Fa temps que insistim en el fet que no hem de caure en la temptació d'entrar en un joc de negociació on tenim totes les de perdre. Catalunya ha de situar el llistó en el punt immediatament superior on comença la dignitat nacional i la coherència política.
La frase de Carod és tramposa perquè fa servir una assimilació en negatiu –ni Mas ni Montilla s’han declarat mai independentistes en públic-, per unificar també els respectius projectes polítics. Que algú que visqui a Catalunya faci un dibuix per igual dels votants i militants socialistes i dels convergents només es pot entendre des del desconeixement, la mala fe o la mala consciència
El Camp de Tarragona és a hores d’ara, sense cap mena de dubte, el territori de Catalunya amb major potencial de creixement econòmic i consideració estratègica.
El President Montilla ahir ens deia que havia estat una bona setmana per l'autogovern. Una demostració més del que vol el President Montilla, que la Generalitat esdevingui una Diputació.
Tenim el mal costum de mirar amb superioritat i condescendència els Balcans però el fet és que, per exemple, cinquanta anys de la caiguda del III Reich mig món encara era ple de nazis coneguts i reconeguts i, per posar un altre exemple, a Catalunya les foses comunes eren, fins fa quatre dies, un secret que calia guardar i oblidar, el dictador Franco va morir al llit i algun que altre dels seus succesors han estat presidents d’una nació com la gallega… Als Balcans, poc més de quinze anys després de l’inici de la guerra, la restitució i la justícia són una realitat quotidiana.
Alguns han fet passar aquest fet com a natural però ens semblaria impensable un Arnold Swarzeneger fent classes d’anglès un cop arribat a Governador de Califòrnia o a un polític israelià de la diàspora fent classes d’hebreu un cop arribat a la Knésset (parlament israelià). Siguem clars, aquí justifiquem un fet que enllà ens semblaria directament ridícul.
El procés de construcció europea viu amb incertesa el no irlandès al Tractat de Lisboa. En aquest mateix moment, Europa busca un president que lideri políticament el projecte de la Unió Europea.
Convergència ha de saber dir no perquè ja n’estem tips de mirar de construir un nou Estat espanyol mentre els espanyols viuen comfortablement a l’Espanya de sempre i Catalunya perd bous i esquelles a cada nova negociació
Ambdues circumstàncies poden evolucionar de feblesa a fortalesa si hi ha una aposta ferma, en clau de nacional, de les formacions polítiques catalanes en els propers comicis europeus.
En un país massa acostumat a renúncies i pors volem destacar la coherència i la dignitat d’aquells responsables polítics de diferents punts de l’Ebre que han alçat la veu en contra de les decisions preses unilateralment des de Barcelona i, en massa casos, des de Madrid.
No deixa de ser curiós que els que estan absolutament convençuts del resultat negatiu d’aquesta consulta siguin els mateixos que fan tot el possible per desacreditar-la i impedir-la. Democràcia, en diuen.
Si aquest nou procés d’autodeterminació és un èxit significarà una nova passa europea a favor de la pau, l’estabilitat i la justícia,i serà una nova constatació que l’avenç d’Europa passa pel reconeixement polític de totes les identitats nacionals que la conformen.