N#6MNoGràcies. No cal cedir, sinó diferir i deferir per a decidir

ESCENARI: No hi ha acord, i per tant les eleccions semblen inevitables (tot i que hi ha acord en que no són una bona solució)

 

La falta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP sembla que ens aboca a eleccions el 6 de març. El punt mort és, més que no pas l’acord de govern (que també) QUI ha de ser investit President (Mas o algú altre). 

 

Tots els partits semblen d’acord en una sèrie de punts:

  • Hi ha acord en què no hi ha acord sobre qui ha d’ocupar la presidència de la Generalitat
  • Hi ha acord en què no poden cedir en certs principis (diferents per a cada partit; tots ells legítims, i comprensibles fins a un cert punt però gens convicents per als altres)
  • Hi ha acord sobre que ningú vol anar a eleccions, i que no és una bona solució, sinó un accident inevitable
  • Hi ha acord en què unes eleccions nascudes del fracàs polític i la frustració popular poden posar en perill el mandat democràtic per a iniciar el procés

És molt possible, tot i que no del tot segur, que els partits siguin conscients de l’amplíssim consens entre els seus votants en considerar un fracàs polític absolut (i per a molts, incomprensible i injustificable) el fet d’anar a eleccions perquè no hi ha acord en el President/a. Farien bé en no menystenir el nostre acord en aquest punt.

 

Com podem trobar una solució a això? Separem les parts de consens de les de disputa (mandat democràtic + Declaració Sobirania + Annex / Presidència).

 

I separem ulteriorment el qui del com es decideix el qui. Si els partits no s’han pogut posar d’acord; si els partits han arribat a la conclusió que no poden cedir i que cal tornar la paraula al poble, fem-ho, però precisament sobre el punt de desacord.

 

En definitiva, no demanem als partits, a cap, que cedeixi. Demanem que deferixi la decisió a la gent, als ciutadans, tot diferint la decisió fins març/abril (igual que si anéssim a eleccions. En comptes d’acordar un nom, que acordin el mètode: consulta popular (primàries a posteriori)

 

PROPOSTA: la paraula al poble (consulta sobre qui ha d’ocupar la Presidència)       

 

Celebrar una mena de primàries a posteriori, un procés participatiu organitzat per la entitats de la societat civil amb el partits, per a que els ciutadans puguem decidir qui volem a la Presidència. 

 

Aquest procés, obert a tothom (no tan sols als militants dels partits) se celebraria en principi el mes d’abril (potser abans, però no després). Donaria la paraula al poble, per a que qui vulgui pugui decidir (i qui sigui relativament indiferent al tema, qui vulgui acceptar qualsevol nom mentre es tiri endavant el procés, no es vegi forçat a anar a unes eleccions on tot començaria de zero, un cop més).

 

Aquesta solució només requereix que els partits acordin ara donar-li suport i investir el candidat guanyador, sense cap compromís en el nom. Evita les eleccions que tothom diu no voler. Evita haver de cedir en les posicions de cada partit. Evita els acords de despatx. Dóna la paraula a la gent. Dóna temps per a l’acord en altres punts. No exclou eleccions i acabar amb la legislatura si el tema realment rellevant (què fem) no genera consens entre les parts.

 

AVANTATGES Ningú no cedeix (com a molt, difereix). Tothom hi guanya (sobretot el procés)

 

Per a CUP-CC: 

  • No investeix Mas, sinó que difereix la decisió tres mesos (tècnicament hauria de permetre la investidura, ara, però només a l’espera del resultat, per imperatiu legal del transcurs del temps màxim que el Govern pot estar en funcions). 
  • De fet, la CUP no hauria de decidir investir Mas o un altre candidat, sinó tan sols ratificar la decisió popular. El seu acord no és sobre qui sinó en canvi sobre com decidir la presidència.
  • El mètode no pot ser més proper als seus postulats: mai més un acord de despatxos, cal donar la paraula a la gent. D’això es tracta. 
  • Accessòriament evita anar a unes eleccions en plena tensió interna (reconeguda) i li permet recosir i/o clarificar la situació abans d’anar-hi, si cal (vegeu el que dic sobre moció de confiança al punt següent, Garanties Addicionals)

 

Per a Artur Mas i CDC

  • Artur Mas no ha de cedir la Presidència, sinó sotmetre-la a ratificació o rectificació. No pas de 72 diputats, o dels 10 de la CUP, sinó del poble (sobiranista)
  • De fet unes primàries poden fàcilment ser més favorables a Mas que unes eleccions (Mas sembla avui un actiu més sòlid que CDC)
  • CDC podria fer el procés de refundació, abans d’unes eleccions que no serien pas abans de juny.

 

Per a ERC:

  • ERC no ha de desdir-se de cap compromís envers Junts pel Sí
  • Pot promoure el propi candidat, o donar suport a la forma col·legidada/delegada que ha pactat JxSí
  • Pot mantenir el seu rol d’àrbitre de la centralitat sobiranista que tant ha conreat darrerament.

