!), caldria començar per una investigació que aclareixi si hi ha alguna intencionalitat, seguir per un fort exercici d’autocrítica per part dels beneficiaris, dels que s’han erigit en altaveus, dels propis espectadors i continuar amb una revisió radical de tots els estaments del futbol espanyol, en particular del sistema de designació arbitral i dels poders.

Veure Article complet a https://www.blogger.com/blog/posts/4145266405726017143