Literatura catalana moderna - Illes

La República independent. Quina República? 

En el segon d’una sèrie de tres articles dedicats a la República, els autors preconitzen que la forma de govern que creuen que convé als Països Catalans és la d’una República catalana independent, federal i popular.

Per Carles Castellanos i Oriol Farrés (Professors de la UAB i membres de l’Associació Manuel Gonzàlez Alba). Publicat el 21.08.08 El Punt

En un article precedent, «La República Independent. Ser republicà… per què?», en aquest mateix diari (17 de juliol), hem mostrat que la República és, si hem de fer cas de les experiències de la seva prolongada història, el sistema polític més democràtic possible, pel fet que només la República pot igualar les persones en la gestió del poder.
I deduíem, en conseqüència, que qualsevol altra forma de govern representatiu que no es fonamentés semblantment en els drets polítics personals en igualtat de condicions, podia ser considerada com una mena de forma espúria i corrupta de democràcia.

En aquest article exposarem quines característiques principals considerem que hauria de tenir la República per al cas de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans. D’acord amb les consideracions polítiques sobre el republicanisme aplicades a la nostra realitat, preconitzem que la forma de govern que convé als Països Catalans és la d’una República catalana independent, federal i popular.

És a dir, que la nostra República, la República que ens ha de permetre una organització racional i representativa, ha de ser catalana, ha de ser l’expressió de la nostra col·lectivitat nacional. No ha de ser una República ni espanyola ni francesa, perquè aquestes formes de govern alienants ja sabem que mai no ens representaran col·lectivament. Ha de ser, doncs, una República independent i divorciada d’aquests Estats preexistents: els catalans no tenim cap interès objectiu a mantenir-nos sota una dominació exterior i per això cada dia som més els qui treballem per a la independència.

Des del punt de vista de la seva organització interna, la República ha de ser federal, perquè Catalunya i els Països Catalans són una nació amb una important diversitat interna que cal que estigui reflectida en l’estructura política. Municipalitats, regions històriques, comarques i agrupacions de comarques (o vegueries) han de tenir el seu paper garantit al si de la República independent. La nostra República ha de ser també popular, en el sentit que ha d’estar realment al servei dels interessos i necessitats de la població per tal de poder garantir una existència digna a tots els ciutadans i ciutadanes.

L’objectiu, doncs, del poble català en el moment present ha de ser aconseguir una República Independent, creada per la força de la democràcia. No podem acceptar formes mistificades com la d’un possible «Estat Lliure Associat» (on es mantindrien segurament limitacions arbitràries del poder democràtic, i possiblement fins i tot es preservaria la supeditació actual a la monarquia hispànica) o altres muntatges adreçats a interferir en les formes de govern emanades directament del poble sobirà. Per tant, contra les rebaixes «sobiranistes» d’última hora, responem que el millor sobiranisme és aquell que defensa l’existència d’un Estat propi en els termes de la llibertat republicana, que el faci incompatible, ja des de les seves arrels, amb qualsevol forma de despotisme, vingui d’on vingui. I per oposició al discurs oficial actual (de CiU, del PSC-PSOE…) que no cessa de fer voltes i més voltes entorn d’una impossible «refundació del catalanisme», com a ideologia orientada a l’enèsima regeneració del nyap polític que és l’Estat espanyol, nosaltres afirmem que els problemes del nostre país només es resoldran dins un sistema polític nou, una República catalana independent tot partint de la conquesta i el reconeixement del dret a l’autodeterminació.

A hores d’ara és una evidència que dins l’Estat espanyol no podrem resoldre els grans reptes que tenim: espoliació econòmica, dèficit d’infraestructures, deficiències dels serveis públics, destrucció de l’entorn i del territori, feblesa social de la llengua, desestructuració de la immigració, precarietat laboral… No hi ha cap autonomia ni cap Espanya federal creïbles. Només una autèntica ruptura, la República independent, arrelada nacionalment i socialment, pot generar les energies necessàries per posar tota la diversitat i la complexitat actuals de la societat catalana, en un objectiu engrescador comú que transcendeixi, entre altres coses, els vells servilismes envers el Regne d’Espanya i la seva monarquia borbònica.

Quan reivindiquem la República independent, reclamem per al nostre país un marc democràtic perquè el poble pugui decidir la manera més convenient d’organitzar la seva vida col·lectiva, en aspectes socials, culturals i econòmics; la República catalana independent serà, des del punt de vista de les relacions socials, el motor per al desenvolupament d’un sistema nou que es fonamentarà en una gestió més democràtica de l’economia i també en una administració racional dels recursos i del territori.

En l’article vinent, i darrer de la sèrie, considerarem de quina manera podem començar a fer possible, per la via democràtica i des d’ara mateix, aquesta República independent que hem descrit com a objectiu col·lectiu necessari.
Reclamem per al nostre país un marc democràtic perquè el poble pugui decidir la manera més convenient d’organitzar la seva vida col·lectiva en aspectes socials, culturals i econòmics

Web Llibertat.cat

http://bloc.balearweb.net/admin.php

http://bloc.balearweb.net/admin.php

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!