EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

TARONGES I TARONGERS

Publicat el 20 de febrer de 2018 per aka61

Intentaré explicar-vos de forma meridiana el que ha passat.

Imagineu que teniu un meravellós camp de tarongers d’on heu omplert un sac de taronges. Unes taronges espectaculars que son la enveja dels pobles veïns. No tan sols del pobles veïns, de tota la comarca i més enllà.

Doncs be, feliç i content del sac de taronges, et passes nit i dia mirant lo maques i ben fetes que son les taronges del sac. Però de tant mirar i mirar les taronges, t’oblides d’anar cuidant els tarongers. Fins que arriba el dia en que els tarongers deixen de donar taronges perquè t’has descuidat i et veus obligat a obrir el sac i anar menjant de les taronges que tenies guardades i que eren l’enveja de tot el país.

I el panorama cada cop és pitjor. Amb els tarongers abandonats, secs i amb les branques sense fulles ni fruits, les meravelloses taronges s’esgoten. Però hem de seguir menjant!!!!!!.

I et veus obligat a demanar ajut als veïns. Un et deixa quatre taronges, l’altre cinc o sis, però tots amb la condició que les tens que tornar. Però no tornar una per una. Nooooo.

Per cada una que t’han deixat, tindràs que tornar cinc taronges. Collons quina proporció penses tu. Però clar, els veïns que tan envejaven les teves meravelloses taronges et tenen pillat i et veus obligat a pactar amb ells.

I pasen els dies i segueixes sense cuidar els camps, sense conreu, amb uns arbres que ja no son arbres i mes be semblen matolls. Però mira per on, que arriba una veïna i et proposa anar a mitjes. Ella es compromet en recuperar aquell magnífic camp de tarongers i nomes et demana que siguis curós i que us repartireu les taronges com a bons germans. I veien la situació i com pencar el que es diu pencar, no t’agrada gaire. Signes un pacte per a treballar plegats. Be, signes un pacte per a que ella et recuperi els tarongers i tu nomes apareixes a l’hora d’anar a taula i fotret la teva taronja diaria. Queda clar fins aquí?.

Doncs be, quan els tarongers ja tornen a relluir i la teva “socia” ho ha aconseguit redreçar, reclames el seu relleu i et poses tu a portar altre cop la plantació. Però clar, la cosa no és el mateix. Tothom et retreu que lo teu mai ha estat l’agricultura, que la bona pagesa és ella. I això et posa a cent. No, a mil!!!!!!. I no saps que fer.

I arriba el dia de la teva mes brillant idea. Ja està!!!!!. Eureka. Ens vendrem els tarongers i amb els diners que ens donin comprarem moltes taronges. I clar, com ella ha respectat el pacte i ara ets tu qui porta el control de la finca, et retreu que et vulguis vendre els tarongers i no pensis en comprar terres on plantar nous tarongers per a que segueixis produint taronges per a molts anys. I tu segueixes emparrat en que és millor comprar taronges. I veient la situació, t’agafa una pataleta de les teves i amb l’autoritat que se’t ha donat, la fotes fora de les terres i segueixes a la teva.

Et vens els tarongers i compres les taronges. Taronges per a 15 mesos. I passat aquest temps que passarà?. Doncs que ens quedarem sense taronges i sense tarongers.

Enteneu ara el que ens va portar fins a la fam, pretén tornar a fer el mateix que ja va fer ara fa cinc o deu anys?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Ho penos d’aquesta història és que qui patirà la fam i les conseqüències d’aquesta falta de dedicació als tarongers seran els veïns de Sant Esteve.

    Brillant la metàfora Adrià!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.