 

Per a tots plegats:

  • Evitem les eleccions del 6M que són clarament una font de frustració i de total incomprensió per part de la ciutadania (tret dels militants més ortodoxos de cada partit)
  • Dóna la paraula al poble, a la part del poble que vulgui opinar (molta gent acceptaria qualsevol candidat amb la condició que això seguís endavant, i es pot trobar en la situació oposada: haver de triar candidat per no anar enlloc).
  • Salva la part de consens assolit (Declaració de Sobirania; el seu annex; procés constituent; parts de l’acord) i dóna una mica més de temps de marge per a completar-lo/millorar-lo (o concloure que no hi pot haver acord)
  • No prejutja la viabilitat de la legsilatura dels 18 mesos: la moció de confiança segueix vigent i per tant la CUP-CC (o qui sigui dins JxSÍ) pot decidir a partir de juliol que de totes formes cal anar a eleccions
  • Desvincula unes eventuals (i no desitjables) eleccions del procés d’investidura (o no) a l’Estat espanyol. Per a molts de nosaltres això és irrellevant, però és innegable que per a una part significativa de l’electorat català (el no estrictament sobiranista) hi ha corretges de transmissió, que ara com ara juguen totes en contra (cap partit d’obediència espanyola haurà de patir el desgast d’un acord o manca d’acord a Madrid abans d’unes eleccions el 6 de març)
  • En comptes de perdre 4 mesos més amb un govern en funcions que no pot dur a terme cap part del consens sobiranista, tindríem un govern, provisional, però vinculat per la majoria parlamentària, durant els mateixos 4 mesos. El temps de resoldre el qui no es malbarataria.

 I algun centenar d’avantatges més que obvio per no fer-ho massa llarg ,-) 

 

DESAVANTATGES: Cap de conegut ,-)

 

GARANTIES ADDICIONALS

 

JxSí hauria de mantenir l’oferta de la moció de confiança (perquè no és lligada només a la Presidència, sinó a la percebuda insuficiència de la proposta d’acod per part de laCUP). Per fer-ho més explícit, caldria aclarir i garantir que la moció de confiança es podria plantejar, a petició de la CUP, a finals de juliol (o primera setmana de setembre).

 

DETALLS (PROVISIONALS)

 

CANDIDATS.

 

Per les característiques de la votació, amb els diputats ja escollits, i tenint en compte que cal ser diputat per a ser president de la Generalitat, els candidats possibles haurien de sortir dels 72 diputats sobiranistes actualment al Parlament

 

  • Els líders dels partits més rellevants (Artur Mas; Oriol Junqueras i Anna Gabriel o qui la CUP-CC vulgui proposar)
  • Les alternatives que els propis partits han avançat en algun moment (Neus Munté; Raül Romeva)
  • Com a mínim un altre dels independents com a alternativa a Romeva (Muriel Casals; Carme Forcadell; Lluís Llach o qui sigui)
  • Qualsevol altre amb el suport d’un mínim de 4 diputats de Junts pel Sí i/o CUP-CC.

 

QUI POT VOTAR

 

Resposta senzilla: tothom. Tot ciutadà resident a Catalunya major de 18 anys que s’inscrigui per a la votació i n’accepti les condicions (bàsicament legals, referides a protecció de dades, etc.). Qui hi vulgui participar també hauria d’acceptar les condicions (escollir President per a dur endavant la Declaració de Sobirania). Però si, posem per cas, Inés Arrimadas o Gonzalo Bernardos votessin, no hi hauria cap problema: també en unes eleccions la gent és lliure de votar per un partit en el què no creu ;-) 

 

A considerar: fer pagar 1€ per inscripció (l’experiència demostra que el grau de freakisme baixa en picat quan el tema, el que sigui, passa de gratis a cost simbòlic).

 

COM ES VOTA

 

Tant per via telemàtica com presencial. Seria organitzat per entitats de la societat civil (ANC, Òmnium, altres) com pels partits. Supervisat per una comissió d’experts. Els referèndums locals per a la indepndència del 2009-2011 eren de fet més difícils d’organitzar… Caldrà una inversió, però mínima comparat amb el cost d’una campanya electoral.

 

SISTEMA ELECTORAL

 

Es faria servir el “convention style” o “exhaustive ballot” que la CUP ha popularitzat a l’Assemblea de Sabadell: per rondes eliminant a cada ronda el candidat menys votat (o els candidats, en cas d’empat). Com a excepció, a la primera ronda s’eliminarien els candidats menys vots a partir del 5è, si n’hi haguessin més. Així es limitaria el nombre màxim de rondes a 4, i tot el procés duraria com a màxim un mes (una votació per setmana).

 

Alternativament es podria fer en un sistema de dues rondes, en què només els dos candidats més votats de la primera ronda passen a la votació definitiva. Però l’exhaustive ballot permet més joc estratègic d’aliances i decantació progressiva del vot, que crec serà més adient per a la situació real on ens trobem.

 

QUAN ES VOTARIA

 

El temps necessari per a organitzar tot això pot estar entre un i dos mesos. Com que es proposa un sistema amb un màxim de 4 rondes, una per setmana, caldria un mes. El moment més adient seria després de Setmana Santa, és a dir, el mes d’abril (mes amb un nom preciós, oi? ;-) En cas d’optar per un sistema a dues rondes, es podria fer durant el mes de març.

 

CONSEQÜÈNCIES DEL VOT

 

Si Artur Mas en surt guanyador, no cal fer cap acció parlamentària específica

 

Si surt un altre dels candidats, caldrà fer una sessió d’investidura en un màxim de 30 dies on els 72 diputats sobiranistes el votaran des de la primera sessió.

 

Cap resultat de la votació prejutja el resultat de la moció de confiança que el Govern haurà de presentar igualment en els terminis pactats.

 

QUÈ PUC FER PER A PROMOURE AQUESTA SOLUCIÓ?

 

  • Fes difusió d’aquest article, i fes RT de l’enquesta Twitter que trobaràs aqui
  • Escriu a l’ANC (@assemblea; info@assemblea.cat) i a Òmnium (@omnium; info@omnium.cat)
  • Contacteu el partit al qual us sentiu més propers per a donar suport a la idea
  • Doneu-hi suport i aporteu idees, millores, alternatives a les etiquetes #6MNoGràcies i #VolemAcord
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>