El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Aquest corcó de dubte dins el tronc: Vicent Andrés Estellés
Aquest corcó de dubte dins el tronc…
Tant l’aire m’arrossega com em dreça.
Tant m’acumula el dubte com en vessa .
Tant l’esperit a imatge tinc del jonc,
batent-se amb l’aire, amb l’aire o el no-res,
que em vincla a terra el mínim do del bes.
De L’Hotel París, 1954
Poema IV
Imatge: M.V.S.
La Mort que duc i em creix a les entranyes…
De vegades la Mort venç a la Vida
Oh Mort a poc a poc, sense ferida.
Duc la Mort com una aigua entre les canyes.
Tan alta puja la frescor, tan fina,
que més alta la Vida s’endevina
De L’Hotel Paris, 1954
Poema V
Arribarà l’estiu altra vegada,
arribarà l’estiu i no hi seré.
Jo no hi seré, oh cars, entre vosaltres.
Estaré mort a qualsevulla banda.
…/…
Únicament, com permanent record
o com modesta llàntia de fang
vull que deixeu al centre de la taula
del menjador unes poques cireres
uns albercocs, unes prunes, bresquilles.
Vull a les nits la seua olor encesa,
la seua olor, molt lenta i dolça, a terra,
com si em pogués arribar enllà on siga.
De Les acaballes de Catul, 1968
Poema X
diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia.
tant si vosté ho permet o com si no
aquest és el meu lloc
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus
D’Antibes
fragments de III.- Amb la dignitat amarga dels pobres
L’home sencer, l’home que més alta vida endevina, l’home que estima la vida i esdevé la veu del poble, l’home…
Per a tu, Vicent, alço un tassó de vi i em miro unes bresquilles del jardí. Salut !
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per afegir-te de les Illes estant.
…entre els grans.
Vam voler tant d’amagar-lo els seus enemics, que aquesta festa ha estat un cant a la vida. Jo me’n sé d’alguna Mariaconsuelo que passarà a la història pel simple fet d’haver-lo fora del seu diari per la concessió del Premi d’Honor de les Lletres.
Heus ací la seua condemna. Qui se’n recorda del seu cognom avui dia ?
Una besada.